dilluns, 25 de juny del 2012

Adéu, Brian

http://sensepreses-brian.blogspot.com.es/2012/06/comiat.html

Ens ha deixat.
Només dir-vos que no el coneixia en persona, com altre gent de la catosfera, no he tingut ocasió de desvirtualitzar-me amb gaire gent. Però el seguia i alguna vegada m'havia comentat alguna entrada.
Una abraçada a la seva família i un adéu, Brian (Toni Mont)

divendres, 8 de juny del 2012

Fahrenheit 451

Portada de la primera edició
El vaig llegir fa temps, i em va encantar tant per la trama com per les qüestions que planteja. I sempre m'ha quedat el dubte. Quin llibre memoritzaria per a salvar-lo? I vosaltres, quin llibre salvaríeu dins de la vostra memòria per a poder-lo transmetre als altres? Podria la nostra societat sobreviure a la desaparició de la lletra?, tornaríem altre cop a una societat de transmissió del coneixement de manera oral?
Un petit suggeriment, aquest cap de setmana llegiu-vos Fahrenheit 451 o Cròniques Marcianes o L'home il·lustrat . Després de la seva lectura no sereu millors ni pitjors persones, però potser sí una mica més savis.
És el meu petit homenatge a Ray Bradbury que ens va deixar el passat dia 5.

Com a nota curiosa, ens va deixar amb el trànsit de Venus. Casualitat?
Visibilitat del trànsit de Venus via NASA
 


dilluns, 4 de juny del 2012

Forgotten sunglasses

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- Mama, mama!
- Què vols, Laura?
- Aquella senyora s'ha deixat les ulleres!
- Doncs l'avisarem.
La meva filla de quatre anys ve corrents, amb les ulleres a la mà - Mama,
guaita, hi ha uns  ulls dibuixats - crida tota feliua.
Els ulls dibuixats de les ulleres em miren fixament i també tot el que els envolta. Llavors d'un racó de la memòria em ve la veu de l'àvia Quitèria, la de Menorca - És una bubota que ha perdut ses ulls. Si mai ajudes una bubota es bé que li facis te'l tornarà doblat i es mal que li facis te'l tornarà manco vegades. No s'ha de fer babarotes a ses ànimes des purgatori.
Així que segueixo el consell i acostant-me a un tamariu que hi ha al final de la platja l'ensenyo a les ulleres i també el que l'envolta; perquè la bubota en tingui un punt de referència. El tamariu florit, a la tarda, deixarà anar tot el seu olor i la bubota podrà trobar-lo amb el nas. Deixo les ulleres a la branca més baixa, per que siguin fàcils de trobar.
- Laura, vols un gelat i anem als gronxadors?
- Sííí,  crida i arranca a córrer cap a la parada de gelats - Ella ja no pensa ni amb la dona que camina platja enllà ni en les ulleres.

Surto a la nit, a fumar-me un porro sota l'olivera del pati. I a contar estels. He agafat una flassada vermella per si refresca. 
Entre les arrels hi ha un paquet. No recordo haver-hi deixat res. 
Estripo el paper sense respectar els plecs ni el cel·lo. Dins, un gosset de peluix, igual que el que va perdre la meva filla fa una quinzena, també una tarda que vam anar als gronxadors de la platja i a menjar un gelat. I una arracada de plata, igual a la que tinc desada al tocador, que era de l'àvia de Menorca i que no em podia posar doncs feia anys que n'havia perdut la parellera.