dimecres, 3 de febrer de 2016

L'escriba

Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456
Sona la campana. Laudes. Tinc els dits enrampats pel fred. Aquest matí hem hagut d'escalfar al bany maria els tinters per desglaçar la tinta.
Només dues lletres més i ja estarà.
Llavors només caldrà miniar-ne les lletres capitals i il·luminar els dibuixos amb colors vius. He de fer més blau amb aquella pedra que ens porten els genovesos des d'Alexandria, allà en terra de mahometans. Els mercaders ens van dir que venia de molt lluny, prop d'on el Khan i el Preste Joan tenen el regne. Kafiristan em van dir. He de comentar-li al Duc que compri més portolans. Però sempre em diu el mateix, Portolans? Si no som navegants nosaltres, això deixa-ho als flamencs o aquells teutons sonats de la Lliga Hanseàtica que ens porten pells i ambre. Aquí fem vi. Vi de la Borgonya.

La pedra, ben passada pel morter, que quedi ben fina i després la barrejaré amb oli de llinosa. El mantell de la Mare de Déu quedarà ben lluït amb el blau. Va, la darrera línia. Quina gana que tinc i tot just són Laudes!

Joannes Mielotis fecit me. Ante diem III  Kalendas Aprilibus MCCCLVI


8 comentaris:

  1. Quina feinada, sols les laudes ja eren una bona distracció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que feien les coses tan belles perquè no tenien pressa.

      Elimina
  2. I quins caracters més elaborats que feien abans... tot un valuós treball artesà!
    Saludets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja no tenim paciència per a les coses boniques. B7!

      Elimina
  3. Quan llegeixo una cosa d'aquest estil, em ve al cap El nom de la rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, va marcar la visió d'aquesta època a tota una generació.

      Elimina