beep, beep
La icona emergent i el sorollet l'indiquen que ha rebut un missatge.
- Quin horari fas?
- Fins les 15h. i tu? - tecleja ell.
- També, pero dimecres festiu.
Quan ens trobem?-Li escriu.
Pocs segons després surten els dos tics blaus. L'ha rebut i l'ha llegit.
En aquest pocs instants, l'ha despullada mentalment, l'ha resseguida tota, l'ha besat, li ha acaronat els pits, la llepat, la penetrat i li ha fet de tot.
El temps subjectiu ja ho té això. Escrivint...escrivint...escrivint...escrivint...escrivint...
-No em demanis això, que ja saps com em poso -li respon.
- I com et poses?
Reb un dimoniet com a resposta. Seràs dolenta - pensa-
Li envia la imatge dels bitllets plegats. -Send Nudes-
Seràs gamberro, sóc a la feina- li escriu. - No wasap plis.
De matinada va sentir el beeb, beeb. Va cercar el telèfon a les palpentes a la tauleta.
Amb els ulls mig oberts va veure que li havia enviat unes quantes fotos d'ella, nua.
- Per que vagis fent boca - li va posar. I la icona del dimoniet.
Boca?, va sentir com l'erecció li venia de cop, una erecció com les d'abans, ferma, desafiant.
-No saps el que et perds.- Li va enviar. -Quan quedem i veuràs el que et fa la meva boca? -
Et besaré al clatell, aniré baixant per les espatlles mentre t'acarono els pits. Llavors et giraré i et besaré a la boca m'entre t'engrapo les natges i llavors et besaré els pits, et resseguiré els mugrons i quan menys t'ho esperis et penetraré a peu dret... escrivint....escrivint....
Més aviat del que et penses. icona del dimoniet
-T'agafo la paraula.
Fa estona que dóna voltes al llit, es regira entre els llençols. Ara un braç fora, ara un braç dins. L’home del seu costat far un sorollet i es regira. Ella esbufega. Posa el coixí dret sobre el capçal del llit i s’asseu. Agafa el comandament de la TV. Hi fan concursos, uns que criden, un capítol antic del Poirot, uns que investiguen crims, el tarot. Torna a deixar el comandament a la tauleta. Ara agafa el mòbil i torna a repassar les xarxes.
Deixa el telèfon sobre el llit i s’abraça les cames. Sent la respiració forta de l’home del costat. Quina enveja. Ell si que es posar-se al llit i quedar-se com un soc. Ni deu minuts triga. Podries posar-te a cantar i ballar al costat i ni així es despertaria. I si em faig un got de llet calenta? Però pot més la mandra. Torna a ficar-se bé a dins del llit, es tapa amb el nòrdic i posa el braç sota el coixí, d’esquenes a ell. Torna a esbufegar en la foscor. Ara es regira de l’altre banda. Abraça al seu company, a veure si amb la tebior del cos li ve la son d’una vegada. Ell remuga –mmnfg shs mf.. i li clava un colze sense adonar-se. Regirada altre cop. Braç sota el coixí. -I si compto ovelles, com diu la dita, una, dues, tres, quatre...a la merda les ovelletes i la tanca i el prat d’herba verda.
La mà lliure estira altre cop el nòrdic cap a ella, vol quedar ben embolcallada, protegida. És la por atàvica a passar fred. Amb l’estrebada la mà reposa sobre el pit. Com si tingués vida pròpia es cerca el mugró, se l’acarona amb la punta de l’ungla i comprova com sí, que respon a la crida. El mugró creix amb la carícia i el seu pareller també, ara ja fa pressió amb tota la mà com si fos ell el que li engrapés el pit.
Si com a mínim l'idiota aquell que se la feia darrera un panda blanc, fa molt temps, li enviés un watsap. La mà ressegueix la cintura i baixa cap el pubis. Els dits ressegueixen els llavis, fan pressió, els obre i s'acarona dins i fora. Fins que l'orgasme li fa tancar les cames fort sobre la seva ma que imagina d'algú altre.
El cos es torna laxa i sent com la son la crida des de darrera les parpelles.
És curiós com funciona la ment humana. Salta d'una idea a l'altre, a vegades sense connexió aparent. Avui, després d'unes vacances nadalenques, seguint part de la rutina matutina d'arrencar l'ordinador, esborrar els centenars d'spams al correu i mentre deixo que es vagi ordenant el dia, xafardejo el meu compte a Facebook. Un comentari d'una amiga em porta a visitar una pàgina web d'una artista americana que fa dibuixos de dones sobre fusta que semblen trets d'un manga japonès sota la influència de l'art noveau. (o a l'inrevés)
Yuuwaku by Audrey Kawasaki
Mentre no arriba el No-mànager i el gos beta aprofito per passejar-m'hi. Molta gent els troba tant bons que fins i tot se'ls tatuen. I de sobte els ulls d'un dels dibuixos fan que recordi un estiu de fa anys en que va anar d'un pèl que no em tatuoun nom de dona a l'espatlla. La qual cosa m'hagués portat a donar un munt d'explicacions a cada dona que he conegut en el sentit bíblic de conèixer, de perquè hi ha aquell nom i no el d'ella. Els ulls i la mirada. I ganes de tornar a sentir una cançó.
I posts de gent que segueixo que parlen de mites musicalsde la seva joventut. I de com eren de guapes i com s'han tornat. Que el temps passa per a tots i a alguns els perdona o castiga més que als altres. I de cop m'he trobat teclejant el seu nom al facebook, com ja havia fet altres cops, però no hi apareixia.
I avui sí ha sortit.
L'he tornada a veure.
I jo en un rampell li he enviat un missatge ( gràcies traductor de google) i ara el vertigen és: val la pena que en sàpiga res d'ella després de tants anys? Tant dura és la crisi pels homes quan només escoltaries música de fa molts estius?
Per cert, la cançó que martelleja el meu cervell és aquesta:
All that I have is all that you've given me
did you never worry that I'd come to depend on you
I gave you all the love I had in me
now I find you've lied and I can't believe it's true
Wrapped in her arms I see you across the street
and I can't help but wonder if she knows what's going on
you talk of love but you don't know how it feels
when you realise that you're not the only one
Oh you'd better stop before you tear me all apart
you'd better stop before you go and break my heart
ooh you'd better stop
Time after time I've tried to walk away
but it's not that easy when your soul is torn in two
so I just resign myself to it every day
now all I can do is to leave it up to you
Oh you'd better stop before you tear me all apart
you'd better stop before you go and break my heart
ooh you'd better stop
Stop if love me
(you will remember)
now's the time to be sorry
(that day forever)
I won't believe that you'd walk out on me
Oh you'd better stop before you tear me all apart
you'd better stop before you go and break my heart
ooh you'd better stop
Porto uns dies de casualitats, de situacions ratllant el surrealisme; de riure molt jo sol sense que se n'adonin els altres. Surto a sopar amb La guardiana de la cova, ens entaulem en una pizzeria a Plaça Nova, i mentre esperem a que ens demanin la comanda veig passar al bon amic R amb la dona i el fill petit, m'aixeco i vaig a saludar-lo; han agafat una casa rural per a passar-hi el pont i ell pensava que seria difícil trobar-nos tot i passejar pel meu poble d'origen doncs ell feia que passem els caps de setmana en un altre lloc. Tot anant cap al parc a fer córrer la mainada amb el freesby ens trobem que hi ha una exhibició de modelisme naval i de ràdio control a l'estany del parc. Ens acostem a badar i em trobo a Vilthomsen darrera la tanca. El crido i ens fa passar, veiem tots els vaixells i submarins amb el privilegi de ser arran d'aigua i veure'ls de molt a prop. Surto a sopar amb la Gent del Tren, com fem de tant en tant, i surt a la conversa que hi ha gent amb memòria de peix per els noms, com em passa a mi la majoria de vegades, però que no oblidem les cares encara que després ens costi situar-los. Sortint dels sopar anem a fer la copa i s'acosta una noia al JM i li ofereix un tomàquet ( tomata, que deim aquí) - És ecològic, del meu hort. No és cap hippyperroflauta, sinó que va vestida d'acord a l'entorn del local, i treu una tomata de penjar, allargat, de la bossa. Ell fa que no, però després me l'ofereix rient i jo dic que sí que me'l quedo i llavors me la quedo mirant i li dic, - a tu et conec, però ara no et situu. - Sí, s'aixeca el serrell i somriu: vam fer una fira junts amb la Roser B. - i tant, tu ets l'Anna J. Encara ets al DAR? Vam coincidir un dia al 10B amb la Marta P. - No ara sóc a MH i H. Per això conec en JM.
