dilluns, 26 d’abril del 2010

25 A- III-

L'ambient és de diumenge assolellat, amb molta gent al parc parant el sol. Fent el vermut a la terrasseta.  Em passo el matí corrent darrera el freesby  amb els nens. Llavors quan decidim retirar ens acostem al centre cívic on hi ha la mesa electoral. Una cortineta pel vot secret, una taula amb les dues paperetes de la consulta. Dues meses electorals, fem una mica de cua, doncs hi ha gent a davant, anem avançant i em llegeixen el DNI, la presidenta retira la protecció i introdueixo el sobre a l'urna. Ja he votat. Com a qualsevol altre votació, he expressat el que penso sobre el que em demanen. Jo com a ciutadà he fet servir el meu dret a expressar-me. He donat dues paperetes als meus fills per a que les guardin com a record. Jo com a membre del Demos ( el poble) he fet que funcioni la Demokratia ( Govern del poble) com s'ha fet des que una colla de grecs atenecs van decidir que era millor que donar-se cops de garrot. Des que una colla de romans van expulsar el seu rei i van instaurar dos Consules que es canviaven cada any pel govern de la Res publica ( La cosa pública). Ja se que no ha servit per a res, doncs no és vinculant ni oficial. Però si gent com jo ha dedicat deu minuts de la seva vida per anar-hi, vol dir que potser sí que ens interessa a algú.

Tanta por ens teniu que no en voleu fer un de veritat?

25 A -II-



GIRONA
Cens: 78521 Vots en blanc: 140 (0.84%)
Participació: 21.4% Vots nuls: 44 (0.26%)
 
Opcions Vots Percentatge
16055 95.81 %
No 562 3.35 %
Vots en blanc 140 0.84 %
Vots nuls 44 0.26 %
 
 
 

divendres, 23 d’abril del 2010

BON SANT JORDI !



Sant Jordi mata l'aranya, fa espigar l'ordi, fa que ens reafirmem altre cop com a poble. Ni millor ni pitjor que els nostres veïns; sinó diferents. Hi ha gent que ho entenen, altres que no. Però fixeu-vos. Avui no és festa laboral, és una festa cívica i els carrers seran plens de llibres, roses, i parelles festejant el seu amor entre la gentada. Avui, mentre anava cap a la feina, tot baixant la Rambla de Catalunya feia goig de veure com anaven muntant les parades de roses i llibres. Com les cobrien amb la senyera i tot i el dia gris, sembla que a la fi sortirà el sol. Com un missatge d'esperança. Ens han volgut destruir moltes vegades, però com l'au fènix ressorgim altre cop de les nostres cendres. Com diu una vella cançó popular Cap vaixell sense bandera, cap donzell sense donzella. Regaleu roses i llibres i compreu-los amb una mica de criteri. Tenim molts bons autors aquí com per comprar el llibre xorrada d'algú que surt per la tele. Compreu llibres d'autors com en RAMON ERRA o en JESÚS M. TIBAU ( Als amics els hem de fer propaganda ) ;-) 

dilluns, 19 d’abril del 2010

Imant


Igual tinc dots magnètiques com els imants i no ho sé, però últimament tot i que segueixo les recomanacions del protagonista d'Un turista accidental i miro sempre de viatjar amb un llibre per a no tenir que donar conversa no desitjada, atrec als pesats, als guiris i a una fauna molt concreta que comença a pul·lular per als trens a la que comença a fer bon temps Els Hippyperroflauta. Això, ho estic pagant un mal Karma d'anteriors reencarnacions en que devia ser un gamberro de collons.

Situació 1: Tenim des de fa dies una parella de Hippyperroflauta  que puja quan estic en la posició ZEN coneguda com el Budha que dorm o també coneguda com a Coma total post feina i després de deixar anar el seu - Hola bon dia ara us cantaré una cançoneta per amenitzar-vos el viatge i després em donareu uns centimets. (això dit amb retintin i amb un to de veu escardalenc) El problema és que quan se'm trenca la migdiada de manera inoportuna puc gastar molta mala llet. Així que un dia que jo estava sol al vagó vaig indicar-li amablement que es podia posar la flauta per on li cabés, que si tenia ocasió es dutxés o banyes el proper mileni i li vaig indicar on era la porta de l'altre vagó, mentre maleïa a la RENFE per haver canviat de model de tren i ara ja no pots tirar-los en marxa com es podia fer abans. De fet una vegada algú va tirar un carterista enganxat en plena feina entre Sils i Caldes.

Com que no ha desistit de la seva actitud i no ha millorat el seu repertori flautil jo he optat per posar-me cascos i escoltar música civilitzada com Die Zäuberflute que em relaxa molt més.


Situació 2: fa uns dies un desconegut de més de cent quilos i metre noranta-cinc saluda a la commuter que seu davant meu. La meva companya de viatge està preparant oposicions i no està gaire xerraire. I jo burro de mi i per ser cortès li demano si el que posa a la portada de Der Spiegel, vol dir el que em penso. L'endemà ens trobem a l'estació i ens saludem cortésment. Pujem tots i cedint el pas a una iaia perdo l'oportunitat de seure en l'última plaça de quatre que quedava i sec sol, s'asseu al costat i tot i tenir jo el llibre obert em comença a parlar i explicar-me mitja vida. Fins al punt que es va apropant i envaeix el meu propi espai. Em faltaven 30 pàgines per acabar el llibre!!, no hi va haver-hi manera. Em sembla que la propera vegada hauré de ser més directe i no tant subtil i engegar-lo a dida.

Situació 3: M'entre m'espero a l'estació els hippyperroflauta em demanen tabac, tot i no fumar, però dec ser l'únic amb pinta de civilitzat que es deixaria atemorir per un hippyperroflauta. El que no saben és la meva resposta: Són les 6 del matí,vaig a treballar, si vols comprar-te tabac treballa.( i un gran somriure) després es dediquen a emprenyar a les universitàries i aconsegueixen el tabac. Hippyperroflauta, perquè no comences per elles...


Situació 4: Tot esperant el tren a BCN arriben milions de guiris amb cara de perduts i un planell desplegat; a qui demanen on és el metro, la sagrada família, Gaudi, etc... a mí!! ( Suposo que el fet de portar corbata i maletí deu ser un senyal internacional que parles guiresc). Jo per si un cas veig baixar del tren a Passeig de Gràcia un Alt Elf o un Senyor de Gòndor estic aprenent un guiresc més i ja ser llegir i escriure tengwar. Vegeu mostra:



dilluns, 12 d’abril del 2010

Zen


Només en el silenci, la paraula.
Només en la foscor, la llum.
Només en la mort, la vida.
El vol del falcó sobre el cel blau.
Ursula K. Leguin

Un equip de futbol va ser el centre del món

Un equip de futbol va ser el centre del món




Un equip de futbol va ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
El futbol, més bonic? la velocitat, el control
anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?
És el joc en equip. No serà la humilitat?
sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret? – es preguntava tothom.
La feina ben feta, qui no recorda?
una cosa molt nostra en els moments de més gloria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall

va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol.
Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals
Antoni Gaudí, des d’aquí universals.
La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
fusters, lampistes, músics i escriptors.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat
i estimar la feina és la nostra credibilitat.
Són les ganes, treballar fort.
Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som
fer les coses com sempre, que no ens venci la son.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem
hi ha res impossible?, què no aconseguirem?
I el que facin els altres tant se val:
la feina ben feta no té fronteres ni té rival.

La negreta és el més important, en ella rau l'esperit del país. Els valors que ens van transmetre i que hem de passar als de demà. Només així aconseguirem que el país se li tregui aquesta grisor que es veu per a tot arreu. Ens marxi aquest desangelament, aquesta melangia. Aquesta manca de lideratge en (tots?) els àmbits. Si ja sabem (alguns) on volem anar; perquè no ens posem a caminar junts d'una vegada. Després quan hàgim arribat ja ens barallarem per qui la té més grossa o pixa més lluny; però no abans.
I com a anunci, genial. I com a equip de futbol, res a dir. Que continuïn fent-ho així i acabaran que m'agradi el futbol i tot. 

dissabte, 10 d’abril del 2010

25-A


El 25 d'abril Girona decideix. from marc planas on Vimeo.
España, si tant democràtica ets i realment "això no interessa a la gent" Convoca'n un de veritat i després en parlem.
Res més a dir-hi. O potser "Espanya, Adéu " Com diu el poema?
Per cert. Avui futbol; Madrid-Barça. ;-)

dimecres, 7 d’abril del 2010

Brad Paisley

Trastejant per blogs d'altres he anat a caure al blog d'en Jordi Pujades "La Cullerada".
En ell hi ha un post dedicat al cantant de Country Brad Paisley És una cançó demencial sobre els homes i les dones i com podem ser uns de mars i els altre de venus. Us poso la lletra i la traducció d'en Jordi 

When you see a deer You see Bambi (Quan veus un cérvol tu veus Bambi)
And I see antlers up on the wall (i jo veig banyes a la paret)
When you see a lake You think picnics (Quan veus un llac penses en picnics)
And I see a large mouth up under that log (jo veig una boca que surt sota un tronc)
You’re probably thinking that you’re gonna change me (Penses que em canviaràs)
In some ways well, maybe you might (I en certa manera potser ho facis)
Scrub me down dress me up (amanyaga'm i vesteix-me)
But no matter what (però tot és igual)
Remember I’m still a guy (Recorda que encara sóc un tio)

When you see a priceless French painting (Quan veus un quadre francés de preu incalculable)
I see a drunk naked girl (jo veig una noia borratxa i despullada)
You think that riding a wild bull sounds crazy (Penses que muntar un toro és de bojos)
And I’d like to give it a whirl (i a mi m'agradaria provar-ho)
Love makes a man do some things he ain’t proud of (l'amor fa que els homes fem coses de les que no estem orgullosos)
And in a weak moment I might walk your sissy dog (en un moment de debilitat potser portaré el teu gos faldiller a passejar)
Hold your purse at the mall (o em penjaré el teu bolso al centre comercial)
But remember I’m still a guy (però recorda que encara sóc un tio)

And I’ll pour out my heart (i vessaré tot el que hi ha al meu cor)
Hold your hand in the car (t'agafaré la mà al cotxe)
Write a love song that makes you cry (Escriuré una cançó d'amor que et farà plorar)
Then turn right around (i després em mostraré com sóc)
Knock some jerk to the ground (i estaborniré un paio)
‘Cause he copped a feel as you walked by (perquè t'ha mirat el cul)

I can hear you now talking to your friends (i t'escolto parlar amb les teves amigues)
Saying yeah girls he’s come a long way (dient que he canviat molt)
From dragging his knuckles and carrying a club (des de que caminava amb les mans arrossegant un pal)
And building a fire in a cave (i feia foc a una cova)
But when you say a backrub means only a backrub (però quan em dius que un massatge a l'esquena és només un massatge a l'esquena)
Then you swat my hand when I try (i m'apartes la mà quan intento alguna cosa més)
Well now what can I say at the end of the day (què vols que et digui)
Honey, I’m still a guy (reina, encara sóc un tio)

And I’ll pour out my heart (i vessaré tot el que hi ha al meu cor)
Hold your hand in the car (t'agafaré la mà al cotxe)
Write a love song that makes you cry (Escriuré una cançó d'amor que et farà plorar)
Then turn right around (i després em mostraré com sóc)
Knock some jerk to the ground (i estaborniré un paio)
‘Cause he copped a feel as you walked by (perquè t'ha mirat el cul)

