dilluns, 30 de març del 2009

Nec sum adeo informis: nuper me in litore vidi



No sóc tant lleig, fa poc me vist a la platja com deia Virgili a les seves Bucòliques.
Faig servir el metro per enllaçar entre el commuting diari de la RENFE i la feina. Reconec que no serviria per a sex-simbol, però ja m'ha passat varies vegades. I no no estic parlant dels pesats que demanen, ni les carteristes romaneses ni dels que et fan gaudir encara que no vulguis del que estan escoltant ells amb el mòbil. Se m'han quedat mirant fixament, he vist com es dilataven les ninetes dels ulls i o sorpresa!... se li han inflat els mugrons. M'encanta. Pel poc que conec de llenguatge corporal és que s'han sentit atretes ( encara que una milionèsima de segon) per la meva presència. I francament a aquelles hores del matí o de la tarda no és que sigui la meva millor imatge. I només ha pogut ser la presència perquè, no han parlat amb mi, ni ens coneixem de res ni poden avaluar-me pel meu encant (o la seva manca). d'això dedueixo: el mercat masculí està molt malament, han vist una revelació mariana tipus tercer misteri de Fàtima o George Cluney s'estava marcant un lap dance amb la barra del metro i jo desconcentrat per la manca de cafeïna no me n'he adonat pas. Es que dues estacions no donen per a gaire més. Si més no per a refermar l'ego d'on puc, ja que el mànager no ha llegit els llibres sobre management que li recomano (virtualmen).
Ara entenc a l'anglès aquell del

yes!!!
My life is brilliant.
My love is pure.
I saw an angel.
Of that I'm sure.
She smiled at me on the subway.
She was with another man.
But I won't lose no sleep on that,
'Cause I've got a plan.

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw you face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.

Yeah, she caught my eye,
As we walked on by.
She could see from my face that I was,
Flying high,
And I don't think that I'll see her again,
But we shared a moment that will last till the end.

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw you face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
There must be an angel with a smile on her face,
When she thought up that I should be with you.
But it's time to face the truth,
I will never be with you.

James Blunt


Un que s'agafa al que pot per que no li amarguin més el dia.

divendres, 27 de març del 2009

Llençant xais

És una cita d'un article de la contra de La Vanguardia. Feu-hi una ullada. Avui un post molt curt que estic apunt de Ripollejar a la fira de les 40 hores. Feu-hi una escapada, doncs només el fet de sortir de les quatre parets mentals i veure la portalada del monestir val la pena.

dimecres, 25 de març del 2009

Els homes es divideixen en tres classes; els vius, els morts i els que naveguen.


Aquest post arriba amb retard, les coses del cor sempre necessiten temps per asserenar-se.



Us poso la traducció anglesa de la torna d'una vella cançó marinera alemanya (Auf einem Seemannsgrab, da blühen keine Rosen).

On sailor's grave there are no roses,
On a seaman's grave there blooms no Edelweiss.
The only ornaments are the white gulls
And the many tears a girl is weeping.

Pels que no entengueu l'anglès la meva traducció aproximada

A la tomba del mariner no hi ha roses
A la tomba d'un home de mar no hi floreix la Flor de Neu
Els únics ornaments són les blanques gavines
i les moltes llàgrimes d'una noia plorant.


El títol és una cita del filòsof grec Aristòcles d'Atenes.

Bona singladura eterna chieff engineer

dilluns, 23 de març del 2009

Sóc mediàtic !


Deia Andy Warhol
que tothom tenia els seus cinc minuts de glòria televisiva. Avui els usuaris del tren a BCN hem fet un acte de protesta lúdico-festiu baixant i pujant del tren per evitar que es tanquessin les portes i retardar el tren mentre llegíem un manifest de protesta, m'han entrevistat i he sortit a la TV i a la ràdio. Tal com em deia una companya de commuting amb un missatge al mòbil, noi al tren et cerquen per mediàtic i jo li he respost: m'entre demà no m'escalfin els segurates :D Crec que la llavor plantada sense donar-se compte per la renfe va germinant en la gent. Potser d'ací uns quants anys alguns podrem dir, jo hi era al tren de Sant Celoni. Jo vaig fer la meva pròpia Boston Tea Party. És que el llibre que estic llegint m'escalfa molt i no precisament la bragueta :D
Per cert, tot i l'aturada de quinze minuts a Sant Celoni, hem arribat a BCN ABANS DE LES 08:00, com amb l'horari antic. La RENFE ha demostrat que pot fer-ho.

