dilluns, 10 de juliol de 2017

Quan s'ha de ballar es balla. -I-

Los lunes al sol, via Google

Quan s'ha de ballar es balla. Aquesta frase és una mica el lema de la família, altres tenen lemes altsonants com Meake me roar o Winter is coming. 
Doncs a casa, hereus de menestrals barcelonins i pagesos empordanesos sabem que quan s'ha de ballar es balla. Igual que quan s'ha de lluitar es lluita, tan sigui degollant francesos cada 50 anys; ganes de fer el turista saquejador que tenien els veïns del nord o aixecant llambordes i fent barricades a la Barcelona de carrerons estrets i afogada dins les seves muralles. 
Jo no arribo a tant. L'esperit de lluita serà acceptar que m'han acomiadat de la feina el més ràpid possible. De fet ja m'han dit que és com un dol i per més que vulgui s'ha de passar. Actualitzar CV i enviar-ne. Creuar els dits i que l'edat no sigui l'excusa per a tornar a tenir feina. Respirar i superar el pànic que t'agafa quan l'excusa que et posen és que ets massa gran per adaptar-te al nou pla estratègic.
Reinventant-me. 
Allò d'imaginar mil formes doloroses i lentes de matar a alguna gent ho deixo per a les nits d'insomni.