dilluns, 28 de febrer del 2011

Quan més curt ens lliguen...




Dedicat als meus amics del Sud


La manera correcte de penjar-los








El cant dels Maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
i emblanquineu murs,
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l'aigua
i els amos al clot.
I si no l'empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en el mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen
més perill tindran,

passeu-me la bota
i seguiu tocant.


Haiku




Esclat de groc,
floreix la mimosa.
L'hivern fineix.

divendres, 18 de febrer del 2011

dimarts, 15 de febrer del 2011

Fora de cobertura

Estaré uns dies fora de cobertura, tancat dins una fira, si no paro boig abans mentre diàriament m'esmenen la plana. 
El muntatge és divendres, i el més calent és a l'aigüera, com sempre. Així que fins dimecres que ve, en que tornaré a tenir cobertura i segurament sucoses anècdotes firals. 
I per aixecar-nos tots la moral

Concentra't i amb un somriure, la revolta.

"....Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible. "

Miquel Martí i Pol (1929 - 2003)

dimarts, 8 de febrer del 2011

新年快乐 - Xīnnián kuàilè- Bon Any Nou

No és Shanghai, és BCN by Alyebard






Com acostuma a passar a la meva feina altre cop el Gos Beta va dir - te ha tocado- i ja em veieu el cap de setmana passat al moll de la fusta de Barcelona celebrant l'Any Nou Xinès. 
La cosa no estaria malament si no fos per aquest senyor d'aquí dalt que va donar-li per espantar tots els dimonis malignes, fantasmes i demés bestioles que podien fer anar malament la fira i els negocis cada vint minuts. El problema és que el tenia de veí i entre xinesos despistats que deien I tu que vendel?, iaies papiròfagues i una freaky octogenària que em va deixar anar si sabia en quin any vivien els xinesos? - Han entrat en el del conill, senyora. (com si no és veies, que tot és ple de dibuixos i nens petits disfressats de conill.)  - No això ja ho sé, vull saber en quin any viuen? (Què cony em demanes?) - Si el 2011 o el 3214 o el 264? (Què?) Perdoni senyora, millor si els hi demana a ells, no? (Per què tots els freakis ven a mí?, no podrien emprenyar al dels platerets?) És que no m'ho saben dir.  -Lamento no poder-la atendre, que passi un bon dia. (A cagar a la via!!!) Em vaig passar el cap de setmana badallant i mirant l'edifici de Capitania.

Bodhisatva by Alyebard
Les úniques coses profitoses. He menjat menjar xinès, (però de l'original)  M'han escrit el nom en xinès,( en dues versions diferents, una de les dues hi deu posar Imbècil occidental) i  he posat encens a una estàtua de Buda per a tenir molta, molta, molta sort durant tot aquest any del conill,  i a hores d'ara encara em pregunto que coi i fèiem allí. Excepte sospitar que el meu no-mànager va fer un favor al seu antic company d'escola que organitzava aquesta collonada.
Es veu que el meu no mànager no s'ha adonat que ja no mana el tripartit i que algú de la Generalitat pot veure amb mals ulls que vagi fent favors als actuals inquilins de la plaça de Sant Jaume banda mar.
Bé que tingueu un Xīnnián kuàilè (bon any nou) del Conill i que els senyors en gaudeixin de molts i les senyores que els hi alegrin molt el seu.