dilluns, 14 de desembre de 2009

Boston Tea Party


El 16 de desembre de 1773 un grup de ciutadans de Boston, farts dels impostos que els imposava el govern britànic, es varen disfraçar d'indis i van llançar el carregament de tè d'un vaixell al mar. El govern britànic va pensar que no era un acte representatiu del que importava realment a la gent. Quan se'n varen adonar ja s'havia reunit el Primer Congrés Continental i havia nascut un nou país amb la unió de tretze colònies. Ara us diran que el que va passar ahir no representa el que importa realment a la gent ni que no es va arribar a percentatges significatius, que no deixava de ser una consulta de costellada. Doncs si tant confieu en guanyar-la i que siguem bons espanyolets i que ens continuem deixar prendre el pel. Per què no en convoqueu un de veritat? Ja sabem que a Madrid existeix l'art del ninguneo, de fer veure que alguna cosa no és veritablement important. Però més d'una cancelleria europea, amb una mica de formació s'ha adonat que ahir vam fer el nostre pròpi BOSTON TEA PARTY. Ara només ens falta trobar líders de la talla d' Adams, Jonhnson, Revere, Franklin, etc.

5 comentaris:

  1. Estic molt d'acord amb el teu comentari, em fa vibrar. Gràcies per seguir-me, jo des d'ara també segueixo el teu bloc.

    ResponElimina
  2. Helena: Sí, em dona la sensació que la gent comença parlar-ne obertament, el dilluns tornat amb tren un home ho comentava negativament, el seu company de seient positivament, el matrimoni que seia darrera meu d'uns 70 anys es van afegir a la conversa amb arguments independentistes subtils. Això fa uns anys era impensable. Espero que amb el temps s'assoleixi una massa social crítica.
    I el teu blog em va encantar.

    ResponElimina
  3. Un text magnífic, m'encanta la teua idea de relacionar el motí del té de Boston que fou el començament de la lluita per la independència de les colonies amb els nostres sentiments independentistes.

    ResponElimina
  4. Joana: Sí, crec que hem de començar a (re)construir un imaginar independentista i la Revolució Americana és un bon model. De fet al principi ells es sentien tan americans com britànics com a les nostres enquestes... I es tracte d'anar convencent gent, de mica en mica.

    ResponElimina