Tres pics i repicó

Tres pics i repicó; toc, toc, toc, toctoc. Així és com heu de picar amb el picaporta. Ben fort, amb la pressa d'estrenar l'any. Amb la tranquil·litat d'haver acomplert amb els ritus de pas d'un any a l'altre. I de repartir propòsits i bons desitjos. Així doncs uns quants per saber si encara hi ha algú. Per a  l'Edfly  moltes hores de vol, per a en Carles, que encara que no ens veiem gaire sabem que som aquí, per a la Marta que a l'Ossa Iogui li vingui una forta rampa a la llengua i es quedi afònica una setmana, com a mínim. A l'Helena que em continuï alegrant l'esperit amb la poesia i els seus comentaris. A Xurrito, que continuï recomanat bons llibres. A Akroon que retrobi l'inspiració que des que no escriu que la vida és més avorrida ( o com a mínim, diferent). Nena, no treballis tant ;-) A An|na i a la seva germana bessona ªnna que continuïn sent bones lectores de Càtul i es deixin contaminar per totes les influencies que trobin . A Schwà per que passin aviat les hores fosques i torni a somriure. Això sí. No deixis d'escriure. A la Lingüista elitista que ens continuï descobrint els disbarats que escriu la gent amb la nostra llengua. No defalleixis. I a l'amic escriptor de veritat el Senyor R. Una petició informal. Si algun dia estàs inspirat, un relat sobre un pelegrí a Sant Jaume de Galícia ( i serà que no tens material :D ) això o me l'inventaré jo i me'l critiques un dia. Per cert, encara no tinc resposta sobre una esquena tatuada. Cerca el post.

Així doncs, agafeu el picaporta i piqueu ben fort, que l'any comença. Toc, Toc, Toc, Toctoc