divendres, 7 de maig de 2010

S'avorria

S'avorria. Després d'haver estudiat durant anys i panys per aprovar les oposicions, va tenir la desgràcia que el destinessin al cos de mecanògrafs del Diari Oficial. Segur que no deu haver-hi feina més monòtona dins l'administració que posar en negre sobre blanc tot el seguit de resolucions, lleis i reglaments que genera ella mateixa genera. Amb aquell llenguatge jurídic, àrid. Ell que anava per poeta en les seves hores perdudes, a casa amb la seva mare. En un pis amb olor de col i paper pintat vell. Si hagués tingut germans o germanes per a jugar. I aquell vespre es va posar un de tants discs de vinil que havia comprat el seu pare, ja traspassat, quan ell era petit.Per això l'endemà en llevar-se li havia quedat la cançoneta enganxada en un racó de la memòria. I cap a mig matí, després de fer el cafè, vist el cas que li feien els companys de departament; que sempre el veien una mica rarot, es va deixar anar i va colar un bocí de la cançoneta que li rondava pel cap. De fet, qui s'ho llegia? Ningú se n'adonaria. Va sortir de més bon humor i aquella nit va somniar amb el seu pare i també amb la veïna del segon, aquella estudiant universitària que no tancava mai la finestra del lavabo i ell espiava secretament pel celobert mentre ella es dutxava.

7 comentaris:

  1. txernòbil brain Agrada que agradi. Misteris de l'administració...

    ResponElimina
  2. M'agrada i m'encanta aquesta visió poètica de la vida.
    En Neruda va fer unes Odes a algunes verdures:la carxofa i la ceba. Llegint-lo veus les verdures d'un altre color i molt més gustoses.
    Gràcies per la visita!

    ResponElimina
  3. Mantra budista.. jajaja la veritat és que sí, vaig acabar el vol bastant atontada! Tota l'estona la mateixa música atonta moltíssim.. i suma-li el jetlag de 6 hores!
    Però bé..^^

    ResponElimina
  4. Joana: Gran Neruda!. I gràcies per la teva visita, les portes són sempre obertes.
    Clara: És una bona manera de superar la por a volar, i sí els jetlags són demencials.

    ResponElimina
  5. jajaja!!! Un toc de diversió enmig d'uns escrits que adormirien a qualsevol! En què estaria pensant?¿ Això és com la del "como un pepino"!!! jaja que encara m'estic riguent recordant-la... qué gran!

    ResponElimina
  6. Ada: Benvinguda; Sí, escriure el DOGC ha de ser tant farragós.

    ResponElimina