Epi oinopa ponton

Un dia m'afartaré de tot i posaré proa al darrer horitzó, a la recerca de nous ports, de nous mercats que els meus ulls ignoraven. Només portaré en mi la il·lusió del que es sap prou vell per descobrir la mateixa història des de fa mil·lenis. El sol surt per l'Est, es posa per l'Oest. Que hi ha una illa a la fi (inici) de la mediterrània que es diu Kastellorizo; el Castell de l'Horitzó.  Qui vulgui acompanyar-m'hi sentirà vells poemes sobre vells navegants, veurà vi de retzina i sabrà que en rera deixo més del que tinc a davant. Llavors serè d'aquells mariners vells que per una copa de vi a la taverna del port (sigui quin sigui) t'expliquen la més terrible història d'amor. Tindré la pell bruna i solcada d'arrugues. I t'explicaré entre fum de tabac de pipa i olor a brea i salitre que vaig veure esclatar naus prop de la nebulosa d'Orió o que un bon dia el pelroig Odisseu va tenir la funesta? idea de construir un cavall de fusta per honorar Atenea i els Troians van tirar a terra la porta dels seus murs per poder-lo entrar a dins. Com fem tots cada dia i ens anem corsecant. O seré com Enees i cercaré un lloc nou per començar i tu m'oferiràs el cos i una pell de brau per recollir tanta fusta com pugui, el que no saps és que jo en faré una tira prima i n'encerclaré un bosc, refaré les meves naus i tornaré a marxar. O t'explicaré històries d'un dia que vaig veure música tatuada a una esquena, o que vaig capçar mirades tendres dins d'un metro. O senzillament un dia m'afartaré de tot i continuaré llevant-me com faig sempre i et pensaràs que sóc el de sempre, però estaré navegant per la vella mar de color de vi i tu guardiana de la cova ja no podràs tenir-me. Perquè seré de cada una de les gotes de l'escuma. Un dia m'afartaré de tot i posaré proa al darrer horitzó, a la recerca de nous ports, de nous mercats que els meus ulls ignoraven.