Fa dies que li dono voltes. Ser conscient que els propers anys són de baixada fan que em sorprengui amb una mirada nostàlgica que li dona a tot un vernís diferent.
Em sorprenen olors com la del porter de l'edifici on treballo i la seva loció d'afeitar. L'he reconeguda al moment i m'ha portat a un edifici, ja enderrocat, de ciutat vella. Hi havia una ràdio dels anys vint, on en comptes de freqüències hi havia ciutats: Berlín, París, Londres, Bucarest... Una galeria des on es veia la fàbrica de boles del món i el rellotge del BB que girava prop de la plaça de Catalunya. I un ou de fusta per a sorgir mitjons. Una foto del pont de Besalú amb un home en els seus trentes i un nadó. Un termòmetre sobre un rajola blanca, amb dibuixos humorístics sobre la temperatura.
El gust mai tornat a trobar d'una dolça portada d'Andorra.
Els graons de marbre que en passar del principal es tornaven de fusta i rajola.
Em sorprenc cantussejant "el gall i la gallina" i "els tres tambors" amb la veu de la meva àvia mentre condueixo per carreteres vora el Daró i el Ter. Amb els camps plens de roelles. Rutes que es feien en tartana amb velles històries de gitanos que maltractaven les dones i pedregades tant fortes que gossos cadells s'amagaven sota les faldilles de la besàvia i que ja fets en sentir tronar buscaven sopluig. Aquelles mans plenes de durícies de treballar al camp.
Nostàlgia de veure homes que caminen mirant aparadors amb les mans agafades darrera l'esquena i reconèixer el gest.
Un dia d'aquests m'he de comprar un safata de lioneses de nata per a mi sol i menjar-les a peu dret, sobre un bústia, mentre miro com gira el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada