Amb les cartes marcades

No t'ho havien dit, veritat? Sempre has jugat amb les cartes marcades. Des de que vas néixer. Dins una família amb classe, de les de tota la vida, de les d'avi al consell d'administració de més de cinc empreses. Vaig veure'n l'esquela a la Vanguardia.
De criada interna i cuinera gallega de pits grossos. D'internat de pagament.Però has crescut amb por. Por a la foscor, por als de fora, por als pobres que fan pudor, por als cosins que t'enfonsaven a la piscina, por al fracàs, por a la conversa del pare a les tardes d'estiu Fernandito, tu primo Guillermito ya está en un Consejo de Administración, a ver si espabilamos, ...Fernandito, tu que quieres ser de mayor... Por a que no et faci cas ni el gos. Per això vas cridant pel món, fardant de titulitis que et van pagar els de casa. Però amb por. Per això vas demanar un Q5. Per amagar la teva por freudiana. Per això vas acceptar ser el nostre mànager. Però no veus que has vingut a menys? Seràs mànager, però som una SA amb menys de 20 persones i abans eres? Director Comercial internacional de la P* ( Una multinacional) i vas deixar-ho, o et van fotre a fora? Per això ves amb compte. Els que la vida no ens ha regalat cartes marcades com a tu. Que hem tingut que barallar-nos amb el despertador, que llogàvem patins a l'estiu per que tu et marejèssis a deu metres de la platja i pagar-nos la carrera. Els que descarregàvem camions de vedelles en canal a les 5 del matí, un dia ens cansarem de que ens diguis imbècil a la cara i et trobarem a la habitació 101, allà on es congrien totes les pors i estarem a l'altre costat de l'esfera de llum, només sentiràs la nostra veu que et dirà Fernandito, y tu que quieres ser de mayor...Llavors sabràs quin pa ens gastem els altres, els que mires per sobre l'espatlla, i llavors reconeixeràs una de les teves pors més atàviques, la por de classe, la por que sentien els cavallers amb armadura quant queien del cavall i els remences els hi clavaven un ganivet a l'ull fins el cervell. La dels senyors que tornaven amb landó a casa abans d'hora i es trobaven la teva besàvia oberta de cames i el jardiner al mig. La por dels mànagers que criden molt i no veuen el pendent que se'ls obre davant. No despreciïs la sargantana per que no te verí, a força de trepitjar-li la cua es reencarnarà amb drac. T'acabaràs pixant a sobre de por.