dimecres, 3 de febrer de 2016

L'escriba

Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456
Sona la campana. Laudes. Tinc els dits enrampats pel fred. Aquest matí hem hagut d'escalfar al bany maria els tinters per desglaçar la tinta.
Només dues lletres més i ja estarà.
Llavors només caldrà miniar-ne les lletres capitals i il·luminar els dibuixos amb colors vius. He de fer més blau amb aquella pedra que ens porten els genovesos des d'Alexandria, allà en terra de mahometans. Els mercaders ens van dir que venia de molt lluny, prop d'on el Khan i el Preste Juan tenen el regne. Kafiristan em van dir. He de comentar-li al Duc que compri més portolans. Però sempre em diu el mateix, Portolans? Si no som navegants nosaltres, això deixa-ho als flamencs o aquells teutons sonats de la Lliga Hanseàtica que ens porten pells i ambre. Aquí fem vi. Vi de la Borgonya.

La pedra, ben passada pel morter, que quedi ben fina i després la barrejaré amb oli de llinosa. El mantell de la Mare de Déu quedarà ben lluït amb el blau. Va, la darrera línia. Quina gana que tinc i tot just són Laudes!

Joannes Mielotis fecit me.Ante diem III  Kalendas Aprilibus MCCCLVI


dilluns, 21 de desembre de 2015

Per molts anys, Chief engineer

Aquí vam deixar les teves cendres.


Per molts anys, Chief engineer! Quan ve el solstici d'hivern no deixo de pensar-hi. Avui és el teu aniversari. I encara et recordem.

Hi ha tres tipus d'homes, els vius, els morts i els que naveguen.
Bona singladura eterna.

I un altre dia amb més calma t'explicaré com van creixent els de casa.

dimarts, 1 de desembre de 2015

Ets una xina comprada

Foto  @Andorra_Tresors via Google

-Ets una xina comprada, no t’estimo! 
Vaig sentir com el crit em pujava a la gola. La meva germana gran m’havia trencat la nina. Però llavors l’àvia em va abraçar abans el crit no sortís per la boca.
-Shhh, nineta. Que hi ha coses que si es diuen llavors saben greu tota la vida. 

L’àvia es va passar la nit acaronant-me els cabells mentre jo somicava. I m’explicava amb un xiuxiueig que tothom m’estimava, fins i tot la meva germana gran.  Que els pares van adoptar una nena per poder donar tot l’amor que tenien i que després vaig arribar jo, quan ja havien acceptat que no podrien tenir fills.
-Nina, saps que ens passa als que estimem? Sempre tenim por de no tenir prou amor per donar. I saps què? Que sempre en tenim. Jo em pensava que no podria estimar tant com quan vaig conèixer l’avi, i llavors va venir la teva mare, que era una criatura ploranera però vaig tenir tant d’amor per a tots que fins i tot quan va néixer la tieta en vaig tenir per ella. I amb els teus pares i la teva germana els passa el mateix.  Ja veuràs com demà a la teva germana li sap greu i tu la perdonaràs.  No has de tenir por d’estimar.


Mama, l’àvia...  – tu també l’enyores, oi petita?  Jo també l’he somniada, em diu la mare.  Al cels sia. 

divendres, 20 de novembre de 2015

40 anys no són res - Españoles, Franco a muerto -

Up Periscope ( 1959) LA pel·lícula! 

Avui fa 40 anys que es va morir Franco.  El 20N va lligat a la meva memòria a que la nit abans, a la tele en blanc i negre feien, si no em falla la memòria, una pel·lícula de la segona guerra mundial; de submarins i la volia veure. Però o bé era massa tard, a les 10 ja ens enviaven al llit al meu germà i a mi o van sortir els demolidors 2 "rombos" i llavors sí que no hi havia excusa. Cap al llit s'ha dit.
Al matí la mare ens va despertar tard i ens va dir que no hi hauria escola, que s'havia mort Franco.
Pel meu germà i jo mateix, Franco era aquell senyor que sortia a les pessetes i als segells, no hi vam donar més importància. El que ens va saber greu de veritat és que l'hàmster que teníem s'havia mort de vell. I això sí que ens va saber greu. Però encara ens quedava la gossa.
Llavors a la tele, on només podíem veure una cadena i en prou feines l'uhacheefe, va sortir un senyor que ho deia i plorava i després va començar a desfilar tot de gent davant d'un senyor que estava dins la caixa i després vam veure com un senyor vestit de soldat deien que seria el nou Rei.
La vida llavors era en blanc i negre
Ens vam passar els dies jugant amb els madelmans i llegint tebeos.
Els meus primers madelman

Els meus primers madelman

I llavors és quan t'adones que el fill d'aquell que anava disfressat de soldat ara és el Rei, que ja has vist 5 Sant Pares a Roma, i que la gossa de casa ja no t'espera a la porta i remena la cua com quan tornaves d'escola perquè en fa molt que és morta. Que 40 anys passen en un obrir i tancar d'ulls i comences a refugiar-te en els records de la  teva infantesa perquè saps que els propers quaranta ja són de baixada.

dijous, 19 de novembre de 2015

I que Viva México cabrones!

