Angst

I de cop i volta l'opressió al pit torna. I la de tenir una bola de plom dins la panxa. I que has de fugir d'on ets perquè si no et passaran totes les desgracies del món una darrera l'altre. I llavors comences a respirar a poc a poc, inspirar 20', espirar 20'. Fent que l'acte senzill de respirar sigui això, una acció continguda en ella mateixa. I que el que ho ha desencadenat no és culpa teva, ni de ningú. Que és normal que et sentis així. Que per més fort que et pensis que ets hi ha coses que trasbalsen i minen la confiança i l'autoestima de tothom i que amb el temps es va recuperant. Recorda. Ara i aquí. Inspira, espira. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum...

Caracremada

Via Google imatges

Quan els pares van morir vaig deixar de dormir al recambró de les golfes i vaig baixar al seu dormitori. Els vaig embolcallar amb el llençol a tall de mortalla i els vaig posar del través sobre la gropa de l’euga. La màrfega la vaig cremar a l’era i vaig estrijolar el terra amb terra d’escudella fins que em van sagnar els dits. 

Els vaig portar cap a l’església de Sant Pere, però en arribar-hi em trobí el mossèn a peus de l’altar amb la cara botida i la llengua fora, ben negre.  Així que la pesta també hi havia arribat.  Els vaig enterrar a la sagrera i hi vaig posar una pedra dreta a sobre la tomba. Més endavant hi faria posar una lauda, quan tot tornés a la normalitat. I portant des les regnes de l’euga vaig tornar caminant cap a casa. Ja era el capvespre.

I ara què faria? El meu germà feia anys que havia marxat, des del dia que es va barallar amb el pare i van arribar a les mans. El vaig sentir a la nit que feia un sarró i va venir a xiuxiuejar-me a cau d’orella. – Nina, me’n vaig a Romania d’enllà la mar, mataré sarraïns i veuré el Sant Sepulcre de Nostre Senyor.  Algun dia tornaré. I si no, ens veurem el dia del judici quan tots ens alcem de les nostres tombes.  Em va fer un petó al front i va anar-se’n.

Ara era mestressa d’un mas, 18 vessanes de terra bona, una vinya, una euga, estris i l’aixovar de la mare i dues camises de lli. Però ningú vindria a fer-me la cort. Tothom em diu, a l’esquena, caracremada; doncs amb no més d’un any i mig fent tentines vaig caure a la llar de forc, mitja cara enfonsada a les brases. I sort dels esforços de la remeiera que va salvar-me la visió de l’ull.

Dimoniet

Dimoniet, emoji via google

La llum que s’escolava per les clivelles de la persiana i la xafogor del dia la van despertar. Al costat sentia l’escalfor del cos de la seva companya. Unes espatlles plenes de pigues brunes. La nit abans l’havia passat comptant-les. Va estirar el braç cap a la tauleta i va agafar el mòbil. No hi havia cap missatge.

Ara veuràs - es va dir.

Va començar a acaronar-se les pits per a que els mugrons es posessin durs. Es va llepar els dits i els va anar

resseguint.

Llavors va anar baixant la mà cap a la panxa i va passar-la  sota la calceta de blonda negre que duia. Però va decidir no anar tant directe. Així que es va posar a tocar-se per sobre la roba, marcant la clivella dels llavis. Llavors quan es va sentir més humida es va treure les calcetes i va anar acaronant el clítoris amb un moviment suau i circular. 

I amb un cop de maluc es va eixarrancar i es va introduir els dos dits a dins, entrant i sortint fins que es va córrer. Llavors va pausar la gravació, desar l’arxiu de vídeo i va prémer “enviar”.

-Ara sí que em contestaràs dimoniet.

Va somriure. Encara anava calenta així que va començar a prémer les natges de la seva companya fins a desvetllar-la. Llavors la besà amb llengua.  Li va treure la samarreta i les calces i va començar a refregar-se fins a fer la tisora.  Es van córrer les dues alhora. 

Quina manera de donar el bon dia, no? Li va dir la seva companya.  Ella somrigué – Anem a esmorzar, follar tant d’hora m’ha obert la gana. 

-No vols tornar a dormir una mica més? -  Li va dir la seva companya m’entre l’abraçava per la cintura. La va tornar a tombar sobre el llit i li va obrir les cuixes. Li va resseguir la clivella amb la llengua i quan va veure que anava acompassant moviment i respiració li va posar la llengua a dins, menjant-la tota. 

Va tenir dos orgasmes seguits. I mentre mirava les clivelles de la llum que s’escolava per la persiana sobre la paret es va dir – dimoniet, no saps el que et perds. 

Nostos

Nostos (νόστος) és una paraula grega que significa alguna cosa així com un "retorn a casa després d'un llarg viatge". 
Doncs que he decidit tornar a escriure aquí, que el tenia abandonat mentre tornava, més que a casa, a mi mateix després del sotrac de trobar-me a l'atur i cercar feina amb una edat on el mercat laboral ja t'ha expulsat.

Ha costat, però torno a treballar. Deixo darrera matinar i agafar un tren, anar de coll-i-corbata, anar a fires. Ara vaig a peu a la feina i porto texans, no aniré a fires.

Ens veiem per aquí, si és que encara hi queda algú o ja és allò de video killed the radio star...