dimecres, 20 d’abril del 2011

20 de Abril del 90 Flashback -III



Tinc una entrada pendent de la Fira del Mercat del Ram i les tres Maries del Sucre, però suposo que elles podran perdonar-me el retard. Però avui és 20 d'abril i aquesta cançó és la que s'escau avui.


20 de abril del 90
hola chata, ¿como estás?
¿Te sorprende que te escriba?
Tanto tiempo es normal

Pues es que estaba aquí solo

me había puesto a recordar
me entro la melancolía
y te tenia que hablar

¿Recuerdas aquella noche

en la cabaña del Turmo?
Las risas que nos hacíamos

antes todos juntos

hoy no queda casi nadie de los de antes
y los que hay han cambiado,
han cambiado, SI!

Pero bueno, ¿tu que tal? di

lo mismo hasta tienes críos
Que tal te va con el tío ese?
espero sea divertido

Yo la verdad, como siempre

sigo currando en lo mismo
la música no me cansa
pero me encuentro vacío

Bueno pues ya me despido

si te mola me contestas,
espero que mis palabras,
desordenen tu conciencia.

Pues nada chica, lo dicho

hasta pronto si nos vemos
yo sigo con mis canciones
y tu sigue con tus sueños.

dijous, 14 d’abril del 2011

Fa 80 anys, hi havia una vegada...

Un somni que durà tres dies...


 El dia 17 d'abril de 1931, sota les pressions del govern provisional de la República Española, i per evitar mals majors, el President Macià cedí i la República Catalana passaria a ser una entitat autònoma dins la República Española i es coneixeria com a Generalitat de Catalunya. Anys després un 17 de juliol una part de l'exèrcit és sublevà i ja sabeu tots com va acabar la cosa.

Ahir, al Parlament de Catalunya a més d'un li han xiulat les orelles. Només els puc dedicar la frase de qui fou un dels grans reis d'aquest país. Vergonya, cavallers. Vergonya! Però com diu la dita De mica en mica s'omple la pica.

Així, si algun dia ( espero que no gaire llunya), proclama la república catalana que no es deixi entabanar per federacions, confederacions ni demés mandangues; que per entitat supra estatal ja hi ha la Unió Europea.

Ben alta, ben dreta, ben sola

diumenge, 10 d’abril del 2011

Jo ja ho vaig fer, i tu?


Va mandrosos, que no costa tant.
Mentre baixeu a buscar tabac, o a comprar el diari, o passejar la gosseta. Aprofiteu que fa solet i anireu a fer el vermut. Només us costarà cinc minuts de la vostra vida, us acosteu, agafeu una papereta ( la que hi posi el que us doni la reial gana). Que d'això es tracta d'expressar la vostra opinió.
Aquesta papereta la poseu dins un sobre.
Va, que no us cauran els anells per això i aquest sobre el poseu dins d'una urna.
Llavors continueu fent el que feu els diumenges. Anar a buscar tabac, comprar el diari, passejar la gosseta. I si sou dels que aprofiteu el diumenge per dormir ( com jo, quan em deixen) us lleveu aviat; que per un dia no passa res, voteu i aprofiteu el dia o us torneu a posar dins el llit ( i si podeu fotre-li un clau a la parenta, millor que millor).
Si servidor va ser capaç de fer-ho, vosaltres també podeu.



dissabte, 2 d’abril del 2011

Flashback ! -2-



Com que una serie d'entrades d'altres llocs com la d'en Tirantlobloc, o en Leblansky i El Porquet de Sant Antoni han fet que tornés a tenir tot de flashbacks de temps que podrien situar-se entre l'erecció d'Stonehenge, malpensats/malpensades,  que d'aixecar monuments de pedra se'n diu també així. L'edificació de la Catedral de Girona o  la independència de Kosovo. Us dedico una de tantes cançons que amb cert grau etílic m'atrevia a ballar i fins i tot cantar en locals que o s'han reconvertit i ja no són el que eren o van anar a terra per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una mica de ballaruga nostàlgica per al cap de setmana!
Espero que aquesta maleïda astènia primaveral s'acabi aviat o a base d' analepsis  ja no sabré realment en quin moment de la realitat visc.