La nit continua i en arribar a casa deixo la tomata a la nevera. Ves, sinó com expliques l'endemà que hi fa una tomata a la butxaca de la jaqueta.
La guardiana de la cova em fa llevar d'hora tot, de fet vaig tornar abans a casa perquè ja m'havien amenaçat que seria dempeus abans de les 10; i la meva ressaca, s'ha de fer molta feina. Vaig per preparar-me l'esmorzar i em trobo la tomata partida per la mitat sobre el marbre, em sap greu. Llavors me la menjo amb avidesa,fruint de la seva textura i el gust dels sucs; com m'hagués menjat a la mestressa del tomàquet. Mai se m'havia posat tan bé una tomata en dejú.
Em va captivar com reia de bon matí. La manera en que el seu somriure m'omplia de serenor. La passió que posava en explicar les virtuts dels olis i les flors. La manera màgica en que els combinava. Li vaig comprar una ampolla d'oli d'ametlles dolces amb farigola i romaní per a massatges i em va regalar un sabonet i un somriure altre cop. Me la mirava mentre encintava amb ràfia el tap de suro de l'ampolleta veient l'amor que hi posava en creuar-la per a fer el nus. Llavors va lligar-hi l'etiqueta, feta amb paper reciclat i fulletes, amb tintes ecològiques i retallada a mà.
Cada cop que estava a punt d'esclatar a dins del pavelló on es feia la fira, sortia a respirar i la veia allí, a la seva paradeta, sempre somrient.
Passejant per la fira vaig veure un estand amb amulets fets de ceràmica esmaltada i vaig comprar-hi per impuls un talismà amb la runa del viatger per a protegir-la mentre anés de mercat en mercat. De fira en fira.
En donar-li el paquetet va tornar a somriure il·lusionada i em va donar les gràcies sorpresa. Se'l va penjar al canell com un braçalet. Jo per dintre sentia com em pujaven els colors i em prou feines vaig poder explicar-li que era la runa del viatger i per a que servia.
Espero que la protegeixi i l'ajudi a trobar el camí, i que no perdi el somriure; no sap el bé que em va fer durant aquests dies.
Jo fa dies que duc els salmons cèltics de la saviesa i dels bards a la butxaca.
Trastejant per blogs d'altres he anat a caure al blog d'en Jordi Pujades"La Cullerada". En ell hi ha un post dedicat al cantant de Country Brad PaisleyÉs una cançó demencial sobre els homes i les dones i com podem ser uns de mars i els altre de venus. Us poso la lletra i la traducció d'en Jordi
When you see a deer You see Bambi (Quan veus un cérvol tu veus Bambi)
And I see antlers up on the wall (i jo veig banyes a la paret)
When you see a lake You think picnics (Quan veus un llac penses en picnics)
And I see a large mouth up under that log (jo veig una boca que surt sota un tronc)
You’re probably thinking that you’re gonna change me (Penses que em canviaràs)
In some ways well, maybe you might (I en certa manera potser ho facis)
Scrub me down dress me up (amanyaga'm i vesteix-me)
But no matter what (però tot és igual)
Remember I’m still a guy (Recorda que encara sóc un tio)
When you see a priceless French painting (Quan veus un quadre francés de preu incalculable)
I see a drunk naked girl (jo veig una noia borratxa i despullada)
You think that riding a wild bull sounds crazy (Penses que muntar un toro és de bojos)
And I’d like to give it a whirl (i a mi m'agradaria provar-ho)
Love makes a man do some things he ain’t proud of (l'amor fa que els homes fem coses de les que no estem orgullosos)
And in a weak moment I might walk your sissy dog (en un moment de debilitat potser portaré el teu gos faldiller a passejar)
Hold your purse at the mall (o em penjaré el teu bolso al centre comercial)
But remember I’m still a guy (però recorda que encara sóc un tio)
And I’ll pour out my heart (i vessaré tot el que hi ha al meu cor)
Hold your hand in the car (t'agafaré la mà al cotxe)
Write a love song that makes you cry (Escriuré una cançó d'amor que et farà plorar)
Then turn right around (i després em mostraré com sóc)
Knock some jerk to the ground (i estaborniré un paio)
‘Cause he copped a feel as you walked by (perquè t'ha mirat el cul)
I can hear you now talking to your friends (i t'escolto parlar amb les teves amigues)
Saying yeah girls he’s come a long way (dient que he canviat molt)
From dragging his knuckles and carrying a club (des de que caminava amb les mans arrossegant un pal)
And building a fire in a cave (i feia foc a una cova)
But when you say a backrub means only a backrub (però quan em dius que un massatge a l'esquena és només un massatge a l'esquena)
Then you swat my hand when I try (i m'apartes la mà quan intento alguna cosa més)
Well now what can I say at the end of the day (què vols que et digui)
Honey, I’m still a guy (reina, encara sóc un tio)
And I’ll pour out my heart (i vessaré tot el que hi ha al meu cor)
Hold your hand in the car (t'agafaré la mà al cotxe)
Write a love song that makes you cry (Escriuré una cançó d'amor que et farà plorar)
Then turn right around (i després em mostraré com sóc)
Knock some jerk to the ground (i estaborniré un paio)
‘Cause he copped a feel as you walked by (perquè t'ha mirat el cul)
These days there’s dudes getting facials (i ara hi ha paios que es fan tractaments facials)
Manicured waxed and botoxed (la manicura, es depilen i es posen botox)
But with deep spray on tans and creamy lotioney hands (bronzejats artificials i crema hidratant a les mans)
You can’t grip a tackle box (no es pot agafar una caixa d'eines)
With all of these men lining up to get neutered (per tots aquests paios fent cua per deixar-se castrar?)
It’s hip now to be feminized I don’t highlight my hair (Ara es porta feminitzar-se, però jo passo de fer-me metxes al cabell)
I’ve still got a pair (que encara tinc un parell d'ous)
Yeah, honey I’m still a guy (Sí, reina, encara sóc un tio)
My eyebrows ain’t plucked (No em depilo les celles)
Theres a gun in my truck (Tinc una escopeta al cotxe)
Thank God I’m still a guy (Gràcies a Déu, encara sóc un tio)
365 dies; es diu aviat. És el que triga la terra d'anar d'una banda a l'altre al voltant del Sol, i els dos es van movent dins un braç de la galàxia de la Via Làctia. És el que hem establert que això és el que dura un any. Bé, segons la física quàntica probablement jo sóc aquí teclejant ( probabilitat del 99,9 %). Segons un vell filòsof grec no et podies banyar dues vegades al mateix riu perquè ni tu ni l'aigua éreu els mateixos. Les meves cèl·lules canvien cada set anys. Si jo vaig mutant, sóc jo sempre el mateix jo? Bé metafísica apart, agafeu un got de la vostra beguda preferida, espereu que surti la lluna que ja està en quart creixent i crideu ben fort: Pels Presents!, Pels absents! Felicitats Alyebard!, n'has superat un altre Ara encarar-ne un altre més ple d'aventures, ple de coneixences... Sí, sóc un altre peixos del 22/02. L'anyada si fos de vi seria ja vinagre, però si fos de rom o whisky començaria a ser molt, molt interessant. Tot i que les nenes maques al dematí quan em demanen l'hora ja em diuen senyor i no es deixen regar el jardí. Salve, si tu vales ego valeo.
