dimarts, 10 d’abril de 2012

Alimentaria. Pinzellades -2-

Autocontrol (costa!!)
Bé, altre cop un full en blanc. De fet és per omplir la pantalla del PC amb alguna cosa que s’assembli remotament a feina. 
És el problema de tenir el Gos Beta amb visió directa sobre el teu espai de treball. A més de molt incòmode per a treballar, és fruit d’una decisió presa per a humiliar-nos. Tan a mi com al company de feina que també mira a la paret. Però tal dia farà un any i la virtut és saber que no puc canviar al Gos Beta, i el que he de fer és adaptar-me a les circumstàncies. (però costa!!).

Segona tongada de pinzellades d’alimentària.

Pinzellada:
Un grup d’empreses del Pallars decideix fer una presentació conjunta dels seus productes. Es queixen amb raó que tothom coneix la Vall d’Aran, però el Pallars és el gran desconegut. 
Com a conductor porten a un presentador de TV3 que és d’allí. ( deu ser famós, però com que és d’esports em prou feines em sona, que voleu que hi faci, no miro gaire els esports.) 
La presentació va fent a bon ritme i el Gos Beta fa estona que està llepant el cul a tot de caps intermedis del Departament. De manera tan servil que aviat el seu cap semblarà un aparell de fer colonoscòpies.  Com a mínim no emprenya i és a l’altre costat de sala. Així que jo tranquil. A més és ple de públic i d’això es tracte.
Sento que parlen darrera meu, fins i tot em sona la veu, però no en faig cas, doncs ningú m’ha cridat pel nom i fa estona que hi ha tot de gent al passadís mirant el xou de cuina. Es sent molt de brogit de gent darrera.
Algú em clava les urpes a l’espatlla i em giro de cop a punt de replicar-ne alguna de fresca. 
De fet, el meu espai de seguretat i confort és més ampli del corrent. Potser perquè sóc de poble i ens saludem cridant-nos d’una punta a l’altre dels camps. No m’agrada que envaeixin el meu espai. Excepte família i persones autoritzades. No entenc aquella gent que no et coneix de res i et posa la mà a sobre. Com si haguéssim compartit plat i llit, ves. Altre cosa és que em vulguin seduir i jo m’avingui. Però el meu sentit aràcnid funciona i no començo la maledicció que faria tremolar als Déus de l’Avern abans de començar a girar-me per veure qui em subjecte per l’espatlla. Resulta que és el No Mànager ( d’aquí que em sonés la veu, però com que fa més de dos anys que no em parla directament). Ve acompanyat d’una dona prou guapa, (segur que no és la seva, pel que m’ha arribat és un rot i malcarada com ell) i suposo que Ella li ha demanat qui era el que xerrava i per això s’ha dignat de tocar-me ( Ecs, deu pensar ell, tocar algú al meu servei i a sobre catalanoparlant, sis-plau que no tingui cap malaltia contagiosa, com pensar per ell mateix...) 
Em torna a preguntar – qui és? Així tal com raja. (Ei, No mànager, tinc nom. Fins i tot el cap de gabinet del HC i la cap de protocol saben com em dic i el fan servir quan es dirigeixen a mi)

-         - No ho sé. És un presentador de TV3, però no el conec. No miro els esports.

Per a tota resposta fa una ganyota i em deixa anar. Respiro, inspiro, respiro, inspiro. ZEN
Marxa.
No aconseguiràs que torni a fumar com fa dos anys. Em vaig sentir dient – doneu-me un cigarro o el mato!!- Prova superada.

21 comentaris:

  1. Bravo Aly! Prova superadíssima! I és que després de dos anys d'absència de paraules amb el No Mànager, que de cop i volta et posi la grapa a sobre, a més... s'ha de ser molt enter per a no tornar a caure a les febleses més ocultes del tabac! ;p

    M'has fet ben riure amb això de que la dona és un rot malcarat com ell...

    Aquesta alimentària ja veig que va nodrir bé el teu enginy!

    ResponElimina
  2. BO!!! Boníssim !! avui m'has alegrat lo dia txiquet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, com a mínim ha servit per alguna cosa :D

      Elimina
  3. Cada dia et veig més com un cavaller Jedi... És impressionant! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment les úniques que em fan cas són les portes automàtiques. La resta de la Força falla...

      Elimina
  4. I no es pot fer alguna cosa de manera que semble un accident?

    ResponElimina
  5. El millor son les infusions i després fer footing...esport..
    Al gimnàs on vaig el monitor em va dir
    "Quan el cap et toqui molt els nasos, et poses a correr per la cinta i te la poses a 9 km l'hora o més i set passarà l'stress"

    ResponElimina
  6. Quin domini de la situació, tu! No és fàcil! Fan gràcia les teves batalletes. Ja suposo que a tu et fan rabiar, però explicades així.... hehehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Domini?? si tingués domini no necessitaria abocar-ho aquí per desfogar-me i no tenir ganes de matar o de fumar... ;)

      Elimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Bona feina!(la del auto control), és la més difícil. Ni ell ni ningú pot fer que tornis a fumar. Noooo!!!!

    Tu continua amb la teva terapia bloggera, que et va bé i a nosaltres ens fas fer un tip de riure.

    I jo em pregunto: per que no arriben les retallades allà on cal? Per que teniu TANTS "managers"???? De debó, que no m'extranya que diguin que som poc productius. Només que retallessim carrecs de pacotila pujaria la productivitat d'aquest país. En fi... jo tampoc tornaré a fumar.

    ResponElimina
  9. Tens raó, no val la pena que ens amoïnem. O ens vindran ganes de tornar a fumar. Jo encara em pregunto com és que aguanta a la casa. Però tal com va el país abans em fotran fora a mi que a ell/ells.

    ResponElimina
  10. Admiro la teva valentia, sobretot per no haver fumat en una situació com aquesta. Suposo que el temps hi ajuda. M'agrada aquest bloc! Fins ara :)

    ResponElimina
  11. Ja ho has tornat a aconseguir, em fas riure!!! T'he tornat a imaginar, girat i amb la mà a la teva espatlla del NO MANAGER, i la dama d'assumptes varis, hahahahaa!!!!
    Jo farà 11 anys que visc sense el tabac, però l'enyorooooooo!!!! Sóc així!!!
    No et deixis tòrcer per un cilindret!!!! ÀNIMUUUUUSSSSSS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne: Gràcies pels ànims! Mira si faig riure a algú ja em sento ben realitzat ;)

      Elimina
  12. Podem imprimir aquests cinc passos i empaperar-ne totes les ciutats? Aniria força millor la vida, a tothom...

    ResponElimina
    Respostes
    1. surfzone: I tant, pots començar quan vulguis.

      Elimina