dimarts, 28 de setembre del 2010

1,47 metres


Quan els americans van construir la llançadora espacial es van trobar amb un problema. Un dels components ( Els coets auxiliars) es feien en una factoria a l'altre punta del país i s'havien de transportar per ferrocarril, la qual cosa condicionava la mida; doncs hi havia túnels en el recorregut. Com que els Ianquis són mol curiosos,un enginyer de la NASA va decidir investigar perquè els túnels tenien aquella mida i no una altra. Els túnels venen condicionats per les dues vies més l'espai entre elles. Les vies de ferrocarril fan 1,47 metres d'ample. (sistema viari internacional, aquí els espanyols van decidir fer-lo més ample per que no els envaïssin els gavatxos, i de passada putejar a Portugal). Perquè aquestes mides i no unes altres us preguntareu? Doncs perquè els primers ferrocarrils van evolucionar dels tramvies a cavall; i els tramvies a cavall els feien els constructors de carro que feien servir aquesta mida. I per què? Doncs perquè des de feia segles els carros tenien aquestes mides que s'adaptaven a les roderes de les calçades romanes. I els romans havien vist que la mida ideal per un eix de carro era la dimensió del cul d'un cavall i una miqueta més. Per això si algun dia veieu un projecte i penseu que esta fet amb el cul tindreu tota la raó del món. Com el projecte de la feina que tinc entre mans que el Gos Beta va dissenyar i està fet amb el cul. A hores d'ara ja hauria de ser fora anant cap a casa i estic al despatx arreglant el projecte d'una fira que s'inaugura el proper dijous. I el més calent és a l'aigüera. Que savis els romans i que imbècil el meu Gos Beta.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Era tan desgraciat - I -


Era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes. Així doncs quan la biga on havia lligat la corda per penjar-se cedí sota el seu pes, va provar de posar el cap dins el forn. Però llavors recordà que li havien tallat  el gas per manca de pagament. Obrí l'armari i agafà l'última ampolla de whisky de malta de 12 anys que li quedava i se la begué tota. Embriag i fent titines arribà a l'estació de tren, encara tancada. Saltà la tanca de filat i caminà vies avall en la negra nit. Va trobar un revolt on si s'estirava, el maquinista no tindria temps de veure'l i segur que tot el tren li passaria per sobre. A la  butxaca de l'americana la carta de comiat, amb la tinta correguda per les llàgrimes. S'arraulí sobre el balast i s'adormí tot esperant el no res. O potser la mort en comptes d'una calavera amb caputxa era una bella jove pel-roja de pell blanca i bust generós. Quan l'escalfor del sol el va despertar, amb ressaca, cos adolorit de dormir a la serena i cruixir d'ossos va recordar que aquell dia hi havia vaga general i no circularia cap tren. 
Va comprar un número dels cecs amb els darrers euros i va esmorzar a la cantina de l'estació entre meuques i viatjants de comerç. 
Després va tornar a casa i s'afaità sense tallar-se. 

-continuarà- 

dilluns, 13 de setembre del 2010

I wanna do bad things with you.


Torno de dinar de la pizzeria del costat del despatx, avui m'he moderat i m'he demanat l'amanida de rúcula, arròs integral, enciam i margallons; que ja em va renyar la infermera. De segon una pizza regina per a compensar. Com que aquesta hora no hi ha porter i coincidint que surt una companya del despatx em quedo aguantant la porta de ferro modernista mentre fumo. ( Sí, he tornat a caure; però es temporal) En això que mentre li comento si queda algú a dalt que fent força aguanto la porta i jugant-me una sobrecàrrega en els bessons de la cama esquerra continuo fumant. A punt d'apurar la cigarreta se m'acosta una vint-i-tants hippyperroflauta de disseny, rastes de perruqueria i conjunt hippiós però de marca. Olor a net i perfum. I em diu perdona, que te foc? i jo que li allargo l'encenedor i li replico; m'acabes de fer gran. Es clar, amb americana i corbata, qui no? Que  no sóc tan vell, que hi ha dones al tren i al metro que se'ls inflen els mugrons quan em veuen ( vegis: Nec sum adeo informis:nuper me in litore vidi) No agafa l'encenedor, sinó que m'agafa les mans i se les acosta a la cigarreta de tabac de liar i em somriu. L'encen i em mostra el clatell amb un moviment de cap. Gràcies em diu, hi segueix carrer avall. Als pocs passos es gira i em torna a somriure metre trenca la cantonada. El seu gest d'oferiment m'ha recordat la sèrie que m'ha enganxat fa poc. True Blood; res a veure amb aquells vampirs nyicris per adolescents. I m'ha recordat la seva banda sonora. Si em tornes a demanar foc faré coses dolentes amb tu


When you came in the air went out.
And every shadow filled up with doubt.
I don't know who you think you are,
But before the night is through,
I wanna do bad things with you.

I'm the kind to sit up in his room.
Heart sick an' eyes filled up with blue.
I don't know what you've done to me,
But I know this much is true:
I wanna do bad things with you.

When you came in the air went out.
And all those shadows there filled up with doubt.
I don't know who you think you are,
But before the night is through,
I wanna do bad things with you.
I wanna do real bad things with you.
Ow, ooh.

I don't know what you've done to me,
But I know this much is true:
I wanna do bad things with you.
I wanna do real bad things with you.



divendres, 10 de setembre del 2010

ARA OJATS TOTS GENERALMENT - demà és la Diada -

BARCELONA, 1714 .Recreació en 3D



L'assalt a la ciutat de Barcelona, 11/09/1714


BAN DECLARANT LA GUERRA A ULTRANÇA (PUBLICAT EL 9/07/1713)

ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel.lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel.lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra  Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor,(1) (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou(2) ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.
Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.
Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria. Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel.lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban i Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.
(1) Carles III d'Àustria
(2) Felip V

Queden quatre anys per que en faci tres-cents. Potser que fem alguna cosa aviat, no? O ja no us recordeu que bé que ens ho vam passar?


Diaris alemanys de l'endemà

dijous, 9 de setembre del 2010

Espatlles


The Do - On my shoulders from THE DO on Vimeo.
  
Una cançó que retruny dins el meu cap des de fa dies, fins el punt de cercar-la a la graella de rac105 per a veure qui la cantava i com es deia. Així que us la passo, si agrada bé i si no també. Per cert, avui no podré practicar la variant empordanesa de l' Esquiving. Anava tant clapat al tren que si no em desperten a  l'arribar a BCN me'n vaig a ves a saber on. Quan he arribat a la cruïlla de Rambla de Catalunya amb Gran Via m'he adonat que m'havia deixat la carmanyola nomad al tren; avui que portava endívies i tomàquets xerri de primer, tortel·lini de segon (125g) i una poma. ( merda de règim).  Hippiperroflautes avui us en lliureu de la meva estampada de carmanyola! I a sobre hauré de dinar un entrepà a l'estació. Això o m'endrapo un McDonald's per cel·lebrar-ho.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Esports d'aventura urbans

Una de les alegries de retornar de vacances és que et permet tornar a practicar els Esports d'Aventura Urbans. Seguint la moda pijoprogre de l'Ajuntament de BCN que qualsevol parida que inventen hi afegeixen un ING com si fos un derivat de l'anglès ( vegis BICING) . L'esport que us comentaré avui és l'Esquiving. Consisteix en fer el trajecte entre la sortida del Metro de Passeig de Gràcia fins arribar al despatx situat a la Gran Via, tot caminant per la Rambla de Catalunya. 
Quin material es necessita per a practicar aquest esport? Doncs uns senzills elements: Un commuter amb pressa. Un hippyperroflauta o turista amb pocs calerons i una bicicleta. El Hippyperroflauta,  com que és un esperit lliure i representat sobre la terra del bonisme; i que tothom és lliure de fer el que li roti, rotllo Brian d'Els Joves "tius quin mal karma". Decideix fer cas omís de la senyal que hi ha pintada al centre de la Rambla de Catalunya ( una prohibició, tiu kin mal karma) i baixa carrer avall a tota velocitat amb el seu bicing o similar trobat a un drapaire. Pujar cap al Tibidabo no, que cansa. Llavors el commuter ha d'evitar ser envestit per aquest energumen sobre dues rodes esquivant a la vegada les rasses que ha obert l'Excel·lentíssim Ajuntament de BCN. 
L'altre variant igual de divertida és substituir el hippyperroflauta per un turista que sempre pot al·legar que no entén el català. Però el senyal és ben clar: una bici i un cercle rodó vermell. Fins i tot n'hi ha de pintades amb una barra que les travessa. Reforç de la prohibició! Es clar que si veieu el cas omís que fan de les seves pròpies senyals, se'ls entén perfectament. 

    foto Alyebard
Ara que començarà la temporada amb només practicants nadius de l 'Esquiving, implantaré la versió empordanesa que consisteix en estampar el maletí del portàtil i/o la carmanyola nomad en tots els morros del hippyperroflauta que intenta passar-me per sobre. La única excepció a fer serà: que sigui la meva companya de commuting que a més ,des de que agafa la bici se li està posant un culet  que fa goig, models disfressades de hippyperroflautes per a que no les reconeguin i hippiperroflautes filles de conseller de Medi Ambient i Habitatge, no fos cas que em saltessin a sobre els Mossos d'Esquadra.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Música per a dies grisos -II-


Seguint amb la tònica d'aquesta setmana en que em quedaria arraulit a la vora d'una llar de foc, llegint els clàssics i escoltant música, meditant que faig o deixo de fer; Com que no en tinc la possibilitat us deixo un fragment de "La flauta màgica". de W.A.Mozart: In diesen heil'gen Hallen





In diesen heil'gen Hallen,
Kennt man die Rache nicht.
Und ist ein Mensch gefallen,
Führt Liebe ihn zur Pflicht.
Dann wandelt er an Freundes Hand
Vergnügt und froh ins beßre Land.
Dann wandelt er an Freundes Hand
Vergnügt und froh ins beßre Land.
In diesen heil'gen Mauern,
Wo Mensch den Menschen liebt,
Kann kein Verräter lauern,
Weil man dem Feind vergibt.
Wen solche Lehren nicht erfreun,
Verdienet nicht ein Mensch zu sein.
Wen solche Lehren nicht erfreun,
Verdienet nicht ein Mensch zu sein.


He intentat traduir-ho amb el Google; però em surt una brunyol. Si algú sap alemany i m'envia la traducció li estaré agraït.
Suposo que demà em sortirà una millor entrada, que en tinc de pendents, sobre hippyperroflautes, bicicletes, commuters  i mànagers.  

dijous, 2 de setembre del 2010

Música per a dies grisos

Continuant amb la música per a dies grisos ( tant exteriors com interiors) us deixo una de les cançons que més m'agraden per a aquests dies. De l'òpera Rinaldo de G.F.Handel, interpretada per Philippe Jaroussky. Que la gaudiu. 




Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta
[2x]

E che sospiri
E che sospiri la liberta

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta

Il duolo infranga queste ritorte
De miei martiri sol per pieta
De miei martiri sol per pieta

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta

dimecres, 1 de setembre del 2010

L'home que treballa de gos

A vegades conduir de nits mentre tornes a tota la parentela cap a GRO després de les vacances te el seu premi. Dormen, no rondinen, no et diuen que perquè corres tant,  anant a 60 km/h. En definitiva, no emprenyen i és com si conduïssis sol. I pots posar la música que t'agrada (fluixeta, que no es despertin) o sentir la ràdio. Ahir em va regalar aquesta sorpresa. Potser els coneixeu, potser no; però mentre escoltava la lletra i conduïa per la meva ruta secreta per evitar caravanes ( l'únic perill és que et trobis un gran duc volant baix a la nit, o ciclistes de dia) em partia de riure mentalment. Així doncs una cançó diferent per a un dia gris.