S'avorria

S'avorria. Després d'haver estudiat durant anys i panys per aprovar les oposicions, va tenir la desgràcia que el destinessin al cos de mecanògrafs del Diari Oficial. Segur que no deu haver-hi feina més monòtona dins l'administració que posar en negre sobre blanc tot el seguit de resolucions, lleis i reglaments que genera ella mateixa genera. Amb aquell llenguatge jurídic, àrid. Ell que anava per poeta en les seves hores perdudes, a casa amb la seva mare. En un pis amb olor de col i paper pintat vell. Si hagués tingut germans o germanes per a jugar. I aquell vespre es va posar un de tants discs de vinil que havia comprat el seu pare, ja traspassat, quan ell era petit.Per això l'endemà en llevar-se li havia quedat la cançoneta enganxada en un racó de la memòria. I cap a mig matí, després de fer el cafè, vist el cas que li feien els companys de departament; que sempre el veien una mica rarot, es va deixar anar i va colar un bocí de la cançoneta que li rondava pel cap. De fet, qui s'ho llegia? Ningú se n'adonaria. Va sortir de més bon humor i aquella nit va somniar amb el seu pare i també amb la veïna del segon, aquella estudiant universitària que no tancava mai la finestra del lavabo i ell espiava secretament pel celobert mentre ella es dutxava.