Jo tenia un Zippo. El clàssic. El d’acer, que quan l’obries
feia un “clinc” característic. El duia junt al paquet de Ducados a una butxaca
al camal dels texans. Ara deu ser dins algun calaix, on van a parar totes
aquelles coses que no et vols desprendre i que perds a cada canvi de casa.
Jo volia un zippo des de molt petit. Des que jugava amb un
Zippo espatllat, amb un relleu d’un destructor americà, el DD 154, que el meu
pare havia comprat en algun navy depot entre Nova York i Newport, o a Albany,
en el seu viatge a Amèrica; navegant amb
el J.J. Sister. Jugava amb ell sobre una taula baixa de marbre negre. La taula
fa temps que és llençada. I el zippo del
meu pare sé que és en algun calaix de la
casa pairal, ara buida.
Jo tenia un Zippo. L’encenia amb tramuntana de força 5,
fumava Ducados mentre anava amunt i avall amb una Derbi Variant SLE America
daurada. Els cels giraven a roig i enfilava la carretera vella de Calella amb
una companya d’institut arrapada darrera mentre fèiem campana. Jo tenia un zippo. I un pastor alemany, i amb ell passejàvem camps
amunt i avall mentre fumava i cremava hores d’adolescència incompresa.
Jo tenia un Zippo. Tu tenies un Zippo. Jugaves a obrir-lo i tancar-lo quan et posaves nerviosa. Amb ell vaig encendre
aquell Malboro, fumat a mitges mentre ens prometíem amor etern. Els dos amb l’esquena
recolzada a les velles pedres de les ruïnes del monestir. Vèiem com la volta
del firmament marcava les hores. Monitors de grups d’escoltes que havíem coincidit
en una trobada.
No vas respondre al telèfon la setmana següent. Ni l’altra. Temps després vaig saber que el R4 que conduïes havia
decidit ser un munt de ferralla sota el camió francès, amb la teva mare i la
teva germana.
Ara quant algú m’explica allò de la noia de la corba, la que
s’apareix als conductors de nit, amb boira, abans del revolt de Bàscara ja sé
que ets tu. O la teva germana, la teva mare no, que no li hauría agradat mai
sortir de nit i menys amb boira. Però la
teva germana no fumava i la noia de la corba diuen que juga, nerviosa, sempre
amb un Zippo.
Amb el teu permís, l'usaré a les classes de Literatura com a exemple de conte.
ResponEliminaAbraçada!
Moltes gràcies. Quines ganes de fer patir als alumnes. Una gran abraçada!
ResponEliminaQuins records! Quan encara no m'empassava el fum, jo també fumava ducados hahaha i algun zippo havia tingut.
ResponEliminaM'ha agradat molt el gir aquest de la noia de la corba. I si el noi del zippo l'anés a trobar?
Per cert, no coneixia la noia de la corba de Bàscara. Aquí la noia de la corba és de Platja d'Aro!
Em sembla que a cada corba si amaga una noia. Sí, ducados i zippo, la millor combinació ;)
Elimina