These days there’s dudes getting facials (i ara hi ha paios que es fan tractaments facials)
Manicured waxed and botoxed (la manicura, es depilen i es posen botox)
But with deep spray on tans and creamy lotioney hands (bronzejats artificials i crema hidratant a les mans)
You can’t grip a tackle box (no es pot agafar una caixa d'eines)
With all of these men lining up to get neutered (per tots aquests paios fent cua per deixar-se castrar?)
It’s hip now to be feminized I don’t highlight my hair (Ara es porta feminitzar-se, però jo passo de fer-me metxes al cabell)
I’ve still got a pair (que encara tinc un parell d'ous)
Yeah, honey I’m still a guy (Sí, reina, encara sóc un tio)

My eyebrows ain’t plucked (No em depilo les celles)
Theres a gun in my truck (Tinc una escopeta al cotxe)
Thank God I’m still a guy (Gràcies a Déu, encara sóc un tio)



Encara em fa mal la panxa de riure...

dimarts, 6 d’abril del 2010

Alimentaria -II-


Estar-se dies dins d'una fira d'alimentació grossa com Alimentaria te les seves coses bones. Entre elles els tastets, o fer-la petar amb els expositors que coneixes d'altres fires o conèixer més bé els nous que venen aquest any. 
Una gran sorpresa va ser acabar xerrant de química ( jo que sóc de lletres pures i dures) amb un farmacèutic (que feia un favor al del celler i li vigilava l'estand) sobre els etanols, fenols i polifenols d'un vi. 
El vi en concret és aquest i us el recomano:


ILERCAVONIA  
100% Terra Alta
Varietat 100% Garnatxa Blanca
Maceració amb les pells durant 72 hores i fermentació controlada a 16 graus.
Presenta un color groc daurat amb tonalitats verdoses.
Complex en aromes, que recorden la Pinya, la Poma, amb notes d'albercoc ( jo hi vaig trobar un punt a Mango). En boca és untuós, llarg i persistent. El retronasal recull aromes florals i de menta fresca. Es aconsellable consumir aquest vi durant els pròxims 2 anys ( Millor amb bona companyia

Les cursives son meves i la resta de la seva nota de tast. 
Gaudiu-lo, és un blanc sorprenent.  El celler és ALTAVINS · VITICULTORS ·i els trobareu al c/ Tarragona, 42 de Batea.

Per cert, agafeu qualsevol ampolla de Rioja o Duero i foteu-lo aigüera avall o renteu-vos-hi els peus. Aquí hi ha vins millors. ( chauvinista que te el dia un)

Continuarà
./..

dijous, 1 d’abril del 2010

Boira


Hi ha dies en que llevar-se d'hora te les seves sorpreses, com fa un parell de dies en que GRO semblava Oxford, el dia abans havia plogut i en el megabassal en que es van convertir les obres de la nova estació del TGV ( anomenat també AVE) s'hi reflectien les llums fent-hi mirall. Llàstima que és una foto de mòbil, però no vaig resistir la temptació de fer-la. En aquella hora en que tot just posen els carrers hi ha ja una colla de commuters que esperem el tren i tot semblava molt britànic. Abrics tresquarts, maletins, carmanyoles, portàtils, dones amb vestit jaqueta, agenda i talons,  i algun que altre estudiant despistat o complidor amb rastes i coloraines. La llàstima és que els serveis públics no estiguin a l'alçada del que paguem per ells. Potser aviat haurem de canviar el vell eslògan de No tax without representation de les velles tretze colònies per el nou de Cap impost sense el seu servei o el més directe de Espanya em roba. Per cert, quan ho tingui tot preparat ja em sentireu parlar de la nevada.

Sort que avui comencen les minivacances de Setmana Santa.  Fins dimarts que ve.