dijous, 18 de febrer de 2010

Puercoespines ateridos

 
Fa uns dies davant d'una situació em van explicar la teoria dels "puercoespines ateridos" ( eriçons enfredorits?) 

Un dia d'hivern uns eriçons morts de fred en el seu cau van decidir acostar-se molt per a combatre els rigors hivernals amb el seu propi calor corporal. Però al acostar-se es punxaven. I davant del dolor s'apartaven i tornaven a passar fred. Fins que van trobar la distància justa en que no es punxaven i els arribava suficient calor corporal.  Davant de tot hem de trobar la distància justa per a no fer-nos mal ni que ens quedem congelats. Gràcies pel consell. 
Ara serà qüestió de trobar la distància justa, que crec que és la part més difícil.  

8 comentaris:

  1. molt interessant la teoria..
    ojalà no fós certa, té part de raó.
    s'haurà de buscar aquesta distància,
    no fa cara que sigi gens fàcil.

    ResponElimina
  2. (des)connectar Ben cert, el més difícil de tot és trobar-hi la distància justa. En la que no et facin mal, o te'n facin el just per recordar-te que encara t'importen les coses.

    ResponElimina
  3. El terme mig, com l'art, és difícil de trobar!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals Tens raó Helena, es com alló de De tot, però amb mesura . El més dificil és trobar aquest punt d'equilibri entre el mirar-s'ho tot com un espectador o ser-hi masssa aprop en que es pert la perspectiva de tot, i més quant són situacions personals.

    ResponElimina
  5. arrg, perd no pert, això em passa per fer tres coses a l'hora.

    ResponElimina
  6. La distància justa com el punt just en tot és el que costa. O ens passem per massa o per poc.
    Gràcies per la visita!

    ResponElimina
  7. Doncs és una molt bona història.. tot i que sempre costa trobar el terme mig de les coses, la distància justa per no fer mal i no quedar-se congelat. Però val la pena intentar-ho..


    Un petó!
    (passejant pels blogs, aquí estic!)

    ResponElimina
  8. Joana Benvinguda, Gràcies a tu per tornar-me-la. I sí, serà qüestió de tornar a la càmera.

    Clara Benvinguda. Sí, sempre val la pena, encara que a estones et punxin i a estones et gelis, fins a trobar-ne el punt.

    ResponElimina