Retorn

Altre cop el despertador sona en el millor moment del somni, en que mato el drac i em quedo la princesa. Altre cop en que veig sortir el sol des del tren i arribo a una ciutat inacabada, on només hi ha escombriaires, oficinistes i turistes matiners tipus si avui és dimarts això és Bèlgica. Altre cop a la feina, però amb al·licients nous. Nou despatx, nova localització, nova distribució espacial de les manies, les pirates i els imbècils.

Anem a pams, Nou despatx, és a dir, sense despatx, ara ens han posat tots junts en una mateixa sala. Si abans compartia despatx amb una trentanyera de bon veure, ara al davant tinc un fumador amb perilla, i al darrera. Sorpresa! l'única russa que no està bona i a sobre esta com un llum. A sobre té la mania de que quan parla en rus puja dos tons el to de veu i no em sento les meves pròpies neurones. L'única cosa bona és que ara no sem veu des de l'entrada ( no faré de portera amb els repartidors) i tinc llum natural. I, miracle! la pared és blanca i no grisa. A alguns arquitectes els haurien de condemnar a viure o a treballar als edificis que dissenyen. Encara que només fos un any i un dia.

Algú també li haurà de dir a la directora d'harmonia, que no cal guardar els expedients de fires de l'any 91 i següents, que amb els de només fa cinc anys n'hi ha prou. Que acapara tres armaris d'arxivadors i jo encara no he pogut desembalar els meus perquè no hi ha espai.

És el que te que et canviïn l'entorn de treball només arribar de les vacances.

Jo me'n vull anar al Carib, sota una palmera. Sort que la propera fira que em toca és a Igualada...