dijous, 25 de març de 2010

Ritual


Els que em coneixen saben que tinc un petit ritual o mania. Sempre que vaig per aquests móns de Déu, i veig una petita església romànica, o una catedral gòtica, o una església ortodoxa o una stupa budista o un temple de Vishnu o Ganesha, hi entro i encenc dues espelmes o dues varetes d'encens o dues candeles petites o hi deixo dues ofrenes d'arròs. Llavors murmuro Pels presents, pels absents. M'estic una estona en silenci, gaudint d'aquella pau interior que no sé perquè et donen els llocs que la gent considera sagrats o de recolliment. Fa uns dies ho vaig fer a casa. Dues varetes d'encens. Per que hi ha absències que costen molt d'omplir. Que saps amb certesa que no s'omplen mai, que les substitueix el record i veure en els teus els trets del que ja no hi és. I que hi ha dies en que veus algú que se l'hi assembla. Com l'home de la xurreria d'aquest matí amb el seu bigoti blanc, o un home que caminava amb les mans agafades al darrera mentre mira aparadors. O descobrir-me a mi mateix repetint gestos o actituds. Dues varetes d'encens Pels presents, pels absents...Bona singladura eterna Chief engineer.

6 comentaris:

  1. Doncs és un ritual preciós..^^

    ResponElimina
  2. Clara Sí, a mi em serveix, m'agrada la sensació d'acolliment que em donen aquests llocs.

    ResponElimina
  3. m'agrada molt el ritual :)
    ara quan vagi algun lloc d'aquests, pensaré amb tu ;)

    ResponElimina
  4. ema#: Gràcies, gaudeix-ne. Són llocs molt especials. I gràcies per tenir-me present entre els presents i els absents. ;)

    ResponElimina
  5. em sembla que a partir d'ara em faré meu aquest ritual, amb el teu permís :)

    ResponElimina
  6. Sònia: No cal ni demanar-ho. El comparteixo gustós.

    ResponElimina