dimarts, 26 de novembre del 2013

Karma



Podia haver acabat com una vetllada perfecte, però ella va trobar aquella nota oblidada feia anys dins un llibre i li va retreure tots els errors comesos des de feia deu anys.Van acabar donant-se l'esquena dins el llit i els dos preguntant-se què feien allí.
Mentre la son el guanyava, ell es preguntava si a la vida anterior havia sigut un perfecte cabró i ara el Karma li tornava totes amb escreix.

dimecres, 28 d’agost del 2013

No para de ploure



No para de ploure. Fa dies i dies que la lona de la tenda regalima aigua pels llocs més inversemblants.  Els vents i les estaques estan amarats d’aigua. Com els tolls de davant l’entrada de cada tenda. Aigua i més aigua. Quin fàstic de país.  Però ordres són ordres i si ens diuen que ens estiguem aquí, doncs aquí ens estarem.

Marcel, el meu ajudant arriba amb els dos novells que ens han assignat amb el darrer enviament de reclutes. Encara fan olor a pa tou i a bols de llet preparats per la mare.

Entren embolcallats amb mantes, la temperatura ha baixat. El cel és gris, d’aquell color de panxa de burra que només presagia aigua i més aigua. Deixen els casc sobre els catres i s’acosten a la gerra de vi que els assenyalo.

-Preneu i reconforteu-vos.  I bé nois, quin és el deure de tot soldat?



Em miren amb cara encuriosida, dubten si contestar.  Però al final , un, el que fa la mirada més espavilada murmura – Morir per la pàtria?



Esclafim a riure Marcel i jo. Ell els contesta – No, cadellets. El deure de tot soldat és seguir viu quan cau la nit!! I que hi hagi el més gran nombre d’enemics que hagin mort per la seva pàtria. Però que us han ensenyat a la caserna d’instrucció?



-Senyor, no en farem res de bo d’aquest parell. Em diu.  I pren un altre got de vi. Somriu.  A la galta hi ha el fil roig de la darrera cicatriu.  Fa anys que Marcel i jo voltem pel món. Les hem vist de tots colors. 


-Marcel, perquè no para de ploure en aquest coi de país? Si segueix així aviat semblarem granotes o ens sortiran escates com els peixos. N’estic tip.

- Potser perquè som tan al nord? Aventura el novell que no havia badat boca abans.

-Potser sí. Bé, esperem que un dia o altre deixi de fer-ho, no? Au, cadellets, Marcel us ensenyarà els vostres llocs i aneu a buscar alguna cosa per menjar.  Jo encara tinc tot un munt de paperassa per omplir. 


Els de dalt, que volen saber-ho tot. Que quanta farina hem consumit, i quant material hem gastat, i quantes reserves de munició ens queden. I com actua aquest enemic que tenim davant. Omplo més informes que no lluito al camp.  Qui m’ho havia de dir que ascendir comportaria tanta collonada i tanta soledat. Ja no em puc embriagar amb els companys. Ni anar a empaitar noies.  La guerra ja no és el que era. Em faig vell.



- Senyor.  – Sí, Marcel?

- La vol veure, ja l’han acabada.



- Sí. Ara surto. M’alço de la cadira i agafo el casc. Surto fora de la tenda. Fa efecte. La frontera ja està. Aquí nosaltres. Allà, a l’altre costat, ells.



Marcel s’acosta amb una placa a la mà.  – Senyor. La pengem?  La mirada recorre el bon treball fet, l’harmonia de les lletres de la inscripció. Ha quedat bé. Com a mínim la placa donarà memòria de perquè som aquí. 



Torno a llegir-la.  

 LEG II AVG COH I FEC  


I no para de ploure!!
 

( La 1ª Cohort de la 2ª Legió "Augusta" va fer-ho)

dimarts, 30 de juliol del 2013

Via Catalana

Resseguint l'antic curs de la via romana. De nord a sud. 





Amb l'esperança de celebrar el darrer 11 de setembre com a "comunidad autònoma" 

dimarts, 9 de juliol del 2013

300 anys no són res!


Avui fa 300 anys de la publicació d'això: 



"ARA OJATS TOTS GENERALMENT
Es fa saber, de part de l’Excel•lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel•lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel•lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel•lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:
L’Excel•lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.
Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.
Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.
Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel•lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester”.

Perquè només hi havia o la submissió total i la pèrdua de les llibertats o la guerra a ultrança.

 .../...

I un dia ens despertarem i ens direm, "- I per què no ho fèiem abans, si era tan fàcil?"- 



dijous, 4 de juliol del 2013

Saltant-se la legalitat vigent.

En una sala, un grapat de representants de les tretze colònies, reunits en congrés continental, van votar una declaració que trencava amb tota la legalitat que coneixien, els regia.
Van decidir que des d'aquell moment en endavant deixaven de ser colònies de la Corona Britànica i que esdevenien ESTATS LLIURES I INDEPENDENTS

 "Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor." Això és el darrer paràgraf d'això



I per que us feu una idea de com devia anar tot plegat, de la sèrie John Adams 



Més que res per si algú encara us ve amb allò de que és il·legal i no es pot fer, etc. etc. 

Que tingueu un bon 4 de juliol. 

dimecres, 10 d’abril del 2013

Interruptus, Inconclusus



Interruptus

Vine, - ella em segueix agafada de bracet- i baixem les escales del aparcament que hi ha enmig de la plaça. Fa estona que voltem. El rellotge se’ns tira a sobre. Un parell de petons humits i ràpids en un portal. Com adolescents.

On anem? – demana - Enlloc - i ens aturem al replà. Ens tonem a besar amb bogeria, i li ressegueixo els llavis, l’orella, la nuca. Sento com la seva respiració s’accelera, les meves mans li acaronen l’esquena i van baixant, arriben al final del vestit i comencen el camí invers, però aquest cop per sota la roba. Es resisteix una mica, es regira però no deixa d’agafar-me amb les mans la nuca i m’esbulla el cabell. La ma gira de les natges al pubis per sobre el tanga. Una lleu insinuació en forma d’obertura de cames i començo a acaronar-la per sobre, marcant-li la clivella amb la roba i els dits. Panteixa, em mossega els llavis, i jo aprofito per posar la ma per dins del tanga, sorprès en no trobar-hi pèl púbic – Et depiles! – l’única resposta és un burru!­ Dit entre dents i sentir com s’arqueja més per a que el dit que investiga la seva humitat entri més i més endins. Hi afegeixo un segon dit i ella empeny amb ritme, cada cop més i més humida, tot el sexe més inflat a la pressió dels meus dits. El clítoris marcat, el defujo i només acarono les vores. Una de les seves mans, a cegues em busca el membre, adolorit per l’erecció, el refrega i el toca per sobre els pantalons, l’altre mà fa que la cremallera baixi i es cola per la bragueta. L’allibera de la goma dels calçotets i el treu mentre el masturba amb fermesa. – Espera, no tan ràpid. Afluixa el ritme de la mà però no el dels malucs. La meva mà rep la seva humitat més secreta, mentre m’agafa del coll i em torna a besar amb violència. S’està corrent amb un gemec suau.  Ens mirem als ulls. Somriu i ens aguantem la mirada. Estem bojos – em diu.

S’ajup a la gatzoneta, sense posar els genolls a terra i se la posa tota a la boca, la xucla amb desfici, la llepa tota amb repassades ràpides i lentes, amunt i avall i se la torna a posar a la boca. Necessito agafar-me a la barana de l’escala per no caure. Sento com la pressió del meu orgasme puja i esclata dins la seva boca, al mateix temps que sentim les passes d’algú que puja per l’escala. Somriu i es refrega amb el dors de la mà. S’alça i es posa bé la roba en segons. – Guarda-la dins rei, o te la veuran fora – I em pica l’ullet. Un gest ràpid i tot sembla normal a ulls del matrimoni d’avis que pugen de la tercera planta.

Quan passen em fa un petó als llavis i em diu – bon cap de setmana – i fuig escales amunt. Miro l’hora. Pels pèls no arribo a temps a recollir la dona.  

dijous, 21 de març del 2013

Fer mal

A vegades fas mal a la gent del teu voltant sense voler, sense ser-ne conscient. Les noves tecnologies resten molt del que envolta el llenguatge. 
Necessitem també llegir el cos de l'altre, veure la seva acceptació o rebuig. Empatizar amb el seu estat d'ànim. Tot i l'intent de les emoticones a vegades el que un to de veu pot modular cap a una ironia, o una broma o un intent de crear complicitat pot veure's esguerrat perquè el missatge no arriba complert a banda i banda. 
Llavors venen els silencis i els retrets. I llavors és quan ets conscient que has fet mal a l'altre. 
Perdó.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Es que la ciència avança una barbaritat

Es que la ciència avança una barbaritat

Aquesta entrada és politicament incorrecte i escatològica. L'autor fa servir llenguatge groller. Esteu avisats.
 
Doncs això, que abans les teves cèl·lules decidien, les molt cabrones, que es recombinarien com els donés la reial gana sense seguir el patró de creixement decidit per YHWH i quant menys t'ho esperaves petava tot, i cap el clot i tal dia farà un any. 
Si te n'adonaves que alguna cosa no anava del tot bé, un barber-cirurgià t'aplicava un sagnia per equilibrar els humors, i si tenies mal de cap massa sovint et feien una trepanació.
Però ara tenim el mal costum de mirar-nos, i si alguna cosa no quadra amb el que tu consideres que és el pla universal de com a d'anar la cosa, doncs que te'n vas amb el metge de capçalera i ell que et deriva cap l'especialista i tot i les retallades entres en llista i t'atenen prou ràpid. I avui em passaré el dia en postura de contrició sobre una latrina. I faré real la frase "a cagar " doncs consideren que per veure el colon ha d'estar net. I demà em fotran de tubs per tot arreu i veuran si el meu cos ha decidit de recombinar-se a la brava o només es dedica a espantar al personal. 
Em puc considerar afortunat. Doncs la ciència avança una barbaritat i ara com a mínim no em sagnaran amb una llanceta. 
Apa, fins la propera.