divendres, 30 de març de 2012

Νενικήκαμεν - Hem vençut!

Alalai !!

La pols aixecada torna a posar-se a lloc, els crits s'han silenciat. La gola està resseca sota un sol de justícia. Cridar "Alalai" mentre carregues amb els teus companys de files contra els perses, seguint el ritme de la flauta per no trencar la línia ni perdre el pas, escut amb escut, home amb home. Som un mur de bronze, cuir, ferro i suor que avança amb les llances endavant. El brunzit de les sagetes que pugen cel amunt i cauen sobre nostre no ens atura. "Alalai" i les nostres línies trenquen la formació persa. 

Sento un dels arkonts que diu, Qui és el més ràpid dels teus homes? al nostre cap de línia. M'assenyala - Ell en Pheidippides.
- Pheidippides, corre fins a Atenes i digues que hem vençut.

Casc, cuirassa, escut, llança, protectors de bronze de les cames, tot sembla pesar més del que realment pesa, però un soldat de la ciutat lliure no abandona el seu equip. Un peu darrera l'altre, un peu darrera l'altre. La nit comença a caure. No sé quanta estona porto corrents. La distància, crec que són vint i cinc milers de passos. La pujada cap a l'acròpolis és infernal, sento els meus conciutadans que criden i s'exclamen en veure'm passar entre ells camí amunt. Arribo panteixant al lloc de l'assemblea i amb un fil de veu mentre em desplomo i sento que m'aguanten entre varis per les espatlles dic:   Νενικήκαμεν - Hem vençut! 

Estàtua de Pheidippides a la carretera de Marató (Grècia)
 Es considera que les Batalles de les Thermòpiles, Salamina, Platea i Marató que van aturar les dues invasions perses sobre Grècia són l'origen d'Europa tal com la coneixem. Sense aquestes victòries, la idea que tots som iguals davant la llei, que tots podem servir a la ciutat per igual, que tots podem participar de la vida pública. Que els ciutadans podem demanar comptes de les accions dels que ens governen no existirien.  Jaurien entre les runes d'Atenes. 

No ho saben, però mentre ells corren i pateixen i s'esforcen, entre ells corre un fantasma amb equip d'Hoplita que els dona ànims 

Relat dedicat al Porquet de Sant Antoni que va córrer la seva primera Marató i amb ell tots nosaltres...
Zurich Marató Barcelona 2012 via http://www.atletesaltafulla.com/Atletes/

 

17 comentaris:

  1. jomateixa: No, ell és el valent! jo no vaig córrer, que al Km 1 m'agafa un patatús!

    ResponElimina
  2. Vàrem ser molts els que mentre uns corrien, els altres també hi érem; allunyats de la cridòria, de les rampes, de la fatiga, del pensament traïdor que dicta ordres d'aturar-se; però les tropes són fortes, i desatenen el crit, i bramen per acabar, i poder cridar, com tu dius: "HEM VENÇUT".
    Pel porquet, pel Joan, pel meu cunyat, i per tota la gent que assoleixen aquesta fita!!!
    SUUM CUIQUE, a vosaltres, la GLÒRIA!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne: Glòria i admiració als corredors!!

      Elimina
  3. Coi! i jo que em pensava que parlaves d'una altra cursa! Ja m'estranyava que diguessis que havíem vençut... encara que tot arribarà, com va arribar en aquella terra freda aquell 1917 quan de les guspires que saltironejaren de la ràbia ardent de la massa cremada es bastiren noves fogueres on llançar les velles injustícies per a crear de les cendres restants un nou món... llàstima que poc després el dictador de torn ofegués dins el seu puny clos les utopies perquè no poguessin esdevenir realitat...
    Salut i a córrer...!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Violant d'Artaca: Ui, la teva resposta donaria per xerrar moltes tardes acompanyades de bona beguda...

      Elimina
  4. Els grecs actuals tambe son herois

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris: I tant, i espero no arribar al seu nivell d'heroisme...

      Elimina
  5. Bon recordatori del lloc on ve això de la marató... i això altre de la democràcia, que diuen que també existeix. ;)

    ResponElimina
  6. Quina lluita de curses eh??? la mateixa vida es un cursa i a vegades no podem mirar-la des de fora i veure com corren els altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. marta: Ben cert, sempre hem de córrer la nostra cursa. Tot i que a vegades seria d'agrair poder-se aturar.

      Elimina
  7. Frenant el perses van frenar l'arribada del Zoroastrisme a Occident. Eixirem guanyant o perdent?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep: Cert, i potser l'haguéssim recuperat amb el Mitraisme, però es va imposar l'altre. No ho sabrem mai si hi vam sortir guanyant o perdent. Seriem diferents segur.

      Elimina
  8. Torno a passar per aquí, oh, estimat mestre Aly, per a donar-te les gràcies per la menció i per fer-te ressò de l'esforç que el passat 25 de març molts atletes vam haver de fer per a repetir la proesa de Pheidippides.

    Nosaltres no vam tenir una missió tan ufanosa ni una arribada tan memorable com la que pot marcar l'Acròpolis, però l'escalf de la gent, la satisfacció i l'orgull, probablement varen ser de la mateixa magnitud.

    I amb paraules com les teves, encara més!

    Gràcies, company!

    ResponElimina
  9. El porquet: A tu per fer l'esforç de córrer-la i fer-nos-la viure amb la teva passió!
    Un company de commuting la va córrer fa dos anys amb 48, encara hi sóc a temps :D

    ResponElimina
  10. Un molt bon escrit... i l'he llegit avui, després d'acabar la Finisher duríssima d'enguany XD

    Per cert, tot i la gesta de Pheidippides, la distància real es va allargar una mica per culpa d'una escola bressol i el despotisme monàrquic (com no)...

    ResponElimina