 |
| xiulet de contramestre |
Ja el teniu preparat? A casa som gent de mar i en comptes d'aquests xiulets petits i ridículs que fan servir els àrbitres de futbol o els llargaruts de policia anglès farem servir el que tenim.
Un xiulet de contramestre, de quan és feia la carrera de Cuba i les Antilles amb bric-barques, pollancres, fragates i bergantins. Té un so agut, punyent i costa de fer-lo sortir. Té trampa, com la majoria de les coses de la mar. S'ha de jugar amb el tremolor de la llengua al bufar per arrencar-li la nota i la mà que el sosté obrint-se o tancant-se sobre la boia fan pujar el to de greu a agut.
Pensat per que et sentin a dalt de l'arbrada de la major, una vintena de metres sobre el pont en plena tempesta i on la veu es perdria. Per donar ordres a la marineria, concretes, al moment. Caçar rissos de sobre-juanets, amollar escotes o preparar-se per un timó a la via, no fos cas que el perroquet o la botavara encalci algú i el tiri borda avall cap a la mar color de vi.
Gracies a això, ni 10.000 watts de so podran aturar-lo. No seré a Madrid al partit, però a casa xiularem igual. De fet, des de 1925 que xiulem per a existir.
I un suggeriment, xiuleu d'esquenes al camp, els que hi sigueu; que les fotos no tenen só. I tothom d'esquenes és una bona portada al New York Times.
Xiulem ben fort! I sí, posem-nos d'esquena. També estaria bé tapar-nos les orelles amb les mans quan sonés l'himne. La foto seria brutal.
ResponElimina:-)
El rei d'Espanya parlava mentre sonava l'himne català, en les olimpíades del 92. Nosaltres no podem fer menys.
EliminaA mi l'himne m'entra per una orella i em surt per l'altra.
EliminaDoncs sí
ResponEliminano és per dir-ho però jo sempre tinc el "pitu" preparat...
Ostres tu, amb aquests xiulets potser ensorraríem l'estadi i tot. No n'havia vist mai cap. Fantàstic! Tinguéssim la força que té aquest xiulet i potser un altra història ja estaríem explicant. De moment, però, tenim la que tenim i, per tant, disposats a xiular i a fotre unes bones botifarres, què coll...!
ResponEliminaNo havia vist mai un xiulet igual, deu ser el que sento al port quan entren els vaixells...
ResponEliminaBona idea això de donar l'esquena a la monarquia!...Marxo pitant que vaig a xiular!...al camp no, però xiularem simbòlicament des del Vallès!
ResponEliminaAmb aquest xiulet els hi deuen xiular les orelles :)
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina