divendres, 12 de juny de 2020

Fum - continuarà-

via viquipèdia

Quan va esclatar la guerra vaig tornar a fumar, si no era el tabac em mataria qualsevol altre cosa. I aquí em teniu, fumant i tapant amb la mà el punt vermell de la cigarreta. De fet és un fumar nerviós, de calada ràpida, apurant fins al filtre. I encendre'n un altre. De fet, de les primers coses que busquem tots quan trobem algun mort, amic o enemic, és regirar-li les butxaques per prendre-li el tabac. Després, ja veurem si hi hi fotos d'algú estimat o papers oficials amb el nom del finat.
El que no faig és fumar i disparar a l'hora. Quan dispares has de tenir tots els sentis en el que fas. Només fumo en aquelles estones que algú ja va definir com d'absolut avorriment que és la guerra, Un tant per cent molt elevat d'absolut avorriment i uns moments breus d'absoluta bogeria.
Plou, i amb la poca llum de la nit veig com el fum, que imagino blanc, puja amunt fent camins helicoïdals. Em serveix de fil d'Ariadna. 

diumenge, 17 de maig de 2020

Retornar




Retornar, tornar a on eres abans. 
Doncs això, com deia la cançó del Sabina; que em tornin el mes d'abril i tots els altres. 
A fer el cafè sota el castanyer de davant de la feina.
Diuen que la memòria a vegades s'activa per estímuls. Avui mentre preparava el cafè de l'esmorzar m'ha vingut una cadena de pensaments/memòries sobre el meu passat que ha començat amb el fet de fer el cafè mentre esmorzava davant de la feina i ha acabat a un Seat panda blanc, que va ser el meu primer cotxe. Ja veieu quins salts que fa la  punyetera memòria.
Doncs això, que ja en tinc ganes de tornar a fer tot el que feia abans que ens tanquessin a tots a casa i fins i tot de fer-ne de noves. Fins i tot podria aprendre a navegar d'una vegada. 
Veles e vens...