 |
| Skjol class corvette |
Tot va començar amb una trucada.
- Ei, Sóc en Toni - El ministre de defensa de la República acabada de néixer. - En Pol m'ha parlat molt bé de tu.- En Pol, vella coneixença de quan des de la Societat d'Estudis Militars fèiem el treball acadèmic de com haurien de ser les noves forces de defensa, els interessos geo-estratègics del nou estat i tota la pesca des del 2011. Quan ens pensàvem que el 17 aniria d'una altre manera. Ens coneixíem a nivell professional, amb en Toni, de les nostres feines anteriors. Qui ho havia de dir.
- Sí, ministre? - Que et semblaria anar a Noruega i comprar unes quantes corbetes? Acabem de ser reconeguts per les dues monarquies escandinaves.-
Que ens haguessin reconegut va ser fàcil, tenint en compte que un Infant d'Espanya, tercer o quart en la línia successòria havia acabat a navallades, amb una trompa com un piano, després d'intentar violar un cambrera a la festa d'un casori reial, amb algú important de Noruega o Suècia. Al "Hola" i al "Lecturas" no va sortir, no.
- Cap problema, com ho farem?
- Has d'arribar-te a Perpinyà, i vol a Noruega via París, allí t'esperaran des del MoD Noruec i anireu a la factoria.
Ja saps que encara tenim l'espai aeri tancat tant per francesos i espanyols. De fet, ja he enviat algú a comprar caces Grippen a Suècia. I els enviarem la gent per formar pilots i mecànics el més aviat possible però, pel cap baix, necessitarem 2 anys per tenir-los formats.
Quanta gent necessitaràs per fer-les anar? S'haurà de formar a les tripulacions i tot el que calgui. Tens carta blanca. A Noruega et donarem més detalls de com fer-ho. De fet tu mateix i en Pol vau redactar el capítol de la Marina al Llibre Blanc de la Defensa. Segueix l'esquema que vau fer i tu mateix. És la gràcia que té començar les coses de zero. La rialla encara em ressona al cap. Quan siguis a Perpinyà, truca'm a aquest número i la meva secretària et dirà què has de fer. Bé, ja diràs el què. Si convé, improvisa.
Arribar a Perpinyà va ser fàcil. Que tota la família, inclosa la gossa fossin a Itàlia ho feia encara més fàcil. Cop de cotxe per l'autopista i en una hora hi era. Vaig aparcar al centre i vaig demanar-me un cafè des d'una terrassa que dominava la vista al Castellet. Des d'allí amb el mòbil vaig connectar-me amb RRHH humans de la universitat on treballava i vaig marcar-me una setmana d'afers personals. Com a mínim, si em trobaven a faltar a la feina no els estranyaria.
- Bon dia, m'han demanat que us truqui un cop hagi arribat a Perpinyà. Sóc l'Albert..
- Bon dia, sí, estava esperant la trucada. Té a mà alguna cosa per escriure. - Un moment si us plau.
Demano al cambrer si té alguna cosa per escriure, amb el meu francès de B1, i per aquelles coses del destí trobo l'únic cambrer francès que no et respon: Désolé, je ne comprend pas o Quoi?, directament.
Sí, digui'm. - apunti aquest telèfon, si us plau. Li diran què ha de fer. 0033 4 45892...-
Vaja, així que ara juguem als espies.-vaig pensar- comencem bé.
Marco el número de telèfon amb el mòbil i espero a que em despengin la trucada.
Bon dia, Sóc l'Albert ... , sóc aquí i m'han demanat que us truqui. Em respon una veu de dona amb accent nord-català.
Bon dia, si em dieu on sou us passo a recollir. - Sóc al Petit Fournil, al 49 Quai Sébastien Vauban. - Ho conec, en déu minuts seré aquí. - Seré l'home amb una maleta i una petita bossa de viatge. -Jo porto un impermeable roig. D'acord.
La dona de l'impermeable roig resulta ser una morena d'uns trenta anys que es planta directament davant la meva taula i m'allarga la mà per saludar, li encaixo.
- Bon jorn, sóc l'Elora. El sr. M..., encantada. - Encantat. La foto que he rebut no li fa justícia. - Gràcies.- Ves, què has de dir, penso-
Aquí li passo l'expedient, treu una carpeta de cartolina de la bossa de mà. Hi trobarà la documentació de les corbetes de la classe Skjol de la marina noruega, les dades del contacte que l'espera a Oslo, la seva targeta d'identificació del Ministeri de Defensa i dues targetes de crèdit, la blava és per a despeses personals, que haurà de justificar amb els rebuts i la groga és per a pagaments oficials. Amb la factura pro-forma n'hi haurà prou. No es compren vaixells de guerra i tota la pesca cada dia, no? I em somriu.
Dons sí que aquesta vegada anem de veres. Em fixo que el nom del banc és en anglès i en hebreu. Així que paguen ells, ja m'ho pensava.
- També hi ha els bitllets d'avió. Surt en dues hores des de Rivesaltes. Air France a París Orly- Allí sortirà Air France a Oslo. Li portaré jo en un moment.
Necessita res més? Quan vulgui podem marxar. Pago el meu cafè i l'acompanyo al cotxe.
Comencem a enfilar cap al nord. El transit és dens per l'hora i ella em diu. - Li fa res que posi una altre emissora, xerren massa- Manipula els comandaments i sintonitza una de música dels 80 i 90.
Comença a ploure i sonen Pet Shoop Boys.
Genial, segueix!
ResponEliminaGràcies 😀
Elimina