dimarts, 25 de maig del 2010

La llum al final del túnel


No és que veiéssim la llum al final del túnel, és que venia un tren de cares. 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

  1. Anònim25 de maig del 2010, a les 20:33

    Ostres! què va passar? això si que és una aventura diaria..., val més agafar-s'ho així.
    Un petó
    Mònica

    ResponElimina
  2. Alyebard26 de maig del 2010, a les 8:34

    Mònica: No, no té res a veure amb el tren. Era més el reflex d'un estat d'ànim. Gràcies per passar-te. Un petó.

    ResponElimina
  3. Ada26 de maig del 2010, a les 12:21

    Ui quin mal rotllo... millor pensar que "anem cap a la llum", no? jajaja... Per si de cas para bé les orelles i ´si és un tren: correeeeee!!!

    ResponElimina
  4. Alyebard26 de maig del 2010, a les 14:01

    Ada: Jejeje. És el que passa quan agafes el tren cada dia... A vegades un té el dia xungo i se li acut cada frase cèlebre...

    ResponElimina
  5. Anònim27 de maig del 2010, a les 14:49

    Vaja, i jo sense adonarme'n!
    Cuida't
    Mònica

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)