divendres, 8 de juny de 2012

Fahrenheit 451

Portada de la primera edició
El vaig llegir fa temps, i em va encantar tant per la trama com per les qüestions que planteja. I sempre m'ha quedat el dubte. Quin llibre memoritzaria per a salvar-lo? I vosaltres, quin llibre salvaríeu dins de la vostra memòria per a poder-lo transmetre als altres? Podria la nostra societat sobreviure a la desaparició de la lletra?, tornaríem altre cop a una societat de transmissió del coneixement de manera oral?
Un petit suggeriment, aquest cap de setmana llegiu-vos Fahrenheit 451 o Cròniques Marcianes o L'home il·lustrat . Després de la seva lectura no sereu millors ni pitjors persones, però potser sí una mica més savis.
És el meu petit homenatge a Ray Bradbury que ens va deixar el passat dia 5.

Com a nota curiosa, ens va deixar amb el trànsit de Venus. Casualitat?
Visibilitat del trànsit de Venus via NASA
 


45 comentaris:

  1. A mi el llibre no em va agradar especialment, però més per com estava escrit, un estil que no m'entrava, que no pel que deia. No crec que ara fóssim capaços de mantenir el coneixement de manera oral, per a això necessitaríem memòria que estem atrofiant, ara tenim tota la informació que volem disponible. Ara, seria una vergonya destruir tot aquest coneixement, jo seria de la resistència segur. No anem tan desencaminats, fa molt temps que intenten que la societat sigui tan ignorant com sigui possible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu: És cert, cada dia som menys memorístics, però alguna cosa salvaríem. Recordo l'època en que em sabia tota una pila de números de telèfon.

      Elimina
  2. Normalment no me'n recorde ni dels títuls, i tu vols que memoritze un llibre sencer.

    No he llegit res d'aquest autor, et faré cas, sense que servisca de precedent i buscaré un dels que proposes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch: és un dels grans de la Sci-Fi

      Elimina
  3. Al cel sia!

    Tornaríem indefectiblement a la cultura oral que, amor pels llibres a banda, no hauríem d'haver perdut.

    Potser si desapareguessin tots els suports de transmissió culturals ens adonaríem de la necessitat de narrar, d'explicar-nos, de descobrir qui som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric H.March: Crec que sí que tornaríem a recuperar la tradició oral però el daltabaix seria més gran que el retrocés de la caiguda de l'imperi romà d'occident.

      Elimina
  4. es difícil saber quin llibre memoritzaria, probablement el petit príncep, però segur que molta gent també ho faria, aleshores memoritzaria qualsevol conte de Pere Calders...
    Ray Bradbury era un geni

    ResponElimina
  5. Un poema necessàriament t'ha de fer més savi després de llegir-lo, hi ha novel·les que no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals: Sí, potser sí. Però qualsevol text que em faci plantejar-me preguntes em fa més savi. Sigui poesia o prosa.

      Elimina
  6. Doncs no l'he llegit i reconec la meva ignorància, tampoc no conec el seu autor (que veig que tampoc arribo a temps de conèixe'l, com a molt, només la seva obra).

    Crec que un cop tastada la transmissió escrita puguem tornar a la transmissió oral. Clar que si tot recomencés de nou, suposo que es tornarien a passar les mateixes etapes... i l'escriptura tornaria a aparèixer, potser no tal i com la coneixem, de fet gairebé segur, però hi hauria una nova forma d'expressar-se per escrit.

    Jo salvaria "Les veus del Pamano". Una bíblia per a mi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El porquet: Jo també ho crec que tard o d'hora es recuperaria el saber perdut. Però ara estem tant mal acostumats a la immediatesa! Recordo que em deien has de calcular sense màquina, i el dia que s'espatllin totes, com ho fareu?

