divendres, 7 febrer de 2014

Gaudeamus igitur






Què? us animeu a cantar-la amb mi?



Sí, ja tinc l'última nota! Ara només queda completar uns quants tràmits burocràtics però puc cridar ben alt:  Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Oberta de Catalunya

Als que em vau donar suport al llarg d'aquesta aventura personal, moltes gràcies. Als que a més de dubtar de la meva capacitat per a posar-me a estudiar uns estudis universitaris a la meva edat i amb el meu entorn familiar i laboral hi posàveu pals a les rodes, com diuen al meu poble; Que us donin pel cul amb una canya esquerdada fins que us agradi!

Gaudeamus igitur
iuvenes dum sumus
post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus!
Alegrem-nos doncs,
mentre siguem joves
Després de la divertida joventut,
després de la incòmoda vellesa,
ens rebrà la terra!
Ubi sunt qui ante nos
in mundo fuere?
vadite ad superos
transite ad inferos
ubi iam fuere?
On són els que abans nostre
al món foren?
aneu vers el cel,
descendiu als inferns,
si voleu veure'ls.
Vita nostra brevis est,
brevi finietur,
venit mors velociter,
rapit nos atrociter
nemini parcetur!
La nostra vida es breu,
en breu finirà,
la mort arriba en un instant,
ens esquinça cruelment
no perdonarà a ningú!
Vivat academia,
vivant professores!
vivat membrum quodlibet,
vivant membra quaelibet,
emper sint in flore!
Visca l'acadèmia,
visquin els professors!
visca cada membre,
visquin tots els membres,
sempre siguin en flor!
Vivant omnes virgines
faciles, formosae,
vivant et mulieres,
tenerae, amabiles,
bonae, laboriosae
Visquin totes les joves,
fàcils, formoses
visquin les dones,
tendres, amables,
bones, laborioses
Vivat et res publica,
et qui illam regit!
vivat nostra civitas,
maecenatum caritas,
quae nos hic protegit!
Visca la república,
i qui la governa!
visca les nostres ciutats,
la generositat dels mecenes,
què aquí ens protegeixen!
Pereat tristitia
pereant osores
pereat diabolus
quivis antiburschius
atque irrisores
Mori la tristesa
morin els odiosos
mori el diable
els contraris als estudiants
i els que s'en riuen.

divendres, 24 gener de 2014

Pànic






pànic -a



               

[1803; del gr. panikón, íd., reducció de panikós tárakhos 'terror provocat per Pan', divinitat silvestre a qui atribuïen les remors misterioses de muntanyes i valls]

               

1 adj Relatiu o pertanyent a Pan, divinitat grega.

               

2 m Terror, gran por agafada sobtadament i sense raó suficient.


Doncs això, en mode 2 fins demà a les 9 del matí que serà mode: Darrer examen de carrera i la marequeetvaparircomésquedemanesaixòsinosurtiaaltemari!

Sempre tenim la sensació que no hem estudiat prou, però aquesta assignatura sí que me la té jurada. I si no va bé, doncs pel setembre. 

Dedicat als que s'enfronten a exàmens, o els van patir en el seu temps i encara somien que no arriben el dia de l'examen (oi Lluís), o els truquen de la facultat dient que els falten crèdits per acabar ( deu anys després, oi Mª Teresa) et alii ( que s'examinen cada dia amb la vida)


dilluns, 13 gener de 2014

Esborranys



Que us tinc molt abandonats, coses que passen a la vida 1.0 fan que l'empenta al bloc quedi en molts esborranys i poques entrades.
Però com aquells propòsits de la nit de Cap d'Any, d'apuntar-se a un gimnàs, deixar de fumar, perdre pes, aprendre Anglès i altres coses que desprès no fem; i ha el propòsit de tornar a escriure aquí. Bé, de tornar a escriure on sigui i després passar per aquí. Que no tot ha de quedar-se al calaix dels esborranys i els propòsits. Per cert, el de fumar ja fa temps que es va complir.

