 | ||
| Chop Suey, Edward Hopper, 1929 |
El sol m'escalfa les galtes, i sento com el te fa el seu efecte balsàmic i estén una dolça escalfor per tots els meus membres. Els primers dies de sol de gener. També sento com em pugen els colors a les galtes. M'estic posant vermella! Però no m'hauria d'estranyar gens.
Fa temps que ho veia venir, en els seus gestos, en els seus silencis, en les seves mirades còmplices.
Ho ha dit en un murmuri molt suau, quasi imperceptible, amb por que la sentissin els de la taula del costat.
Però ells fa estona que discuteixen, fluix, però ella està enfadada. Es veu que ell ens ha repassat de cap a peus, sense dissimular.
Ho ha dit en un murmuri molt suau, quasi imperceptible.
- Ann, t'estimo
I jo faig que sí amb una caiguda d'ulls.
Dissimuladament, com qui no vol la cosa.
ResponEliminaBon relat.
Quadern de mots Gràcies! Els amors prohibits tenen això, que s'han de portar com qui no vol la cosa.
EliminaMolt xulo! i tampoc trobo que s'assembli tant amb el del Tibau. I... "fer que sí" què vol dir? que l'estima o no l'estima??
ResponElimina:)
Gerònima: Gràcies! i benvinguda. Doncs jo al llegir el del Tibau me dit: Es pensaran que l'he copiat :(
EliminaFer que sí, vol dir que sí :)
M'ha agradat molt! Una abraçadeta!
ResponEliminaVentafocs: Gràcies, una "ferrada" (és així, oi?)
EliminaAmors al sol càlid de gener... ja pot venir el fred ja, que això no ho glaçarà!
ResponEliminaPorquet: Els amors d'hivern són els que duren, diuen.
EliminaPotser no ho sabien, però era el moment que totes dues estaven esperant. Ben narrat.
ResponEliminaXexu: Crec que sí que ho sabien. Gràcies per comentar-lo.
Eliminapreciós, m'encanta! la manera de narrar-lo s'adiu molt amb el contiingut del text, és subtil i tendre.. un relat amb molta sensibilitat!
ResponEliminaGràcies !lolita lagarto
EliminaSóc realment barroca en escriure, potser per això m'encisen tant els relats bres amb molt de contingut ;D!
ResponEliminaBarroca? noooo.;) Aquest a sortit curt, però també ser posar-me barroc si surt així. Tinc pendent una lectura barroca teva ;)
EliminaNo, realment eixa no és barroca perquè procure donar la informació essencial de cada cosa. Barroca més aviat quan faig narració XD!
EliminaTheresia: D'acord, no és barroc, és científic ;) Doncs narres barrocament bé. Per a quant una anàlisi de contes?
EliminaPreciós, tendre, íntim, intents...
ResponEliminaGràcies montse!
EliminaM'ha semblat molt tendre i dolç, de debò. M'ha agradat. Saps? A mi també m'ha despertat idees similars, aquest quadre, encara que al final m'hagi inclinat per una altra opció pel meu RC... Felicitats!
ResponEliminaHo he de dir: el teu relat és com un caramel que es fon ràpidament a la boca, amarant-te de cop amb el seu gust dolç durant uns breus moments, i deixant un somriure als llavis.
EliminaGràcies Yáiza, no em creia capaç de escriure des d'un punt de vista femení.
EliminaM'afalaga la comparació amb el caramel. Quasi sempre em dona per escriure relats durs i avui m'ha sortit tendre.
EliminaUn cafè ple de calidesa. Pel sol? Pel cafè? Per les paraules? Pels sentiments?
ResponEliminaUna bona combinació.
Rafel:Crec que la calidesa la dona la combinació de la tot plegat. A més és una imatge per a veure-la en gran, per apreciar-ne tots els detalls de la llum.
EliminaL'escena li va molt a l teu relat. M'ha agradat!
ResponEliminaKWEILAN
KWEILAN: Gràcies, el quadre inspira tendresa.
EliminaGairebé sento l'escalf, potser per la imatge, o talment són les teves paraules que fan que sorgeixi l'espurna entre elles i ultrapassi la pantalla. M'agrada, oi tant!!! L'amor, la llum, la passió!!!!
ResponEliminaDafne: Gràcies, crec que hi ajuda molt la llum del quadre. Però transmet escalf.
EliminaQuina sensibilitat, has capturat la llum i els colors del quatre en paraules, fantàstic
ResponEliminanúria: Gràcies, el quadre té una llum magnífica!
EliminaEscriu-me'n un...quina enveja més dolça i secreta, aquest sí entre mirades i xiuxiuejos... Magnífic, com sempre.
ResponEliminacantireta: M'agrada que t'agradi. Gràcies per ser la meva filòloga de guàrdia.
EliminaGrazie per la tua presenza, importante per me in questo momento...
ResponEliminaun abbraccio e scusami se non ho commentato il post ma volevo che sapessi quanto apprezzi...
Angeloblu:Grazie a voi di passare voi sul mio blog. Un piacere a seguirti. Se avete bisogno di qualcosa io sono qui. Non temere niente e nessuno!
EliminaPobret, el repassador visual de senyores, quina poca vista, i no m'estranya que tingui ganes de fumar, les bronques xiuxiuejades són les pitjors!
ResponEliminaM'ha agradat molt la interpretació del quadre com a combinat de xiuxiuejos de menes tan diferents.
el fem fatal: Premi! has vist més enllà del primer pla! Cert, el fumador i la seva acompanyant!! Gràcies.
EliminaChop suey em recorda a system of a down...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=CSvFpBOe8eY
Doncs jo no hagués relacionat mai el quadre amb ells. Però cada u que hi posi la banda sonora que vulgui ;)
EliminaUn relat delicat com el xiuxiueig....dolç i tendre! m'ha agradat moltíssim!
ResponEliminaElfreelang: Gràcies. És com el sol de gener :)
EliminaÉs curiós que molts hem pensat en aquest tipus d'amor furtiu i d'amagat. I és que tot i els vius colors del quadre n'hi ha alguna cosa melancòlica o lleument desoladora al quadre. Molt bo.
ResponEliminaVicicle/Lapsus
Vicicle: Tens raó, crec que és la llum que en desprèn. Gràcies.
EliminaOstres Alyebard, avui ho trobo tot molt cursi...
ResponEliminaQueta Ripoll de Matafaluga: Benvolguda, deu ser el canvi de lluna i l'inici del nou any xinès. No pateixi, si tinc ocasió ja en faré un de més gamberro, dels que us agraden. Quedo als seus peus.
ResponEliminaés preciós ..moltes felicitats!
ResponEliminaIsabel: Perdó, m'havia quedat pendent de respondre. Gràcies.
EliminaM'agrada la penombra que percebo en una declaració tan poètica.
ResponEliminaPilar: Perdó, m'havia quedat pendent de respondre. Gràcies.
EliminaMolt delicat, intim, l'amor apareix a on i amb qui menys imaginas oi??
ResponEliminaPreciós !!
Bon cap de setmana
lisebe: Perdó, m'havia quedat pendent de respondre. Gràcies.
Elimina