      Elimina
  7. Qui no vulgui llegir el llibre pot veure la pel·lícula dirigida per en François Truffaut l'any 1966. Jo la vaig veure fa força anys als cinemes Mèlies de Barcelona i em va agradar molt.
    Jo crec que memoritzaria algun llibre relacionat amb la història de Catalunya, algun assaig sobre reivindicació i lluita obrera, les memòries d'algun patriota català... ja que està molt clar que si es destruissin els llibres a la nostra nació seria per encàrrec d'algun enemic sempre interessat en mantenir les classes populars entretingudes en beneiteries tot ballant al ritme de la música dels seus interessos. Sí, salvaria qualsevol llibre on el protagonisme radiqués en la recerca de la dignitat humana i aquesta no es troba en tot allò (inclosos els llibres que no memoritzaria, però que tampoc no cremaria, donat el cas...) maculat per la mà dels que sempre s'han sentit amb el dret de dirigir la societat amb l'ajut de l'església, els militars i la pseudodemocràcia.
    Salut i cultura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Violant d'Artaca: Jo també vaig veure la pel·lícula, un gran clàssic. Ja has vist que salvar un llibre no és tant fàcil. Salut i cultura!

      Elimina
  8. M'he posat a buscar el llibre de Bradbury i, com que no l'he trobat --jo també fa molt de temps que el vaig llegir i segurament l'hauré deixat a algú-- he anat i me l'he comprat: aquest cap de setmana caurà de nou.

    És molt difícil triar només un llibre, evidentment. Però el primer que he pensat ha estat "Nosaltres els valencians" de Fuster... Probablement, per no haver d'esperar uns quants segles més fins que algú el tornara a escriure.

    ResponElimina
  9. "Sabeu que els llibres fan olor a nou moscada o d’una espècie d’un país estranger? M’agradava olorar quan jo era jove. Senyor, hi havia un munt de llibres bonics, abans de deixar-los marxar", és una cita del bloc "Diari d'un llibre vell". El llibre de Bradbury semblava ciència ficció i és tan real. Jo també m'he posat a buscar-lo i no l'he trobat. Crec que el vaig deixar, i és d'aquells llibres que no tornen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia: M'ha encantat la cita! mira de recuperar-lo. ;)

      Elimina
  10. Jo et diré 2 coses:

    1. Me vaig llegir el llibre. Jo me l'aprendria de memòria per salvar-lo. És magnífic.
    2. El 22 d'agost lo Ray Bradbury i la cantireta fan anys.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta:
      1. Molt bé
      2. Com que segurament estaré sense accés a un PC, felicitats!!

      Elimina
  11. Em sembla un bon homenatge per Ray Bradbury , curiosament primer vaig veure la pel·licula homònima del Truffaut i em va deixar impactada, més tard em vaig llegir el llibre...també les Cròniques marcianes , un gran autor ...potser va aprofitar que Venus era tant aprop , com assenyales, per fer un salt cap allà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang: Crec que molts el vam descobrir amb la pel·lícula. Jo crec que sí, que ho va aprofitar.

      Elimina
  12. Res és casual, company blocaire
    forces ocultes ho controlen tot, els homes de negre ens envolten...
    jo salvaria "La conxorxa dels enzes"
    brutal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gregori Samsa: Bona tria! i vigila amb els "homes de negre"

      Elimina
  13. No l'he llegit. Hauré de passar per la biblioteca... un altre a afegir a la meva torre de llibres pendents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. surfzone: Tu també? la meva ja és doble ;)

      Elimina
    2. Sí. I de la carpeta de receptes pendents val més ni parlar-ne ;-)

      Elimina
  14. primer de tot, el seu blog és molt interessant i toca temes que a nosaltres ens inquieten favorablement. Farenheit 451, llibre i peli han passat per les nostres pupil·les -anys tenim- i de la lectura inicial retenim el perfum del temps en que les coses o es prohibien o es vivien sense ets/uts, ombres/llums o transcions de poca volada. De la peli retenim Julie Cristhie, lògicament, no som de pedra i estimem l'aroma dels cardats capilars dels 60's i les raincoats quasi blanques dels homes, com estimem aquells carrers desolats, el parc de bombers cremadors i aquell bosc de llibres parlants.