Per cert, ja fa temps que va passar el dia. Però encara hi penso. Molt.
Sit tibi terra levis

dimarts, 26 novembre de 2013

Karma



Podia haver acabat com una vetllada perfecte, però ella va trobar aquella nota oblidada feia anys dins un llibre i li va retreure tots els errors comesos des de feia deu anys.Van acabar donant-se l'esquena dins el llit i els dos preguntant-se què feien allí.
Mentre la son el guanyava, ell es preguntava si a la vida anterior havia sigut un perfecte cabró i ara el Karma li tornava totes amb escreix.

dimecres, 28 agost de 2013

No para de ploure



No para de ploure. Fa dies i dies que la lona de la tenda regalima aigua pels llocs més inversemblants.  Els vents i les estaques estan amarats d’aigua. Com els tolls de davant l’entrada de cada tenda. Aigua i més aigua. Quin fàstic de país.  Però ordres són ordres i si ens diuen que ens estiguem aquí, doncs aquí ens estarem.

Marcel, el meu ajudant arriba amb els dos novells que ens han assignat amb el darrer enviament de reclutes. Encara fan olor a pa tou i a bols de llet preparats per la mare.

Entren embolcallats amb mantes, la temperatura ha baixat. El cel és gris, d’aquell color de panxa de burra que només presagia aigua i més aigua. Deixen els casc sobre els catres i s’acosten a la gerra de vi que els assenyalo.

-Preneu i reconforteu-vos.  I bé nois, quin és el deure de tot soldat?



Em miren amb cara encuriosida, dubten si contestar.  Però al final , un, el que fa la mirada més espavilada murmura – Morir per la pàtria?



Esclafim a riure Marcel i jo. Ell els contesta – No, cadellets. El deure de tot soldat és seguir viu quan cau la nit!! I que hi hagi el més gran nombre d’enemics que hagin mort per la seva pàtria. Però que us han ensenyat a la caserna d’instrucció?



-Senyor, no en farem res de bo d’aquest parell. Em diu.  I pren un altre got de vi. Somriu.  A la galta hi ha el fil roig de la darrera cicatriu.  Fa anys que Marcel i jo voltem pel món. Les hem vist de tots colors. 


-Marcel, perquè no para de ploure en aquest coi de país? Si segueix així aviat semblarem granotes o ens sortiran escates com els peixos. N’estic tip.

- Potser perquè som tan al nord? Aventura el novell que no havia badat boca abans.

-Potser sí. Bé, esperem que un dia o altre deixi de fer-ho, no? Au, cadellets, Marcel us ensenyarà els vostres llocs i aneu a buscar alguna cosa per menjar.  Jo encara tinc tot un munt de paperassa per omplir. 


Els de dalt, que volen saber-ho tot. Que quanta farina hem consumit, i quant material hem gastat, i quantes reserves de munició ens queden. I com actua aquest enemic que tenim davant. Omplo més informes que no lluito al camp.  Qui m’ho havia de dir que ascendir comportaria tanta collonada i tanta soledat. Ja no em puc embriagar amb els companys. Ni anar a empaitar noies.  La guerra ja no és el que era. Em faig vell.



- Senyor.  – Sí, Marcel?

- La vol veure, ja l’han acabada.



- Sí. Ara surto. M’alço de la cadira i agafo el casc. Surto fora de la tenda. Fa efecte. La frontera ja està. Aquí nosaltres. Allà, a l’altre costat, ells.



Marcel s’acosta amb una placa a la mà.  – Senyor. La pengem?  La mirada recorre el bon treball fet, l’harmonia de les lletres de la inscripció. Ha quedat bé. Com a mínim la placa donarà memòria de perquè som aquí. 



Torno a llegir-la.  

 LEG II AVG COH I FEC  


I no para de ploure!!
 

( La 1ª Cohort de la 2ª Legió "Augusta" va fer-ho)

dimarts, 30 juliol de 2013

Via Catalana

Resseguint l'antic curs de la via romana. De nord a sud. 





Amb l'esperança de celebrar el darrer 11 de setembre com a "comunidad autònoma" 

dimarts, 9 juliol de 2013

300 anys no són res!


Avui fa 300 anys de la publicació d'això: 



"ARA OJATS TOTS GENERALMENT
Es fa saber, de part de l’Excel•lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel•lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel•lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel•lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:
L’Excel•lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.
Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.
Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.
Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel•lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester”.

Perquè només hi havia o la submissió total i la pèrdua de les llibertats o la guerra a ultrança.

 .../...

I un dia ens despertarem i ens direm, "- I per què no ho fèiem abans, si era tan fàcil?"-