dissabte, 21 de març del 2009

Ripoll


Ja he comentat abans que sóc empordanès (relatiu) Al DNI hi posa una altra cosa, sort que després de la desfogada dels dos anteriors post m'escapo a Ripoll (El Ripollès) que és l'altre escapada alternativa a l'Empordà. Aquest cap de setmana muntanya; passejades, xerrades davant d'un cafè. Espero riure molt, visitar altre cop el magnífic monestir i llegir la darrera incorporació a la meva biblioteca. Crònica de la independència de Patricia Gabancho. A la qual agraeixo des d'aquí que em contestés l'e-mail en que li elogiava l'article de l'Avui. Encara no m'ho crec del tot, no va trigar ni vint minuts a contestar-me. I sortint de la feina vaig fer una escapada ràpida a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia i una mica més i perdo el tren.
El recomano a tots els que creieu en el país i que un altre demà és posible. Espereu-vos a que surti la sentència del Tribunal Constitucional i en tornem a parlar.
Veieu que no hi ha com veure les coses en perspectiva, una escapadeta cap al bressol de Catalunya a oxigenar-vos i oblidareu tots els Pirates i Rates de Sentina que us envolten. Us ho recomano. Bon cap de Setmana.

NB. Sense PC fins el dilluns, us haureu d'esperar pel proper post.

Ah, i dilluns pot ser molt divertit. Els commuters de Girona la farem...grossa, petita, mitjana... ja es veurà

divendres, 20 de març del 2009




feminisme


[c. 1910; de fembra]

m 1 Moviment que té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home.

2 PAT Presència en un individu pertanyent al sexe masculí d'un cert nombre de caràcters sexuals secundaris femenins.

Fins aquí totalment d'acord. I el post-feminisme seria la superació de la necessitat d'aconseguir perquè ja s'ha aconseguit. Però respecte al post anterior dedico la imatge que encapçala aquest a la Pirata Post-Feminista , Ella és el clar exemple que necessita pencar dues vegades més que un home per demostrar la seva vàlua, que necessita putejar als companys dues vegades més que els altres per demostrar la seva vàlua. I com Càtul, com a venjança, Em correré al teu cul i a la teva boca. Que t'aprofiti reina. Ja te la tornaré, un any d'aquests...


A la resta de dones, lamento si es senten ofeses per la imatge. Les meves disculpes.

Pirata


Et dic pirata per no dir-te un altre nom. No has parat d'intrigar des de la teva posició superior per a apropiar-te un projecte en el que hi treballava des de fa dos anys. A més rata de sentina, amb la teva pinta de mosqueta morta, has aprofitat el buit de poder que hi ha a la casa. Bé, ja has robat el projecte.Has fet com en Goering amb l'aviació, Tot el que vola és meu,però recordes com van acabar? Hi no has parat de fer rebequeries a la moscacojonera. Que t'aprofiti, reina del postfeminisme.

Per cert, als Pirates els penjaven.

dijous, 19 de març del 2009

Sense gel


M'encanta la coca-cola, però no m'agrada barrejar-la amb gel. Quan esmorzo, sempre demano l'entrepà i una COCA-COLA D'AMPOLLA SENSE GEL. La coca-cola de llauna si la puc evitar me l'estalvio. Al bar de sempre han canviat el cambrer. I jo: -Una coca-cola d'ampolla sense gel. Al cap d'una estona, una coca-cola de llauna i un got ple de gel i el tall de llimona. Perdona, una coca-cola d'ampolla i sense gel. Podia sentir com bategava el meu cor mentre les seves neurones de pitecantrop intentaven desxifrar-ho. Perdone, no lo entiendo Baja, ja hi som. Bé que ha entès que volia una coca-cola,no? U-n-a c-o-c-a-c-o-l-a-d'a-m-p-o-l-l-a, s-e-n-s-e-g-e-l. Marcant bé les paraules i fent l'esforç de parlar català estandard (secció BCN) i substituir el meu empordanès tancat. Passen més segons. tic, tac, tic, tac, llavors se l'hi il·lumina la mirada i canvia la llauna per una ampolla i llença el gel i la llimona a l'aigüera. Fins aquí sembla que anem bé, però i el meu tros de llimona? Per què tots els cambrers quan demanes que et treguin el gel et llencen la llimona i no te la tornen a posar? tan difícil és posar un altre bocí de llimona. Tan difícil és fer el gest d'agafar-ne un altre amb les pinces i coronar la meva coca-cola? Encara sort que no demano cafè amb gel, perquè sempre t'acaven portant un cafè amb llet. Que entengui el català es mereix una altra entrada sobre cambrers al bloc. Encomana el català; sí, a hòsties que l'encomanaré.

dimecres, 18 de març del 2009

Tinc el dia pedra...