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard


- Fito, tu no t'enyores?
-D'on? li demano al Dieguito,
- De casa. - No- li contesto. Fa temps que en sóc fora. La família va decidir enviar-me a Europa, a estudiar art, a aprendre idiomes. Tothom s'acostuma a la bona vida de París, Berlín, o els balnearis, amb aquelles dones blanques, pàl·lides.
Aquí puc lluir canotier, o guants de pell i bastó. Amb una trenca de llana anglesa ben gruixuda. I el corbatí prim.
- Jo sí - em diu el Dieguito - Enyoro aquella llum, i les dones brunes, l'olor del nopal florit. El tequila, Fito, no enyores el tequila? L'absenta i la seva fada verda està molt bé. Però res com menjar-se el cuc del mezcal al darrer trago!

Li somric mentre faig la darrera calada a la cigarreta. - Sempre seràs un somniador Dieguito. Llenço la punta de la cigarreta.
El Dieguito no sap que a la butxaca de la trenca duc el telegrama on la família em demana que torni, que ha esclatat la revolució contra Porfírio Diaz i que s'hi han afegit tots.

- Saps què Dieguito? Sé d'un Bistrot a prop que tenen tequila. Hi anem? I que Viva México cabrones!

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Holograma - relats conjunts-


Mural del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992. Wikipedia

El professor de "Història de l'Art" torna a ensenyar l'holograma que flota davant un grapat d'adolescents. L'aula, amb una disposició de teatre grec li dona a tota l'escena un aire renaixentista, a lliçó d'anatomia.

- I aquesta va ser la contribució d'Antoni Tàpies, 1923-2012 a l'expo de Sevilla a les darreries del segle passat. Recordeu que aquest període s'inclou en l'apartat "Art Català durant l'ocupació de la República pel postfranquisme espanyol"

Els dos adolescents que fan manetes a la darrera fila deixen de besar-se aprofitant la foscor i ella exclama de manera ben audible: Quina merda! 
El seu company somriu i li engrapa un pit. 

El professor fa com si no sentís ni veies res i passa el següent holograma mentre es demana quan queda per a la jubilació. 

dilluns, 22 de juny de 2015

loo


El plugim ja s'ha acabat, però el sol no ha sortit encara. És amagat darrera una teranyina de núvols i de fum de pólvora. En fan mal les cames i el cul de l'estona que porto dalt del cavall. Tinc gana. Tinc ganes de que això s'acabi i tornem tots a casa. De fet, tinc moltes ganes de tornar a casa. Amb la Marianne que es va deixar tocar els pits per sota el vestit el dia en que em van reclutar. Li vaig dir que m'esperés. A més, ara quan s'acabi, amb la prima de l'exèrcit ampliaré el negoci i farem més mantega i la vendré a París.
Sembla que passa alguna cosa. Tothom es mira. Els canons han deixat de disparar i la cavalleria avançarà contra aquests maleits anglesos.
Som-hi. El sergent comença a impartir ordres. - Desenvaineu! Al pas-.
El terra és humit i fa tot pudor a sofre.  Ara passem pel costat de la gran bateria de canons. Els artillers ens vitoregen. - Hurra! Hurra! Vive l'Empereur-.
Ara el sergent crida, al trot, i comencem a pujar la pendent. Sento com el cavall agafa el ritme, cloc, cloc. Cloc, cloc.
- A la càrrega! Vive l'Empereur!!

I jo també m'alço una mica sobre la sella per permetre que el cavall es posi al galop i trenquem les línies dels anglesos.

- Vive l'Empereur!! Crido amb tota boca- Què fan aquells amb aquell canó?



Quan Napoleon va veure la càrrega de Ney, vora les quatre de la tarda contra el centre de les línies angleses va comentar - és massa d'hora.  Els anglesos van formar en quadre per salvar les escomeses de la cavalleria i els artillers es va refugiar dins. Excepte la bateria del Capità Mercer que va continuar disparant amb els seus canons de nou lliures contra la columna de carrabiners a cavall on queien homes i cavalls com si els segués una dalla.