Les Cèltiques

Fa uns dies Edfly va venir a casa a regalar-me,  (veieu 365), Les Cèltiques, en la nova edició que ha fet Norma Comics de les aventures del Corto Maltès. Tota una sorpresa, tenint en compte que els altres volums que havia llegit en català els havien editat fa molts anys, hi van deixar de fer-ho al tercer llibre. 

Amb un parell de pujades i baixades de tren l'he gaudit com un xicotet amb sabates noves. Tant la introducció de Marco Steiner que et passeja per els racons màgics d'Irlanda amb les referencies a La filla de Ryan i l'Home tranquil i a les curioses casualitats que et poden passar a Irlanda. Un de tants viatges pendents. I com que aquests dies han sigut plujosos, una mica emboirats, com rememorant la verda illa d' Eire. I enllaçant que diumenge passat molta gent va anar a votar (encara que no sigui vinculant, encara que sigui de costellada, encara que sigui només per tocar-els-hi els ous) i que la premsa de l'Imperi (i la d'aquí amb excepcions) tornaven a dir que això no interessa a la gent. A ells els dedico una cançó en dues versions. La primera versió és de  The Wind That Shakes the Barley .  de Ken Loach. Que a la vegada lliga amb les cèltiques del Corto Maltès i amb els de l'Imperi.

La lletra en Gaèlic

Oro, se do bheatha 'bhaile!

Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Anois ar theacht an tsamhraidh.                                                                

Se do bheatha a bhean ba leanmhar!
B'e ar gcreach tu bheith i ngeibhinn,
Do dhuiche bhrea i seilbh meirleach
'S tu diolta leis na Ghallaibh.

Tornada:
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Anois ar theacht an tsamhraidh.

Ta Grainne Mhaol ag teacht thar saile,
Oglaigh armtha lei mar gharda;
Gaeil iad fein 's ni Gaill na Spainnigh,
'S cuirfid siad ruaig ar Ghallaibh.

Tornada

A bhui le Ri na bhfeart go bhfeiceam,
Muna mbeam beo 'na dhiaidh ach seachtain,
Grainne Mhaol agus mile gaiscioch
Ag fogairt fain ar Ghallaibh.

Tornada

Entre la primera i la segona versió hi ha un petit detall. Un quants anys d'independència....
Per cert, la traducció del gaèlic i el significat de la cançó i perquè la canten els primers i la segona  la trobareu aquí .
Si tan poc interessa a la gent; que en convoquin un de veritat, vinculant,  i a veure que passa, no?