dijous, 4 de maig del 2023

Gjesten


 

Què et sembla? - li demano- Has vist els informes? -Sí, són excel·lents -em diu-  

- Aquests amb les puntuacions més altres caldria que els ascendíssim, caporals i contramestres. La setmana que ve ja començaran els cursos d'especialització, pel cap baix, màquines, maniobra, armament, comunicacions, amb el curs bàsic que els heu donat no farem prou.  

Portem una setmana repassant el que ens envien del centre d'instrucció, sembla que sí, que els 50 voluntaris que està formant la marina noruega estan aprofitant el temps. Això vol dir que les tripulacions aviat estaran llestes, que les tres naus també i a manca de fer les proves de mar, ja ho tindríem enllestit. -

-Els oficials, quan acabaran el curs? -En quinze dies- ja? M'ha passat volant

Saps què pensava? Que caldria donar-los alguna cosa per fer-los sentir que pertanyen al mateix cos, tot i què ja ho sàpiguen. Són els únics mariners catalans en 100 km a la rodona. I van amb uniformitat noruega. Ens estalvia maldecaps amb els madrepatrias que teniu pel país. 

Ho trobo bé, però la decisió es vostre, ja saps que només faig d'enllaç amb el meu govern i el teu. - Somriu- què faries? 

No ho sé. Crec que potser un escut d'unitat, com el que he vist que porten els vostres mariners. Ells van amb el velcro, sense res. Queda una mica orfe. Em passaries el contacte de qui us fa l'equipació? Els encarregaria i els hi feu arribar. Que se'l posin així que puguin. 

-I en què has pensat?  -Una cosa senzilla, Un escut, a baix unes onades heràldiques, d'on surt una cua de peix, amb un petit l'escut de les quatre barres a dins la cua. El fons encara no ho sé. I un lema. A dalt "Que cap peix gosi" 

I què voldrà dir? És per enllaçar amb el nostre passat. Vam guanyar una batalla naval als francesos. I quan els francesos van respondre que a l'any següent tornarien amb 300 galeres el nostra almirall els va respondre: 

No em fassats reguard quan deits que el rei de Franca armarà a l'altre any tres- cents cors de galeres: jo crec bé que ell les porà armar, aqueixes e encara més. E jo, a honor de mon senyor lo rei d'Aragó, si el rei de França n'arma tres-centes, armar-n'he cent sens pus. E quan aquelles cent hage armades, pense d'armar lo rei de França tres-centes o mil si es vol, que no tem que es gosen ab mi trobar en neguna part. Ne sol no em pens que galera ne altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d'Aragó; ne encara no solament galera ni lleny, mas jo no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d'Aragó en la coa per mostrar guiatge d'aquell senyor rei d'Aragó.

Torna a somriure. -Esteu sonats. Per cert, et semblaria bé si et convido a navegar aquest cap de setmana, la previsió de temps és molt bona. Podries venir a sopar a casa, i sortim l'endemà

-Encantat, em dius lloc i hora i vindré.- Em passa un post-it amb l'adreça. Ja veig que em tocarà sopar a l'hora de berenar. 

Així que el divendres baixo del taxi davant la casa amb les portes vermelles. He aconseguit a preu d'or un parell d'ampolles de vi de la DO Empordà com a present. Tampoc sé quanta gent serem. Truco al timbre.  M'obre una adolescent pastada a la seva mare. - Mamma, gjesten har allerede kommet! - Perquè les adolescent sempre criden? 

Em fa passar cap a dins i m'ofereix unes espardenyes i em descalço. Penja l'abric al rebedor. I em fa passar a la sala d'estar. Em quedo allà palplantat mentre m'espero a l'anfitriona. - Sigrid, har du allerede invitert ham til å drikke noe? Sento que diuen des de dalt. - Perdona la descortesia de la meva filla, no estem acostumades a tenir visites. 



  

2 comentaris:

  1. Reconec que tinc el noruec una mica rovellat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li desrovello en un moment.
      -Mare, el convidat ja ha arribat!
      -Sigrid, ja l'has convidat a prendre una copa?

      Elimina