La runa del viatger

Em va captivar com reia de bon matí. La manera en que el seu somriure m'omplia de serenor. La passió que posava en explicar les virtuts dels olis i les flors. La manera màgica en que els combinava. Li vaig comprar una ampolla d'oli d'ametlles dolces amb farigola i romaní per a massatges i em va regalar un sabonet i un somriure altre cop. Me la mirava mentre encintava amb ràfia el tap de suro de l'ampolleta veient l'amor que hi posava en creuar-la per a fer el nus. Llavors va lligar-hi l'etiqueta, feta amb paper reciclat i fulletes, amb tintes ecològiques i retallada a mà. 

Cada cop que estava a punt d'esclatar a dins del pavelló on es feia la fira, sortia a respirar i la veia allí, a la seva paradeta, sempre somrient.

Passejant per la fira vaig veure un estand amb amulets fets de ceràmica esmaltada i vaig comprar-hi per impuls un talismà amb la runa del viatger per a protegir-la mentre anés de mercat en mercat. De fira en fira.

En donar-li el paquetet va tornar a somriure il·lusionada i em va donar les gràcies sorpresa. Se'l va penjar al canell com un braçalet. Jo per dintre sentia com em pujaven els colors i em prou feines vaig poder explicar-li que era la runa del viatger i per a que servia.

Espero que la protegeixi i l'ajudi a trobar el camí, i que no perdi el somriure; no sap el bé que em va fer durant aquests dies.

Jo fa dies que duc els salmons cèltics de la saviesa i dels bards a la butxaca.