dimarts, 1 de desembre de 2015

Ets una xina comprada

Foto  @Andorra_Tresors via Google

-Ets una xina comprada, no t’estimo! 
Vaig sentir com el crit em pujava a la gola. La meva germana gran m’havia trencat la nina. Però llavors l’àvia em va abraçar abans el crit no sortís per la boca.
-Shhh, nineta. Que hi ha coses que si es diuen llavors saben greu tota la vida. 

L’àvia es va passar la nit acaronant-me els cabells mentre jo somicava. I m’explicava amb un xiuxiueig que tothom m’estimava, fins i tot la meva germana gran.  Que els pares van adoptar una nena per poder donar tot l’amor que tenien i que després vaig arribar jo, quan ja havien acceptat que no podrien tenir fills.
-Nina, saps que ens passa als que estimem? Sempre tenim por de no tenir prou amor per donar. I saps què? Que sempre en tenim. Jo em pensava que no podria estimar tant com quan vaig conèixer l’avi, i llavors va venir la teva mare, que era una criatura ploranera però vaig tenir tant d’amor per a tots que fins i tot quan va néixer la tieta en vaig tenir per ella. I amb els teus pares i la teva germana els passa el mateix.  Ja veuràs com demà a la teva germana li sap greu i tu la perdonaràs.  No has de tenir por d’estimar.


Mama, l’àvia...  – tu també l’enyores, oi petita?  Jo també l’he somniada, em diu la mare,  al cels sia. 

2 comentaris: