dijous, 14 d’abril de 2011

Fa 80 anys, hi havia una vegada...

Un somni que durà tres dies...


 El dia 17 d'abril de 1931, sota les pressions del govern provisional de la República Española, i per evitar mals majors, el President Macià cedí i la República Catalana passaria a ser una entitat autònoma dins la República Española i es coneixeria com a Generalitat de Catalunya. Anys després un 17 de juliol una part de l'exèrcit és sublevà i ja sabeu tots com va acabar la cosa.

Ahir, al Parlament de Catalunya a més d'un li han xiulat les orelles. Només els puc dedicar la frase de qui fou un dels grans reis d'aquest país. Vergonya, cavallers. Vergonya! Però com diu la dita De mica en mica s'omple la pica.

Així, si algun dia ( espero que no gaire llunya), proclama la república catalana que no es deixi entabanar per federacions, confederacions ni demés mandangues; que per entitat supra estatal ja hi ha la Unió Europea.

Ben alta, ben dreta, ben sola

12 comentaris:

  1. salut i república !
    es tocat el quid de la questió: Ens reconeixerà la Unió Europea?

    ResponElimina
  2. A mi m'és igual si és en format republicà o monàrquic... jo l'únic que vull és acabar amb aquesta Espanya que no escolta ni vol escoltar, ens xucla i ens insulta.

    Via Fora!

    ResponElimina
  3. Ben alta, ben dreta i ben sola.

    No cal dir res més.

    ResponElimina
  4. Ara la crida d'en Jaume I no tindria el mateix efecte. Els polítics estan en una altra cosa.

    També en faig la pregunta que fa l'Aris.

    ResponElimina
  5. Ben alta, ben sola...amb el nostre cor!

    ResponElimina
  6. Ai, República del segle XXII... Jo ja hi somnio...

    ResponElimina
  7. Això mateix!

    Però espavilem, que un servidor ja comença a tenir pressa.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. montse : Salud i República!
    Aris: Ja en som part integrant. No crec que renunciïn a 7 milions de consumidors. De fet, ja es veurà quan peti Bèlgica.
    El porquet: Desperta Ferro!
    tirantlobloc: Cert, No cal dir res més!
    Jpmerch: El bon rei Jaume hauria de tornar només un dia de la tomba i repartir uns quants calbots, tallar uns quants caps i ja veuries com es posaven les piles.
    Helena Bonals: Com molts, i quants més millor!
    Sr. Tinc: S i R !
    color camaleó !!*!! ;-)
    zel Certament!
    cantireta: Tan tard!, jo la proclamo ja!
    sànset i utnoa: Som uns quants que ja estem perdent la paciència.

    ResponElimina