Biocultura o la fira dels Hippyperroflauta

Les criatures que no estiguin vigilades seran menjades o venudes com a esclaus

Això és la traducció aproximada del cartell; Això és el que penso posar a l'estand la propera edició de Biocultura. En la darrera edició que m'ha tocat patir a la fira dels Hippyperroflauta on barregen aliments amb certificació oficial com a ecològics amb instruments ètnics, pedres màgiques, massatges Reiki i altres animalades ( tothom és lliure de creure el que vulgui) Em vaig passar tota la fira demanant als pares de les criatures que no s'enfilessin, que no toquessin, que els podia caure a sobre un plafó de dos metres d'alt per un d'ample amb una estructura metàl·lica. Que allò era un estant i no un xiquiparc. I encara em sentia dir - Quin mal rotllo, tiu (amb la veu del hippyperroflauta ( Neil) de la sèrie dels 80's Els Joves) .

O la iaia que volia una bossa de paper de les que repartíem,

- Dame una bolsa.

- S'han acabat.( que no ho veus iaia)

- Que me des una bolsa.

- Perdó, s'han acabat, demà en tindrem més.(" somriure zen", que ets sorda?)

- Que he visto que aquí detrás tienes una. ( i?)

- Sí, però és la meva.( "My  treasure..."- Gollum -LODR)

- Que me des la bolsa ( Tu ets idiota o què?)

- Demà en tindrem més.( A cagar a la via)

- Pues no te voy a comprar nada. ( Eins?)

- No venem res, és un estand institucional. ( Que no veus el logo?)

- Pues no te voy a comprar nada y me voy a quejar al Montilla ( Per entrar al Palau et faran dutxar)

- Doncs queixis, que tingui un bon dia ( Així et donin pel cul amb una canya escardada fins que t'agradi)

Sort de un parell de coses bones, la haima marroquí on esmorzava cada dia, la gent de les empresses que fan un producte com cal i que ja saben que el millor que li pot passar al sector és que es comenci a professionalitzar i que per vendre ecològic no cal anar descalç, sinó amb corbata com a BioFach (Nuremberg); la venedora d'olis i essències i que m'agrada la meva feina ( Que em va donar temps a fer-me un massatge Keng Rag, mola! la meva companya d'estand em va dir: - Ei, t'ha canviat la cara) . I al final et dius, mira; la criatura no és meva, l'estand té assegurança i si els seus propis pares no el vigilen i es trenca el cap és el seu problema.