divendres, 27 d’agost de 2010

Commuting o Sant Tornem-hi.


Doncs sí, ha arribat el terrible dia en que sona el despertador i tornem-hi que no ha estat res. Evidentment només d'arribar a l'estació ja em trobo amb la novetat que tots els trens direcció a la feina surten per una altra andana. Aquests de la Renfe que no saben com marejar més al personal? I, oh sorpresa, dels que baixem cada dia només em trobo a JM i al maleit Bratwurst. Solució d'emergència, m'excuso que és el primer dia i em faig l'adormit. (m'he deixat el llibre, la carmanyola, els cascos per sentir música, etc); si una mica més i vaig a la feina amb xancletes. (però no m'han deixat)
A l'arribar al despatx, em trobo que som quatre gats però el Gos Beta, ha deixat via missatges de correu i post-it tot de feines ridícules per a fer ,com crear carpetes noves al disc dur extern, arreglar no se què dels arxius i esborrar fotos de no se on. Crec que hi ha gent que arriba a l'orgasme quant ordena feines ridícules. I crec que s'ha passat el temps de les meves vacances baten rècords onanístics d'encarregar parides. Bé, és el que hi ha i no podré canviar-ho. Com a mínim la tassa dels tes és al mateix lloc, la cafetera és al mateix lloc i el correu era ple d'spam que m'oferia viagra, feines genials i que la meva entitat bancària havia perdut el meu número secret. No patiu spamers, no me'n recordo ni jo. Tornem a les rutines anyorades. Estic temptat d'anar a plantar naps al costat d'unes oliveres tal com em van oferir. Algú sap si es pot fer melmelada de nap i si té gaire mercat? Respecte a la meva motxilla particular ha minvat en el pes. És a dir, posat a prova i en treva fins pels vols del Nadal. Seguirem informant. 
Per cert, recomanacions literàries post estiu: Criptonomicon (l'he recuperada i encara em peto de riure, els tres volums :D)

9 comentaris:

  1. si, el primer dia de feina es genial. Per no dir un pal. I en quan a feines rídicules, ja n'he tingut d'aquestes feines que et deixen a l'estiu perque facis algu. Copies de seguretat, rearxivar l'arxiu, reordenar. Vull que vingui Nadal!

    ResponElimina
  2. T'acompanyo en el sentiment. Un privilegi de l'edat, que agraeixo de tot cor, és poder ser amo d'un mateix, encara que les feinetes punyeteres de cada dia no te les treu ningú, però vaja, és diferent.
    Em va alegrar saber que hi ha algú que pot parlar de T. de Chardin...
    Ànims.

    ResponElimina
  3. Aristofeles: Jo també!, però mentrestant farem que es sentin importants :D; crec que hi ha una proporció entre el complex d'inferioritat i el número de post-it que deixen.
    Olga Xirinacs: Espero arribar-hi per gaudir-ne. Si, crec que un moment o altre parlaré del Punt Omega.

    ResponElimina
  4. Tornar sempre es fa pesat, però tot és qüestió de rependre el costum i d'agafar un d'aquells post-its, escriure-hi "carmanyola" i engantxar-lo als calçotets de demà.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Sànset: Es fa pesadíssim, seguiré el teu consell i posaré un post-it "Walter PPK" al costat del de la carmanyola, avui hi havia gent que demanava un tret en ple front! Com m'agrada retornar a la feina ;-)

    ResponElimina
  6. Ja has retornar? ben vingut al club. Nosaltres ja fa una setmana que hi som... i la veritat és que és un vertader PAL!!!! (si si en majúscules i cridant ben fort!!!)

    ResponElimina
  7. LAIETA: SÍ ÉS UN PAL!!! (JO TAMBÉ CRIDO)

    ResponElimina
  8. ... jo sé fer mermelada de mores... em passes el contacte per anar a plantar naps sota una olivera??? (jo dilluns començo... snif...)

    ResponElimina
  9. La RaTeta Miquey: Benvinguda. Mores? te bona pinta. El contacte és negociable però ha de jurar i perjurar que no els farà malbé les oliveres ( que fan oli). Benvinguda al món laboral :C

    ResponElimina