dimecres, 27 de gener de 2010

Psst, que va passar el 24 de gener i no ens ho ha recordat ningú!


Barcelona als vols de 1640

I que cony m'importa el que va passar el 24 de gener. Doncs que si fórem un país normal, amb el seu Estat i no el seu estatutet, ahir per les ciutats del país o com a mínim a la seva capital veuríeu desfilar el seu exèrcit. Es clar que podeu pensar com Brassens que:

   Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas.
Je ne fais pourtant de tort à personne,
En n'écoutant pas le clairon qui sonne.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde me montre du doigt
Sauf les manchots, ça va de soi.

Penseu el que penseu, el 24 de gener de 1641 l'exèrcit de la Diputació del General ( o Déus, els catalans teníem exèrcit!) va derrotar els Tercios de l'exèrcit espanyol? castellà?, bé, ells es deien "españoles" del Marquès de los Vélez entre el Castell de Montjuïc, la creu coberta ( l'Hospitalet) i la ciutat de Barcelona.
Doncs posats a celebrar coses, i derrotes com l'Onze de setembre; Algun dia, algú; ens haurà d'explicar que no només hem perdut quan hem fet de soldats, no?

Ah,  i si us pregunteu perquè teníem exèrcit, si ja hi havia els Tercios? Doncs perquè des del segle XI tot català seguin el privilegi del Princeps Namque que és un dels Usatges de Barcelona que regulava la defensa del Príncep, del Principat de Catalunya i la convocatòria a les armes.Podia i devia posseir armes i exercitar-se en elles.  Inclòs en els primers usatges del segle XI, va ser invocat explícitament fins al segle XVI. Derogat amb els Decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del Somatent.
Princeps Namque són les dues primeres paraules en llatí de l'usatge 68 (en alguna compilació és el 69): «Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir».
El Príncep tenia la potestat de cridar a les armes als nobles feudataris i a tots els homes útils per a la defensa en cas d'amenaça a la seva persona o d'invasió del territori. L'assistència havia de ser tant ràpida com fos possible sinó eren considerats culpables d'incompliment d'un deure ja que «ningú no pot fallar al Príncep en una qüestió tant important»


 Bandera del Príncep



 

 Bandera de la Diputació del General



Perquè després us venguin que els catalans som pactistes i pacífics i l'ase dels cops. Si com tots els pobles d'Europa, ens hem fotut d'hòsties amb els veïns i amb els de casa des que va caure l'Imperi Romà. No us deixeu enredar, que a l'hora de repartir-ne també ho em fet i fins i tot em fet marxar als altres amb la cua entre cames.



4 comentaris:

  1. Només es celebra el què interessa..
    no deuen voler recordar que vam "guanyar", per tant, com tu has dit,
    que també repartiem.

    està bé, que gent com tu, expliqui les dos cares de la moneda.

    ResponElimina
  2. (des)connectar Cert, més d'un ens vol tenir anestesiats com a país, quietets i que no emprenyem gaire. Per això s'ha d'anar esplicant :D , encara que la majoria cregui que la història és un pal.

    ResponElimina
  3. Admetre que les víctimes també poden ser culpables és l'infern, segons Kundera.

    ResponElimina
  4. Helena Cert, però ni som tan bons ni tan dolents. Érem normals, no com ara. I per infern, llegeix-te la meva entrada remembrança Molt bo el teu blog, quina capacitat de treball i anàlisi.

    ResponElimina