dimarts, 28 de febrer del 2012

Only I will remain.


I must not fear. Fear is the mind-killer. Fear is the little-death that brings total obliteration. I will face my fear. I will permit it to pass over me and through me. And when it has gone past I will turn the inner eye to see its path. Where the fear has gone there will be nothing. Only I will remain.

dissabte, 25 de febrer del 2012

No em faig vell, em faig més savi (sarcasme)

Mur d'Hadrien © Thierry Selva avril 2004
Northumberland, près de Housesteads Fort.Angleterre
No em faig vell, em faig més savi. Ja,ja,ja. Hi ha dies en que entenc perfectament la por que devien sentir els legionaris romans que guardaven el mur. A l'altre banda el desconegut, els salvatges. I ells els que guardaven el son de la resta de l'Imperi. De fet és un dels meus viatges pendents. Cada cop més a la llista i cada cop menys temps.  El símil és perquè vaig llegir que l'autor de la Saga "Joc de Trons" en George R. R. Martin es va imaginar el mateix per definir "el mur" que protegeix el nord dels "altres" de més enllà del mur. 
La saga m'ha enganxat i he devorat la sèrie de televisió. Si teniu ocasió la mireu o llegiu els llibres o feu les dues coses, que una no treu l'altre.
La fred del matí, -6 aquests darrers dies, m'entre esquivava universitaris borratxos que tornaven de festa o els afortunats que es grapejaven en un portal prop de casa - Rei, ja sé que dona molt de morbo, però treu-li les calces dins de casa, que fa fred. Una mica de consideració, no? - m'ha posat dins de la saga. S'acosta l'hivern -Winter is coming- és el lema d'una de les famílies nobles del regne. Ara direu, coi, si que se t'ha posat malament això de fer anys. No, gens. De fet fa temps que visc en una llarga midlife crisi, que em fa qüestionar-me moltes coses. Però també que fa que vulgui recuperar-ne d'altres que creia perdudes. 
Coses recuperades: apreciar els silencis i els somriures dels amics, mentre comparteixes un cafè. 
Començar a acceptar que hi ha coses que no es poden canviar, com el meu estimat GOS BETA, i que per tant la propera vegada que m'expliqui com he de redactar un correu electrònic, ja ni em molestarà, perquè estic arribant a uns nivells de paciència que no creia que tingués.
 Zen.
La fotografia. Ja heu vist alguna que altre mostra.
L'estudi. Alguns ja ho sabíeu, però torno a ser universitari. ( tot i que la guardiana de la cova ja em va dir que sortir a emborratxar-me els dijous, res de res, i d'arramblar alumnes de primer encara menys) 
Doncs que si veieu que baixo el ritme és que vaig més embolicat i a més estem preparant la macro-fira de la temporada, la qual cosa vol dir que poden sortir grans entrades de les aventures d'un servidor en un palau firal i com gaudeixo preparant-la. 
Una petita mostra. Al Gos Beta li va tan gran la fira i té un nivell de paranoia tal que va fer un mega-macro arxiu excel, amb tot de caselles i altres mandangues de colors per saber exactament que portava cada un i en quin estat de realització es trobava. Però l'excel en xarxa no permet que dos usuaris el tinguin obert al mateix moment per entrar-hi dades noves. Al tercer dia, al servidor hi havia nou còpies del mateix arxiu i ni ell mateix sabia quina era la bona. 
Jo sempre en el treball en grup sóc partidari del mètode West Point. S'ha de saber delegar, no s'ha de baixar al nivell de discutir als del grup en quin cos i tipus de lletra s'han de fer els correus electrònics.  Perquè es perd un temps preciós i es desmotiva l'equip. Clar que més desmotivats, ja no crec que podem arribar. Això si, la vergonya aliena que passem fa que riem molt.
El mètode West Point consisteix en: Ets un Tinent de l'Exèrcit i disposes de una corda de 8 metres, una de 6, dos pals de 4 metres, un de 10, una bandera. Com montes un màstil per a la bandera?
No us trenqueu les banyes, la resposta correcte és : Sergent, munti un màstil!!
S'ha de delegar. Zen.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Hi algú que parli xinès a la sala?