Un dia m'afartaré de tot i posaré proa al darrer horitzó, a la recerca de nous ports, de nous mercats que els meus ulls ignoraven. Només portaré en mi la il·lusió del que es sap prou vell per descobrir la mateixa història des de fa mil·lenis. El sol surt per l'Est, es posa per l'Oest. Que hi ha una illa a la fi (inici) de la mediterrània que es diu Kastellorizo; el Castell de l'Horitzó. Qui vulgui acompanyar-m'hi sentirà vells poemes sobre vells navegants, veurà vi de retzina i sabrà que en rera deixo més del que tinc a davant. Llavors serè d'aquells mariners vells que per una copa de vi a la taverna del port (sigui quin sigui) t'expliquen la més terrible història d'amor. Tindré la pell bruna i solcada d'arrugues. I t'explicaré entre fum de tabac de pipa i olor a brea i salitre que vaig veure esclatar naus prop de la nebulosa d'Orió o que un bon dia el pelroig Odisseu va tenir la funesta? idea de construir un cavall de fusta per honorar Atenea i els Troians van tirar a terra la porta dels seus murs per poder-lo entrar a dins. Com fem tots cada dia i ens anem corsecant. O seré com Enees i cercaré un lloc nou per començar i tu m'oferiràs el cos i una pell de brau per recollir tanta fusta com pugui, el que no saps és que jo en faré una tira prima i n'encerclaré un bosc, refaré les meves naus i tornaré a marxar. O t'explicaré històries d'un dia que vaig veure música tatuada a una esquena, o que vaig capçar mirades tendres dins d'un metro. O senzillament un dia m'afartaré de tot i continuaré llevant-me com faig sempre i et pensaràs que sóc el de sempre, però estaré navegant per la vella mar de color de vi i tu guardiana de la cova ja no podràs tenir-me. Perquè seré de cada una de les gotes de l'escuma. Un dia m'afartaré de tot i posaré proa al darrer horitzó, a la recerca de nous ports, de nous mercats que els meus ulls ignoraven.
Tres pics i repicó; toc, toc, toc, toctoc. Així és com heu de picar amb el picaporta. Ben fort, amb la pressa d'estrenar l'any. Amb la tranquil·litat d'haver acomplert amb els ritus de pas d'un any a l'altre. I de repartir propòsits i bons desitjos. Així doncs uns quants per saber si encara hi ha algú. Per a l'Edfly moltes hores de vol, per a en Carles, que encara que no ens veiem gaire sabem que som aquí, per a la Marta que a l'Ossa Iogui li vingui una forta rampa a la llengua i es quedi afònica una setmana, com a mínim. A l'Helena que em continuï alegrant l'esperit amb la poesia i els seus comentaris. A Xurrito, que continuï recomanat bons llibres. A Akroon que retrobi l'inspiració que des que no escriu que la vida és més avorrida ( o com a mínim, diferent). Nena, no treballis tant ;-) A An|na i a la seva germana bessona ªnna que continuïn sent bones lectores de Càtul i es deixin contaminar per totes les influencies que trobin . A Schwà per que passin aviat les hores fosques i torni a somriure. Això sí. No deixis d'escriure. A la Lingüista elitista que ens continuï descobrint els disbarats que escriu la gent amb la nostra llengua. No defalleixis. I a l'amic escriptor de veritat el Senyor R. Una petició informal. Si algun dia estàs inspirat, un relat sobre un pelegrí a Sant Jaume de Galícia ( i serà que no tens material :D ) això o me l'inventaré jo i me'l critiques un dia. Per cert, encara no tinc resposta sobre una esquena tatuada. Cerca el post.
Així doncs, agafeu el picaporta i piqueu ben fort, que l'any comença. Toc, Toc, Toc, Toctoc
Vine, que t'ompliré de blanc. Vas dir-me. I em vas apartar les cuixes per penetrar-me. Jo, tota humida, vaig empenyer amunt per que t'acoblessis més bé. Només de blanc? vaig dir-te.
Ets un cabró, els vull tots els colors. I et vaig clavar les ungles pintades de vermell a les espatlles. Al costat de la marca violeta que havien deixat les meves dents hores abans.Vaig emmirallar-me en els teus ulls verds i et vaig tornar a mossegar al coll. Se que t'agrada, i mentre m'omplies de blanc vaig esclatar en tots els colors. Tot per una discusió sobre Càtul que va acabar-se amb els teus llavis esborrant-me el roig del pintallavis