L'expressió ve de quan practicava Kendo i Iaido, el meu Sensei sempre ens deia: Pacient com una pedra, fluent com un riu, ràpid com el llamp. Em va agradar la frase. Divideixo els meus estats d'ànim segons la frase. Tinc el dia pedra...
És a dir, estic poc comunicatiu i tancat en mi mateix, esperant mentalment, amb la guardia "chodan no kamae" mental preparada...
preparada per a dies millors, dies fluents com el riu; o millor encara, dies ràpids com el llamp.
Dies de sol a recés de la tramuntana, dies en que s'anuncia el bon temps i comencen a florir els arns blancs i les mimoses...
Dies en que la fluïdesa de l'aigua em permeti tirar-m'ho tot a l'esquena, dies de llamp en que torni una per una totes les putades que m'estan fent ara, l'hòstia els hi caurà tan ràpid que no sabran ni d'on els hi baixa. Com el llamp.

dimarts, 17 de març del 2009

El mànager com a ...

Lider. Continuant amb la dissertació sobre management, el bon mànager ha de liderar l'equip. Hi ha moltes formes de ser lider; per l'exemple, amb carisme, donant directrius clares i concises, i després delegant. I si convé després s'exigeixen responsabilitats si una actuació no ha sortit bé o es fa una anàlisi d'on s'ha fallat i com es pot sol·lucionar. El management mesetari és l'antítesi del lideratge. És cridar, i no per cridar més fort és té més raó. És anar pel passadís amb xuleria goiesca sentit-se un mascle alfa i gratar-se els ous en públic. ( que jo sàpiga no ho ensenyen a ESADE), però tampoc he tingut ocasió. Potser sí la primera lliçó MBA és com passejar-se pel passadís gratant-se els ous i sentit-se un mascle alfa. És no donar directrius clares (potser perquè no se sap on es vol anar?)i no delegar, voler controlar-ho tot fins el punt de bloquejar l'equip. Un exemple: A quin oficial seguireu el que des de la seguretat de la trinxera cridava Over the top, follow me! i ell davant o Mekagoenbuestrosmuertos!p'alante però ell darrera. Sí els negocis són la guerra? a qui seguiries?

continuarà...

St. Patrick !



Bon dia de St. Patrick!, avui beveu-vos una bona cervesa, a ser possible irlandesa, o porteu una cosa verda, o sentiu-vos per un moment irlandesos. Céad Mille Failte Cent mil benvingudes, la forma tradicional de saludar algú a peu de porta de casa vostra, quina manera més bonica de rebre algú. I cada cop que al vostre voltant veieu com el país s'enfonsa en la incompetència mesetària recordeu-vos que Ells van aconseguir-ho. ( tot i el preu en sang que van pagar i la guerra civil que van patir, i el terrorisme absurd que espero que no retorni) Dues imatges de la història d'Irlanda. Tretes del cinema, doncs Irlanda encara és dins la llista de viatges pendents
1ª imatge. Un home tranquil, de John Ford. una joia.
2ª imatge. Michel Collins. L'escena en que com a oficial de l'exèrcit irlandès pren possessió d'una caserna anglesa. L'oficial anglès li retreu: - feu 10 minuts tard.
i ell replica, : - no, fem tres cents anys i deu minuts tard.

Per cert. Aviat farà tres cents anys de 1714 i no veig que algú pugui replicar el mateix a un oficial espanyol. Però no he perdut l'esperança.

dilluns, 16 de març del 2009

Pressupostos


SÓC DE LLETRES!, ja ho heu vist abaix, al principi va ser la paraula, després algú va veure que hi havia un mamut, dos mamuts, molts mamuts... fins a deu mamuts ( deu dits) i aquí es va acabar la història. Fa dues hores que em barallo amb una plantilla d'excel per arreglar uns pressupostos que no tenen arreglo. De fet parteixen d'una premisa falsa. No es el mateix vendre doughnuts que fum. Si vens el primer cerques tenir un benefici monetari, si vens el segon cerques tenir un rendiment electoral; i el rendiment electoral es compta amb vots no amb euros que entren a caixa. Per això keynesianament les empreses públiques són deficitaries per definició. El meu mànager mesetari vol que hi hagi beneficis monetaris. Imposible, la meva àvia ja deia que d'on no n'hi ha no en pot rajar Es clar que no se si es referia als diners o al CI del meu mànager i companyia.
continuarà

El Mànager com a ...


Motivador
No és que en sàpiga molt de management, però a base de gaudir o patir mànagers, directors generals, caps d'àrea, CEO's, MBA's i demés que acostumen a cobrar molt més que jo i a pencar menys que jo començó a tenir una idea clara de com NO és un bon estil de management. I el que hauria de ser un bon mànager.
El mànager ha de ser capaç de motivar el seu equip. I més quant tothom diu ara que el capital més important d'una empresa és el seu equip humà, no les màquines, els pc's, etc. I un equip humà que no està convenientment motivat no rendeix, no pensa, no produeix al 100% de la seva capacitat.
Un equip està desmotivat quan es fa servir el management mesetari que consisteix a recordar-te que tot i que fa set anys que treballes en el sector i el mànager acaba d'aterrar fa tres mesos i no en té ni idea de que carall va l'empresa; tu no tens un MBA i no saps organitzar una presentació i les copes de cava es posen així. De fet no creia que es necessites un MBA per saber com es posen les copes sobre una taula. Desmotivar és contestar a l'argument d'un tècnic amb un No me repliques
Cap problema, si els vols blaus amb topos roses els tindras blaus amb topos roses, encara que tothom ho consideri una horterada; però es clar, jo no tinc el sentit cromàtic que et dona un MBA.
continuarà...

