dimarts, 9 de febrer de 2010

Voigt-Kampff


Es va aixecar amb la sensació de que una gran màquina l'havia passat per sobre. Amb cruiximent d'ossos va anar cap el bany recordant si havia somniat que l'esgarrapaven en plena lluita eròtica. Si havia vist realment com esclatava un niu d'aranya i en sortien centenars d'aranyetes de color groc i negre i estenien els seus fils al vent. Recordant si la felicitat era una bossa de plàstic voleiant una nit de tramuntana i dos gossos empaitant-la. Al veure's al mirall tenia una esgarrapada roja que li travessava el front. Com podia ser? si qui dormia al seu costat es pensava que era un llimac, com se l'havia fet.?.. De'l que si que estava segur es que la meitat dels seus companys de feina no passaria un test de Voigt-Kampf.  Llavors va mirar-se de fit a fit provant de trobar respostes a un reflex mut. Un altre dia que començaria passant fred mentre esmorzava i mirava com minvava la lluna. Es va a tornar dir La tranquil·litat és el coratge en repòs com un mantra, fins a creure-s'ho.

4 comentaris:

  1. Aquest text pertany a la novel·la Do Androids Dream of Electric Sheep? o l'has escrit inspiran-te al film? És realment fantàstic.

    ResponElimina
  2. Joana Hi ha una part personal i l'altre està inspirada amb DADoES i amb la pel·lícula. Si li fas una repasada a altes entrades del blog potser veuràs quines són unes i quines no. I l'ull és el de l'escena inicial.I gràcies per trobar-lo fantàstic.

    ResponElimina
  3. hola? perdona per l'atreviment però...no ens conixem pas oi?

    ResponElimina
  4. eva No eva, només virtualment i per culpa de la schwà

    ResponElimina