Fum - continuarà-

via viquipèdia

Quan va esclatar la guerra vaig tornar a fumar, si no era el tabac em mataria qualsevol altre cosa. I aquí em teniu, fumant i tapant amb la mà el punt vermell de la cigarreta. De fet és un fumar nerviós, de calada ràpida, apurant fins al filtre. I encendre'n un altre. De fet, de les primers coses que busquem tots quan trobem algun mort, amic o enemic, és regirar-li les butxaques per prendre-li el tabac. Després, ja veurem si hi hi fotos d'algú estimat o papers oficials amb el nom del finat.
El que no faig és fumar i disparar a l'hora. Quan dispares has de tenir tots els sentis en el que fas. Només fumo en aquelles estones que algú ja va definir com d'absolut avorriment que és la guerra, Un tant per cent molt elevat d'absolut avorriment i uns moments breus d'absoluta bogeria.
Plou, i amb la poca llum de la nit veig com el fum, que imagino blanc, puja amunt fent camins helicoïdals. Em serveix de fil d'Ariadna.