dilluns, 10 de juliol de 2017

Quan s'ha de ballar es balla. -I-

Los lunes al sol, via Google

Quan s'ha de ballar es balla. Aquesta frase és una mica el lema de la família, altres tenen lemes altsonants com Meake me roar o Winter is coming. 
Doncs a casa, hereus de menestrals barcelonins i pagesos empordanesos sabem que quan s'ha de ballar es balla. Igual que quan s'ha de lluitar es lluita, tan sigui degollant francesos cada 50 anys, ganes de fer el turista saquejador que tenien els veïns del nord o aixecant llambordes i fent barricades a la Barcelona de carrerons estrets i afogada dins les seves muralles. 
Jo no arribo a tant. L'esperit de lluita serà acceptar que m'han acomiadat de la feina el més ràpid possible. De fet ja m'han dit que és com un dol i per més que vulgui s'ha de passar. Actualitzar CV i enviar-ne. Creuar els dits i que l'edat no sigui l'excusa per a tornar a tenir feina. Respirar i superar el pànic que t'agafa quan l'excusa que et posen és que ets massa gran per adaptar-te al nou pla estratègic.
Reinventant-me. 
Allò d'imaginar mil formes doloroses i lentes de matar a alguna gent ho deixo per a les nits d'insomni.




4 comentaris:

  1. Mai saps on hi ha la sort o la desgràcia.
    Que t'han fotut fora? Doncs a estrenar una nova vida!

    ResponElimina
  2. És molt fàcil de dir això de reinventar-se , però suposo que no és tan fàcil de fer, sobretot si fa molt de temps que un té un rol a la vida que li satisfà...De totes maneres cal posar-hi coratge i esperar que la sort acompanyi l'esforç de voler tirar endavant!
    Que l'esperança és l'últim que es perd...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa molt en un món que canvia a cada segon. Però no hi ha més remei. Gràcies.

      Elimina