365 dies; es diu aviat. És el que triga la terra d'anar d'una banda a l'altre al voltant del Sol, i els dos es van movent dins un braç de la galàxia de la Via Làctia. És el que hem establert que això és el que dura un any. Bé, segons la física quàntica probablement jo sóc aquí teclejant ( probabilitat del 99,9 %). Segons un vell filòsof grec no et podies banyar dues vegades al mateix riu perquè ni tu ni l'aigua éreu els mateixos. Les meves cèl·lules canvien cada set anys. Si jo vaig mutant, sóc jo sempre el mateix jo? Bé metafísica apart, agafeu un got de la vostra beguda preferida, espereu que surti la lluna que ja està en quart creixent i crideu ben fort: Pels Presents!, Pels absents! Felicitats Alyebard!, n'has superat un altre Ara encarar-ne un altre més ple d'aventures, ple de coneixences... Sí, sóc un altre peixos del 22/02. L'anyada si fos de vi seria ja vinagre, però si fos de rom o whisky començaria a ser molt, molt interessant. Tot i que les nenes maques al dematí quan em demanen l'hora ja em diuen senyor i no es deixen regar el jardí. Salve, si tu vales ego valeo.
Diuen que el "món gira molt de pressa" i en canvi resulta que tarda 365 dies en donar la volta al sol!?
ResponEliminaAlbert B. i R.: Benvingut! Doncs sí, només 365 dies...(no em posaré a discutir si l'any sideral dura més que l'any civil; això ho deixo als astrònoms) Sobre si el món gira de pressa és més segons la percepció de canvi de cadascú. Més que res és que sóc un any més gran :D
ResponEliminaNo era pas meu, és de les Veus del Pamano - Jaume Cabré.
ResponElimina"−Eh, Tina? Em dius on és Hong Kong o passes de mi?
−Il faut tenter de vivre−va respondre. Els nens es van mirar, interrogants, enriolats, tímids de sobte. Ella els va mirar, des de molt lluny−. Le vent se lève, sí− afegí.
−La Tina passa de mi."
schwà.
Schwà: Havia vist que havies escrit alguna cosa amb el RSS, però quan vaig voler accedir-hi l'havies esborrat. Ets cara de veure. Una abraçada.
ResponEliminaFelicitats! tu que sempre recordes els aniversaris i a mi se m'ha passat! vigila amb les nenes maques que igual algun dia es deixen regar el jardí... ;) (A). Una abraçada
ResponEliminaLa fada del montseny
Fada: Benvinguda!! una gran abraçada! I ja ho saps, passa't sempre que vulguis. M'ha fet molta il·lusió que et passessis.
ResponEliminaPrimer de tot, felicitats benvolgut company peixos. Jo també sóc un Nemo, però de finals de Març.
ResponEliminaNo et preocupis... a mi un nano em va dir senyora, té hora?, i li vaig contestar De tu, nen, de tu, que podria ser ta germana... són dos quarts i mig de deu. El nano va somriure, em va donar les gràcies (que no requereix ni un tu i un vostè) i jo vaig pensar "cony, m'estic fent gran... però què estupenda estic encara, collons!!". I vaig marxar amb un somriure.
Un any no sé el què és. Només sé que tinc AVUI (i no em refereixo al diari), i que cada segon és irrepetible. L'aprofito, perquè no sé del cert si tindré un DEMÀ. Ni carpe diem ni històries. La vida es beu a glops ben grans.
Felicitats... de ben segur que ets un bon rom. :)
Akroon: Primer de tot, de res i content de veure't altre cop per aquí ( i per allí). Companya Nemo.
ResponEliminaTotalment d'acord amb el que dius."cony, m'estic fent gran... però què estupend(a) estic encara, collons!!" Sempre amb un somriure. La vida és AQUÍ I ARA. Hic et nunc Una forta abraçada.