Breviari de Ciutadania


"Jo us he de dir, amics meus, que la joventut no s'ha de debatre en convulsions estèrils, ni ha de deixar-se portar per l'instint de destrucció, sinó que ha de fer, allà on es trobi, obra creadora. La joventut ha de comprendre que les seves aspiracions humanes i justes sols podran realitzar-se amb l'exercici de la llibertat dintre de les lleis. Fora d'elles no hi pot haver més que desordre i tenebra. Aquestes lleis, com tota obra de l'home, són perfectibles: però sols podrà perfeccionar-les un poble en el qual l'esperit de ciutadania sigui cada dia més afinat i el sentit de la justícia més viu."

In memoriam Carles Rahola. va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939 .

divendres, 13 de març del 2009

No estic sol a l'Univers


O sí, bé això és el que pensava fins que he vist que algú ha decidit seguir el bloc. Ja vaig avisar que seria probablement una col·lecció de parides o notes mentals o estats de fuga o de com prova això de no ser analfabet funcional a l'era de les noves tecnologies. De totes maneres els blocs no deixen de ser virals, es poden encomanar d'un a l'altre com la grip, o si no troben un vector de transmissió o un hoste (lector en aquest cas) quedar aquí al ciberespai com un munt de bits d'informació més o com llàgrimes sota la pluja com deia l'últim replicant a Blade Runner. Per cert, gràcies tt. :-)

USUARI



Dit de qui usa alguna cosa, algun servei, especialment públic

Usuaris renfe

Dit de l'usuari de la RENFE que s'organitza contra un nou acrònim

ADIF

RENFE



RENFE: És l'acrònim que més patim els que agafem el tren, és l'acrònim de la prepotència, de la manca d'informació a l'usuari. És el mal servei en règim de monopoli. És el revisor malcarat i els tres segurates que devien reclutar en un frenopàtic. Són les hores perdudes per demanar un justificant de retard. Són les males cares a la feina perquè arribes tard. Són els increments de preu abusiu en els abonaments. És l'exemple de l'espanya tronada que inverteix els meus impostos a Madrid. Fa uns dos cents anys un grapat de ciutadans de Boston (EEUU) es van plantar per el preu abusiu del te i el monopoli de la corona ( entre altres coses), el que va començar com una criaturada "no tax without representation" i llençar els paquets de te al mar va acabar amb la creació d'un nou país. Potser a base de donar-nos mal servei aconseguireu que a la gent li caigui la bena dels ulls. De moment ens em negat a ensenyar el bitllet al revisor, dimarts decidirem què més fem. Potser d'ací a dos cents anys algú escrigui que un grup d'usuaris de RENFE va començar una revolució. ( o no)
N.B. acabo de rebre la resposta de RENFE a la plataforma d'usuaris.

Commuter


Sempre m'ha fet gràcia aquesta paraulota anglesa, sóc un commuter; és a dir, em passo el dia viatjant per arribar al despatx, treballar (?) córrer per túnels plens de gent i agafar altre cop el tren cap a casa. L'única cosa bona és la gent que coneixes a base de veure'ls cada dia. La pila de llibres que he llegit i que no podria fer ni a casa ni a la feina i el plaer de veure com surt el sol. Però el millor és quan dius es que vinc en tren des de ... com si agafesis el transiberià per anar a treballar. Si trigo menys que molts de vosaltres per creuar BCN en metro. I a sobre vaig assegut.

dijous, 12 de març del 2009

WAW 1ª inscripció



Al principi va ser la paraula, després vam començar a pintar parets de coves per dir que bé que cacem els mamuts, després vingué el papir i els seus jeroglífics, escriure sobre argila o cera amb un punxó. Més tard algú va aprofitar la pell de cent xais per escriure bíblies durant tota la seva vida amb grans Capitulars miniades de colors i versets d'uncial carolina. Va aparèixer el paper i el llibre. Ara pico tecles com un funkmaat i apareixen aquí. No crec que les meves manies o escrits interessin a ningú. Però no em vull quedar despenjat de les noves tecnologies. No vull ser com el meu re-re-re-re-besavi que només sabia que havia de pagar el delme al seu senyor i a l'esglèsia on la penombra dels ciris veia imatges esgarrifoses del que l'esperava. La manera és no perdre el fil del que hi ha al teu voltant. Amb més temps hi afegiré més manies.