dijous, 3 de setembre de 2009

La ràbia és blava - I -


La ràbia és blava.

Puja com una glopada des de dins l’ estomac i es va tornant lila, porpra, violeta amb un regust agredolç que es queda darrera de la gola. Fins que el color fred arriba als ulls i encega. Llavors s’agafa el punyal, s’alça la mà i es clava amb la força que dona la ràbia en el cos de l’altre. Una i altre vegada, fins que el braç es cansa i els cops son balders, blans. La ràbia és blava i quan tens les mans vermelles de la sang de l’altre, somrius i et sens alleugit. Després vindrà el càstig ( o no) però ell ja és mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada