dilluns, 19 d’abril de 2010

Imant


Igual tinc dots magnètiques com els imants i no ho sé, però últimament tot i que segueixo les recomanacions del protagonista d'Un turista accidental i miro sempre de viatjar amb un llibre per a no tenir que donar conversa no desitjada, atrec als pesats, als guiris i a una fauna molt concreta que comença a pul·lular per als trens a la que comença a fer bon temps Els Hippyperroflauta. Això, ho estic pagant un mal Karma d'anteriors reencarnacions en que devia ser un gamberro de collons.

Situació 1: Tenim des de fa dies una parella de Hippyperroflauta  que puja quan estic en la posició ZEN coneguda com el Budha que dorm o també coneguda com a Coma total post feina i després de deixar anar el seu - Hola bon dia ara us cantaré una cançoneta per amenitzar-vos el viatge i després em donareu uns centimets. (això dit amb retintin i amb un to de veu escardalenc) El problema és que quan se'm trenca la migdiada de manera inoportuna puc gastar molta mala llet. Així que un dia que jo estava sol al vagó vaig indicar-li amablement que es podia posar la flauta per on li cabés, que si tenia ocasió es dutxés o banyes el proper mileni i li vaig indicar on era la porta de l'altre vagó, mentre maleïa a la RENFE per haver canviat de model de tren i ara ja no pots tirar-los en marxa com es podia fer abans. De fet una vegada algú va tirar un carterista enganxat en plena feina entre Sils i Caldes.

Com que no ha desistit de la seva actitud i no ha millorat el seu repertori flautil jo he optat per posar-me cascos i escoltar música civilitzada com Die Zäuberflute que em relaxa molt més.


Situació 2: fa uns dies un desconegut de més de cent quilos i metre noranta-cinc saluda a la commuter que seu davant meu. La meva companya de viatge està preparant oposicions i no està gaire xerraire. I jo burro de mi i per ser cortès li demano si el que posa a la portada de Der Spiegel, vol dir el que em penso. L'endemà ens trobem a l'estació i ens saludem cortésment. Pujem tots i cedint el pas a una iaia perdo l'oportunitat de seure en l'última plaça de quatre que quedava i sec sol, s'asseu al costat i tot i tenir jo el llibre obert em comença a parlar i explicar-me mitja vida. Fins al punt que es va apropant i envaeix el meu propi espai. Em faltaven 30 pàgines per acabar el llibre!!, no hi va haver-hi manera. Em sembla que la propera vegada hauré de ser més directe i no tant subtil i engegar-lo a dida.

Situació 3: M'entre m'espero a l'estació els hippyperroflauta em demanen tabac, tot i no fumar, però dec ser l'únic amb pinta de civilitzat que es deixaria atemorir per un hippyperroflauta. El que no saben és la meva resposta: Són les 6 del matí,vaig a treballar, si vols comprar-te tabac treballa.( i un gran somriure) després es dediquen a emprenyar a les universitàries i aconsegueixen el tabac. Hippyperroflauta, perquè no comences per elles...


Situació 4: Tot esperant el tren a BCN arriben milions de guiris amb cara de perduts i un planell desplegat; a qui demanen on és el metro, la sagrada família, Gaudi, etc... a mí!! ( Suposo que el fet de portar corbata i maletí deu ser un senyal internacional que parles guiresc). Jo per si un cas veig baixar del tren a Passeig de Gràcia un Alt Elf o un Senyor de Gòndor estic aprenent un guiresc més i ja ser llegir i escriure tengwar. Vegeu mostra:



6 comentaris:

  1. Et deuen veure cara de molt bona persona.. jajaj

    ResponElimina
  2. Clara:Què va, em veuen cara de son :D

    ResponElimina
  3. jajaja, quines històries... ja no recordava la fauna varia que volta pels trens de la renfe!!! merci per fer-me memòria!

    ResponElimina
  4. LAIETA Sí, i espera't que a l'estiu vindran els motxileros...Afortunada que ja no agafes el tren :D

    ResponElimina
  5. jajaaj!! A mi em cauen molt bé aquests hippiesperroflautes!! molen! i toquen molt bé!!!

    ResponElimina
  6. Ada Jo visc i deixo viure, però que no em despertin al tren, que és el meu moment Zen.
    Els que m'encanten són els guiris perduts.

    ResponElimina