Aquest és el famós paperet que vaig omplir per a la vident xinesa que tenia a l'estand del costat. Si hi ha algú a la sala que sàpiga llegir xinès, li estaré agraït que me'l tradueixi. Més que res per saber si realment si tu colazon zen buen año dlagon o m'estaven prenent el pèl com a un xinu.

Més que res perquè el meu estimat GOS BETA comença a inflar-me allò que no sona. Sense anar més lluny avui m'ha explicat com havia d'escriure un correu electrònic. - Patètic- Tampoc és que servidor sàpiga molta informàtica i ofimàtica, però trastejo ordinadors des que vaig ajudar a construir i programar  Stonehenge.

 El gos beta és de la mateixa quinta que jo. Però el problema és que la seva memòria el traeix. Deu fer uns deu anys (quan va entrar a aquesta casa de bojos) que va confessar-me que era la primera vegada que tocava un ordinador.
I menys redactar un text coherent.

Recordeu, tot està connectat. Zen

divendres, 10 de febrer del 2012

Si tu colazon Zen buen año Dlagon




I així cada hora. Amunt i avall

Final de curs by Alyebard

Com acostuma a passar a la casa de bojos on treballo em va tocar anar a la celebració de l’any nou xinès al moll de la fusta de BCN, em plan te ha tocado. Ja l’any passat no li vaig trobar el sentit. I aquest tampoc. De fet aquesta “fira” sempre m’ha donat la sensació que és la particular festa de final de curs de la comunitat xinesa de Barcelona. Tot de nens i nenes disfressats, Un escenari gegant on a tot hora canten els hit parade en xinès, i paradetes varies de menjar i altres collonades xineses.
Any del Drac by Alyebard
Per sort aquest any no tenia al dels platerets i el bongo i la del costat era una mena de vident que et deixava triar uns paperets i com si fos allò de cal·ligrafia per nens que ja tenen les lletres dibuixades, amb un retolador/pinzell (el primer que vaig veure!) escrivies i ella segons com feies el traç i el paperet que havies triat el deia com seria l’any del Drac.
Així que vaig agafar-ho, jo punyetero que recordo que el 8 és un número de la sort a la Xina i l’agafo de la pila marcada amb el 8, el 4 no, que representa la mort i vaig fer els millors traços que sabia i el resultat va ser : Si tu colazon Zen buen año Dlagon.
Fruita by Alyebard
Com a mínim em vaig distreure una estona. De fet el Gos Beta va decidir que aquest any promocionaríem fruita i la primera cagada va ser: Com entrem un camió tràiler de sis eixos al Moll de la Fusta? Amb un conductor que ve de Lleida i servidor que és de GRO... doncs amb molta perícia per part del conductor i molta sort. Total per a deu caixes de Pera de Lleida, però –ja que aprofito lo viatge a Mercabarna m’han dit que deixi la pera a lo moll
Segona cagada, decidir fer una acció en una cultura que no coneix el Gos Beta , i jo amb prou feines. La fruita va servir per alimentar les iaies papiròfagues residents al barri i els quatre xinesos que es van atrevir a recollir la bossa amb fruita de la promoció tots exclamaven: - Glatis, Legalo? - Sí, legalo. I a canvi em portaven coses. Desconec si a la Xina et fan un regal n’has de fer tu un altre, però em van portar un cafè, un bolígraf, i vaig menjar un platàs de fideus picants cantonesos que picaven de mala manera, però eren de gorra. Resumint, impacte de l’acció promocional a la comunitat xinesa: nul·la. Acció contra la fam al barri del Pla de Palau, un èxit. I això si que comença a ser preocupant. Aquí hi ha gana, encara que no es vulgui reconèixer.

Quines no són xineses? by Alyebard
De passada vaig aprofitar per posar un parell de varetes d’encens al Buda que tenia la paradeta muntada per a tenir bon Dharma. Així que ja ho sabeu, si us agafeu les coses tal com venen i les deixeu marxar tal com marxen, tindreu un any del Drac de conya.
I al Gos Beta que el bombin. Zen.