    I ara anem al tema bogardià. Hem notat que vos ens llegiu. Ben fet. La noatra serà una amistat fecunda. Ja heu tastat les ires del maligne madridista. Us demanem que no deixi de visitar-nos. Els propers dies i setmanes intuim un augment del nivell de radiació blanca a can Bogarde i els serveis d'un experimentat guerrer com vos ens aniran de perles, castanyoles i arrecades. El seu retrat està en procès de figurar a les imatges i cròniques gràfiques del nostre blog. Éa cosa de pocs dies... segueixi visitant-nos. L'admirem.



    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. penyabogarde: gràcies per els elogis i per passar-vos. Ja he aterrat a la penya!

      Elimina
  15. caram...en el nostre blog apareixes en una molt bona imatge amb molt bona companyia i alegria...mira...mira...

    ResponElimina
    Respostes
    1. penyabogarde: gràcies! he quedat molt afavorit!

      Elimina
  16. No l'he llegit, però l'he vist comentat en uns quants llocs. L'anoto a la llista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jomateixa: Doncs cap a la llista dels pendents!

      Elimina
  17. Jo tampoc l'he llegit i crec que qualsevol llibre que et deixi una frase tan sols una que et digui alguna cosa ja val la pena llegir-lo.
    Acabo de llegir La delicadeza de David Foenkinos i mereix una bona nota :)
    Com diuen tornaríem a la transmissió oral, a recol.lectar herbes i plantes i a fer pòcimes :)
    I tant que hi rornaríem i a més amb molt de gust. Tanta electrònica ens fa perdre les olors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana: Potser si que ens convé fer una pausa i recuperar els cicles naturals. però qui comença? ;)

      Elimina
  18. no som gaire amics en Bradbury i jo, no m'agradava com escrivia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada un amb els seus gustos. Cap problema. Però, salvaries algun llibre? quin?

      Elimina
  19. Jo no et vaig dir quin llibre salvaria. No tinc cap mena de dubte.

    La Bíblia, a ser possible en una versió plurilingüe: hebreu, grec, llatí i català).

    A partir d'ella em veig capaç de reconstruir o recrear tot el que sé de la cultura occidental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tria, aquest més un parell de filòsofs grecs i un codi de dret romà i ja tenim Europa altre cop.

      Elimina
  20. El vaig descobrir al 2008 amb una novel·la que em va caure casualment a les mans: Green Town i em va agradar molt, i després vaig continuar amb una edició de còmic molt xula de Farenheit 451, tot un món on el pensament és perillós i els llibres prohibits!Felicitats m'agrada el teu bloc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta: Gràcies per passar-t'hi!. Bradbury és un clàssic.

      Elimina
  21. wah! es veia a venir que ets un zenital visionari i que des del zenit quan t'hi poses amb el sabre la claves zensasionalment, ninja poderós l'has clavada al Palau Blaugrana...tenies més raó que Bruce Lee quan volava i cridava wah!

    ResponElimina
  22. ai perdona... no és wah, és waw! Ens hem deixat enxufada la Fender Telecaster amb pedal enxufat i encara sonava el wah-wah. Dispensi!

    ResponElimina
  23. BASARDA! és de basarda barda això de ser saludat per un Alyebard, bard sard o cantant de sardenya.
    El bogardisme m'ha entrat per la vena aorta i arribo al teu blog i veig que també hi és. Jo no tinc blog però aterro al bogardisme amb brega assegurada.

    ResponElimina
  24. avui dissabte et trobem animant el maquis del turó...
    Com tots els misteris de la vida, quan neix una criatura neix una vida i quan un neix un entrenador reneix la millor de les temporades, aquest és el ser o no ser de bogardisme i ara retornem inspirats i cepats al repte del blog que ja espera dels vostres serveis...entre tots ho farem tot! Gràcies.

    ResponElimina