dimarts, 26 d’octubre del 2010

Gmail, el Sr. Hereu i la mare que els va parir a tots!




A vegades a la casa on treballo les coses es resolen amb un " te ha tocado". I ens van posar una fira amb calçador, com si no anéssim prou de bòlit amb el calendari que teníem programat. Així que l'ajuntament de Barcelona, en un intent de salvar la caiguda lliure del Sr. Hereu organitza una fira davant de la Catedral. L'invent l'anomenen "Mercat de Mercats" i som-hi a passar fred davant del mercat de Santa Caterina, tot el divendres i tot el diumenge. Amb el fabulós mòbil d'empresa en principi puc consultar tant el correu professional com les meves comptes de Gmail. Com a mínim mentre alimento amb fulletons publicitaris totes les iaies papiròfagues del barri podré consultar com està el pati dels que escrivim blogs. Tinc prou cobertura gràcies a les onades de rajola del mercat i accedeixo al meu Gmail. Cap correu nou. Com a mínim estrany. Torno a alimentar les iaies que surten del mercat amb fulletons i faig la cigarreta amb la de l'estand del costat que es mor de fàstic igual que jo. És el que té anar amb un estand institucional, si no dones menjar la gent ni et diu hola i tothom està comprant i menjant al Pla de la Seu.
Arriba el Gos Beta ben nerviós, doncs el no-mànager ha decidit assistir a la inauguració oficial amb tota la comitiva. Arriba i demana que fem fotos de l'acte oficial i la passejada de la comitiva. De moment molts càrrecs intermedis de la meva casa mare i de l'ajuntament, caps de premsa, de protocol i demés paràsits. A destacar algú de l'ajuntament que sembla que l'hagin acollit per reciclar-la d'entre aquelles noies de l'est que no cacen bolets a l'N-II. Arriba l'Hereu i petonets i abraçades a tort i dret als llepons de les dues administracions. Arrenca la comitiva i apa a saludar a cada paradeta. Entre paradeta i paradeta algú em trepitja ( és un alt càrrec de l'ajuntament) i encara espero que es disculpi. Jo anar fent fotos i de cop la màquina es mor! no hi ha bateria!. El gos beta se la va endur a Sant Miquel i no la va posar a carregar! Pla B: Fotos amb el mòbil. Entro en un dels estands per poder fer una foto de l'encaixada de l'Hereu i el paradista. Així com a mínim alguna serà de cares i no de la calva incipient. l'Hereu m'estira la ma i diu - Hola, Bon dia! i jo - Sr. Alcalde, li torno l'encaixada i fluixet li dic - El de l'estand és ell, el del meu costat i torna al ritual - Hola, Bon dia!. Talment com un androide.
Unes quantes parades més un guiri i la seva parella miren encuriosits i em demanen- Do you speak english? - Yes, I do. ( tradueixo) Què és tot aquest xou. És l'alcalde de Barcelona inaugurant la fira. - Ah!, i perquè vè amb tanta gent al voltant. - És any d'eleccions. Repetirà? - Espero que no- I els dos esclatem a riure.
El diumenge ja no hi ha ni iaies devoradores de fulletons, els he acabats tots. Fins i tot el del "Programa de Control de les dejeccions de purins" que és infumable. 
El mòbil em continua dient que no tinc correu. Continuo fent cigarretes amb la noia de l'altre estand. Arriba l'hora de plegar i torno a casa. Una hora més tard obro el PC i miro el Gmail. Cap correu. Miro la carpeta d'Spam que ja està prou plena i Gmail havia decidit que tots els de la blogosfera éreu correu no desitjat. Ho arreglo i de cop tinc 414 correus a la safata d'entrada pendents de llegir i contestar.
En any electoral no s'haurien de fer invents ni fires amb calçador. Sort que els que tenien parada van vendre, que els de BCN a més de menjar fulletons també aprecieu els bons productes.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

"Noia llegint una carta davant una finestra"


NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659


Estimada Liedewij, ja sé que la meva darrera carta és de fa uns tres mesos, des que el bo de Frederik Hendrik van Oranje, seguint els savis consells de Mauritius van Nassau ens feia entrenar les nostres magres tropes, un cop i altre, al petit llogarret de Sint Michielsgestel. Ja sé que t'hauran arribat les noves per altres camins, però és cert. 's-Hertogenbosh ha caigut finalment i ja no queda cap ciutat del nord del Brabant en mans dels papistes i dels terços dels espanyols. Puc considerar-me afortunat, doncs només tinc una petita rascada de metralla a la cuixa esquerra. Camino ranquejant una mica, però el barber m'ha assegurat que passarà amb el temps, i puc cavalcar. Ell mateix va comentar-me que va estar apunt d'amputar-me la cama, però enfeinat mentre arribaven altres ferits va descuidar-se'n, i al veure que al cap d'uns dies la inflor de la ferida baixava i ja no supurava, va desistir-ne. Junt amb Nikkolas i Erik, els capitans de la primera i la segona companyia d'infanteria de Rosmalen; els recordes estimada? vam entrar en tromba per la bretxa de la muralla després de que esclatés la mina el dia 11 de setembre. La meva companyia, la primera de dragons de Groninguen va seguir-los les passes fins a una cantonada on un canó apostat ens va metrallar de cop. Ells dos són morts, i les tres companyies delmades. Però algú va aconseguir matar els artillers i la resta de tropes entrà darrera i va prendre la ciutat. El governador espanyol es va rendir el dia 14 i va demanar quarter. Frederik, en record del bon tracte donat al seu germà a Breda els va permetre marxar amb armes i bagatges cap el sud.
Liedewij , te n'adones, som lliures!
Les Provincies Unides ja no depenem més de la monarquia espanyola ni dels seus sequaços papistes. Ja no tornarem a veure aquells dominics de la inquisició passejant per les nostres ciutats, ni els agutzils recaptant impostos abusius. Ara tots els guelders que guanyem amb el nostre esforç es quedaran aquí. 
Mentre em recuperava, Johan m'ha comentat que alguns burgesos d'Amsterdam volen fundar una companyia comercial per enviar vaixells a les illes de les espècies. Crec que és una bona idea, hauríem d'apuntar-nos-hi, com comentava el teu enyorat pare. Si visqués per veure-ho! com en seria de feliç.
Liedewij estimada, compto els dies que em queden per arribar a casa i gaudir d'aquesta pau entre els teus braços.
El teu fidel espòs
Alyebard van der Scheer.
Capità de Dragons de les Provincies Unides.
's Hertogenbosh, 17 d'octubre de 1629.


dimecres, 13 d’octubre del 2010

Tocats per la Tramuntana, tocats pels Déus.

Es diu dels empordanesos que estem tocats per la tramuntana; aquest vent del nord que ho esbatana tot, que neteja l'ambient i l'eixuga. Aquest vent, i també les qualitats del sòl fa que els vins de la D.O. Empordà tinguin un caràcter especial. I especial va ser la manera de promocionar-los aquest estiu. Com que són vins d'alçada és va pujar al Puigmal ( el pic més alt de Girona, amb 2.909,6 msnm.) per demostrar-ho. 

Si no hi ha res més divertit que està tocat per la tramuntana, tocat pels Déus!

No deixeu de provar-los i llençareu tots els riojasvegasdelduero i demés collonades per l'aigüera. 
Ja m'ho explicareu.

I per cert, la tramuntana només és una excusa, estem tocats per l'antiga passió dels Déus, la rauxa. (això sí, s'ha de tenir certa paciència per a aguantar-nos les manies, sinó demaneu-li a La Guardiana de la Cova ;-) )

divendres, 8 d’octubre del 2010

Jardí Zen



Les meves pors
fan onades
en la meva ment

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Santmiquelejant -I-

La Seu Vella, Lleida. Per Alyebard

Santmiquelejant o com sobreviure a la Fira de Sant Miquel. 
De fet fer una fira no és tan difícil. Tens un pavelló firal, l'omples d'estands amb productors i ells que venguin el seu producte tan bé com sàpiguen. El problema és quan els de dalt decideixen complicar-se la vida i provar invents nous. Fer un saló monogràfic és tot un repte i té la seva pròpia coherència. Poses tots els d'alimentació juntets i així la gent els veu com si fos un mercat i compren el seu producte, si els ve de gust. I aquest any es va provar a Sant Miquel amb el Saló ProduQte ( pss, no és una falta, es deia així) per allò de la Q de Qualitat.  Així doncs, la fira ens lloga tot el Palau de Vidre i nosaltres l'omplim d'estands modulars per als productors i un estand central a càrrec nostre on fer les presentacions i els xous de cuina i tota la parafernàlia institucional, que és any d'eleccions. Fins aquí prou bé, però com ja sabeu el Gos Beta i el No-mànager van fer de les seves i servidor va patir una miqueta
Però tot va bé si acaba bé. No?
Arreglats els nyaps del disseny de l'estand, servidor va fer en total 936 km de carretera de GRO a Lleida, doncs tot i que el meu territori per a fires i firetes sigui GRO i rodalies ( Igualada és part de la meva rodalia :D ) el Gos Beta, com que el seu ego necessita d'algú per renyar va decidir que assistís a Lleida durant dos dies. La resta se la menjaria l'altre company de despatx.
Després diran que les meves dietes són cares!
Però va valdre la pena. Resulta que el meu Honorable Conseller no li agrada parlar amb micròfon de diadema, d'aquells que es pengen al cap com un mans lliures. Però ningú des de protocol ens ho havia dit. Com sempre. De fet no sé ben bé quina feina fan els de protocol, excepte evitar que els Consellers es perdin pels passadissos i que s'asseguin a la cadira correcte.
Així que deu minuts abans hauríeu d'haver vist als dos: GB i NM patint d'allò més pel micro i provant invents, demanant a fira un micro de mà ( resposta fira; no en tenim. S'ha de demanar abans). Total que arriba el conseller i la seva cap de premsa, amb un somriure li diu,  - és d'aquests, però així estarà més còmode. I el Honorable va acceptar-ho sense cap complicació. Els hi hauríeu d'haver vist el rictus de la cara !!!!!.

Un altre dels nyaps arreglats: 
S'havia de fer durant dos dies un programa de ràdio en directe des de la fira,.Se'ls prepara un espai i després de passar-me tres dies (pre-fira) barallant-me amb Timofònica per una línia RDSI, finalment ens la posen. Uf,  un pollo menys! Però a les 9 del matí arriba el tècnic de la ràdio i no hi ha ni taula ni cadires a l'estand. Eins? resulta que l'inefable GB no va demanar-ho perquè pensava aprofitar una altra taula que estaria ocupada fins a les 13:00 h. El de la ràdio diu que o munta ara o no hi ha programa, així que ja em veieu desmuntant una taula rodona d'una de les sales privades de l'estand i posant-la per la ràdio. Uf,  dos pollos menys!
Tot i això el meu No-mànager no em va ni saludar ni em va dirigir la paraula en tota la fira ni em va convidar a dinar com a la resta de gent de l'estand. 
Però ja s'ho farà, perquè jo vaig dinar amb dos expositors super simpàtics i el meu no-manager té data de caducitat, la mateixa que el govern. ;-)

dilluns, 4 d’octubre del 2010

All the cigarettes that I have never smoked

El problema d'estar en tensió en una fira és després. Quan tota la tensió acumulada se'n va i et quedes fet una coca. Em prou feines t'aguanten les cames. Però per contra el cap no para de barrinar i veure que es podia haver millorat i què o qui va fallar. Els marrons que has esquivat o com de transparent pots arribar a ser als ulls d'alguns. I sempre que marxa la tensió ve l'insomni. Demà estaré fet una coca. I si em dona temps, entrada nova sobre fira, manàgement i demés parides. Però per acompanyar una mica la solitud de la nit, música suau. I tots aquells cigarrets que encara no he fumat.



Tell me what it is, it isn’t fair
but I’m wasting time, cos it isn’t my heart, it isn’t my fault
and every situation understands, well
the anecdote of chasing the locations to your doors
’cos I’m wasting time, I’m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
and all the letters that I have never sent
he was sitting by the swimming pool
but he was scared, ’cos it wasn’t his time and it wasn’t his chance
getting older’s not been on my plans
but it’s never late, it’s never late enough for me to stay
’cos I’m wasting time, I’m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
and all the letters that I have never sent