dilluns, 22 de febrer del 2010

365

365 dies; es diu aviat. És el que triga la terra d'anar d'una banda a l'altre al voltant del Sol, i els dos es van movent dins un braç de la galàxia de la Via Làctia. És el que hem establert que això és el que dura un any. Bé, segons la física quàntica probablement jo sóc aquí teclejant ( probabilitat del 99,9 %). Segons un vell filòsof grec no et podies banyar dues vegades al mateix riu perquè ni tu ni l'aigua éreu els mateixos. Les meves cèl·lules canvien cada set anys. Si jo vaig mutant, sóc jo sempre el mateix jo? Bé metafísica apart, agafeu un got de la vostra beguda preferida, espereu que surti la lluna que ja està en quart creixent i crideu ben fort: Pels Presents!, Pels absents! Felicitats Alyebard!, n'has superat un altre Ara encarar-ne un altre més ple d'aventures, ple de coneixences... Sí, sóc un altre peixos del 22/02. L'anyada si fos de vi seria ja vinagre, però si fos de rom o whisky començaria a ser molt, molt interessant. Tot i que les nenes maques al dematí quan em demanen l'hora ja em diuen senyor i no es deixen regar el jardí. Salve, si tu vales ego valeo.

dijous, 18 de febrer del 2010

Puercoespines ateridos

 
Fa uns dies davant d'una situació em van explicar la teoria dels "puercoespines ateridos" ( eriçons enfredorits?) 

Un dia d'hivern uns eriçons morts de fred en el seu cau van decidir acostar-se molt per a combatre els rigors hivernals amb el seu propi calor corporal. Però al acostar-se es punxaven. I davant del dolor s'apartaven i tornaven a passar fred. Fins que van trobar la distància justa en que no es punxaven i els arribava suficient calor corporal.  Davant de tot hem de trobar la distància justa per a no fer-nos mal ni que ens quedem congelats. Gràcies pel consell. 
Ara serà qüestió de trobar la distància justa, que crec que és la part més difícil.  

dilluns, 15 de febrer del 2010

Haiku gràfic


Love is nothing more
than wanting somebody else
to want you. That's love.
(Ken Sakamoto. 2005)


L'amor no és res més 
que voler algú
que et vulgui. Això és amor. 

divendres, 12 de febrer del 2010

Una sortida digna

Una sortida digna.
pensà
mentre es sentia
el só
del tret.
Queien les fulles 

la llum de la lluna de tardor.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Voigt-Kampff


Es va aixecar amb la sensació de que una gran màquina l'havia passat per sobre. Amb cruiximent d'ossos va anar cap el bany recordant si havia somniat que l'esgarrapaven en plena lluita eròtica. Si havia vist realment com esclatava un niu d'aranya i en sortien centenars d'aranyetes de color groc i negre i estenien els seus fils al vent. Recordant si la felicitat era una bossa de plàstic voleiant una nit de tramuntana i dos gossos empaitant-la. Al veure's al mirall tenia una esgarrapada roja que li travessava el front. Com podia ser? si qui dormia al seu costat es pensava que era un llimac, com se l'havia fet.?.. De'l que si que estava segur es que la meitat dels seus companys de feina no passaria un test de Voigt-Kampf.  Llavors va mirar-se de fit a fit provant de trobar respostes a un reflex mut. Un altre dia que començaria passant fred mentre esmorzava i mirava com minvava la lluna. Es va a tornar dir La tranquil·litat és el coratge en repòs com un mantra, fins a creure-s'ho.

divendres, 5 de febrer del 2010

Anys i anys, per molts anys...


"Never doubt that a small group of thoughtful, committed citizens can change the world. Indeed, it is the only thing that ever has". Margaret Mead

El passat dia 2 va fer un any de la plantada d'alguns usuaris de la línia Port-Bou-Barcelona o C2 Norte com ens coneix la Renfe. De la manera en que ens tracten, en l'abús monopolista del nostre temps i els nostres diners. Van començar dues persones suggerint de no ensenyar el bitllet, l'endemà sis persones varen seguir el suggeriment i la cosa es va anar fent grossa. Hem sigut mediàtics i fins i tot simpàtics. 
Renfe ens ha tornat a pujar el preu i allargar el temps de trajecte. Nosaltres ja en sóm més de sis i ens anirem fent sentir. De fet com diu la cita No dubteu mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos poden canviar el món. De fet és l'única manera.