Un equip de futbol va ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
El futbol, més bonic? la velocitat, el control
anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?
I quin és el secret es preguntava tothom?
El futbol, més bonic? la velocitat, el control
anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?
És el joc en equip. No serà la humilitat?
sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret? – es preguntava tothom.
sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret? – es preguntava tothom.
La feina ben feta, qui no recorda?
una cosa molt nostra en els moments de més gloria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall
va cantar en un poema Joan Maragall.
una cosa molt nostra en els moments de més gloria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall
va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol.
Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals
Antoni Gaudí, des d’aquí universals.
Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals
Antoni Gaudí, des d’aquí universals.
La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
fusters, lampistes, músics i escriptors.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
fusters, lampistes, músics i escriptors.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat
i estimar la feina és la nostra credibilitat.
i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat
i estimar la feina és la nostra credibilitat.
Són les ganes, treballar fort.
Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som
fer les coses com sempre, que no ens venci la son.
Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som
fer les coses com sempre, que no ens venci la son.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem
hi ha res impossible?, què no aconseguirem?
i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem
hi ha res impossible?, què no aconseguirem?
I el que facin els altres tant se val:
la feina ben feta no té fronteres ni té rival.
la feina ben feta no té fronteres ni té rival.
La negreta és el més important, en ella rau l'esperit del país. Els valors que ens van transmetre i que hem de passar als de demà. Només així aconseguirem que el país se li tregui aquesta grisor que es veu per a tot arreu. Ens marxi aquest desangelament, aquesta melangia. Aquesta manca de lideratge en (tots?) els àmbits. Si ja sabem (alguns) on volem anar; perquè no ens posem a caminar junts d'una vegada. Després quan hàgim arribat ja ens barallarem per qui la té més grossa o pixa més lluny; però no abans.
I com a anunci, genial. I com a equip de futbol, res a dir. Que continuïn fent-ho així i acabaran que m'agradi el futbol i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada