Com que una serie d'entrades d'altres llocs com la d'en Tirantlobloc, o en Leblansky i El Porquet de Sant Antoni han fet que tornés a tenir tot de flashbacks de temps que podrien situar-se entre l'erecció d'Stonehenge, malpensats/malpensades, que d'aixecar monuments de pedra se'n diu també així. L'edificació de la Catedral de Girona o la independència de Kosovo. Us dedico una de tantes cançons que amb cert grau etílic m'atrevia a ballar i fins i tot cantar en locals que o s'han reconvertit i ja no són el que eren o van anar a terra per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una mica de ballaruga nostàlgica per al cap de setmana!
Espero que aquesta maleïda astènia primaveral s'acabi aviat o a base d' analepsis ja no sabré realment en quin moment de la realitat visc.
Tu també havies passat pel Paladium? Ai, que vells que som...
ResponEliminaUna veritable llàstima de no tindre documentació gràfica d'aquell moment Barbie d'alegria etílica. Encara no he esmorzat i amb la panxa buida la meua imaginació no treballa.
ResponEliminaHome, és mítica! Bona no, però mítica sí.
ResponEliminaJajaja, m'encantava Aqua! Recorde que al meu post "Imatge dominical" deies que la cançó et recordava la teua època gamberra XD!!! Jo encara la balle però a casa i quan no hi ha ningú :)!
ResponEliminabuf! hi ha algunes coses que és millor oblidar...
ResponEliminaEl pitjor d'aquests flashbacks és que semblen tan a prop, i quan mires la data, han passat deu anys, o quinze! Com pot ser!!!
ja ja ja si, si, jo també la ballava...això si que es un flash
ResponEliminaAcabes de fer una cosa moooooooooolt juantxi...
ResponElimina*Sànset*
... ja m'has fet ballar!!!
ResponEliminaSM: Vells no, antics :D
ResponEliminaJpmerch: Pots donar gràcies que en aquella època no hi havia mòbils amb càmera :D
Xexu: totalment d'acord, era una època mítica!
Theresia: Tots tenim un passat fosc :D
hiniare: El temps no deixa de ser relatiu, si el recordes proper senyal que t'ho vas passar molt bé ballant-la ;-)
Aris: I que bé que ens ho passàvem!
sànset: juantxi..., no és una Alyebardada com una altra.
tirantlobloc: ... i tu amb l'Scatman :P
Abans de res, moltes gràcies per la citació. M'agrada haver-te despertat la pitjor part de tu mateix!!!! Barbie Girl! Si n'he gastat de soles al compàs d'aquesta cançó i d'altres de la mateixa ferum de femer... però que bé que m'ho passava (amb una petita i gairebé imperceptible ajuda d'unes gotes...)
ResponEliminaEl porquet: :D, reconec que jo era més dels de fer exercicis de barra que de ballar, però aquesta era total! (entre altres) I agrair-te fer-me recordar que vaig segar userda amb dalla! Ara haguessin tancat a la presó al meu avi per deixar-me-la fer anar. Una eina de tall i un menor! explotació laboral infantil!
ResponEliminaJo he ballat aquesta cançó.
ResponEliminaSi encara no en té prou, els de Toy Story la van muntar molt grossa amb les seves paròdies. Ai, que ens fem grans... ;)
ResponEliminaPer cert, si li agrada el número Pi, està al caure la traducció del poema de la Szymborska a casa meva. Passi quan vulgui, el cafè està servit :)
ResponEliminaCullons, com passa el temps ;-)
ResponEliminaJosep: No pateixis, et guardo el secret
ResponEliminaCantireta: No ens fem grans, ens fem antics...
Ara mi passo, cafè...mmm.
Sr.Tinc: Cullons, i que bé que ens ho passàvem.. ;-)
Jo també hi vaig caure. I uns quants cops.
ResponEliminaI amb el Lovefool dels Cardigans també.
òscar: Com tota una generació. I amb aquells ulls blaus de la cantant dels Cardigans no m'extranya ;-)
ResponElimina