dimecres, 4 de juliol de 2012

Ja és massa tard per a les disculpes (#adéuanglaterra)

John Trumbull's painting, Declaration of Independence

Tal dia com avui, tretze colònies van dir #adéuanglaterra, però a la manera del segle XVIII. Van triar representants per a cada una d'elles, els van reunir en un congrés continental, van escriure 

"We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown, and that all political connection between them and the State of Great Britain, is and ought to be totally dissolved; and that as Free and Independent States, they have full Power to levy War, conclude Peace, contract Alliances, establish Commerce, and to do all other Acts and Things which Independent States may of right do. And for the support of this Declaration, with a firm reliance on the protection of divine Providence, we mutually pledge to each other our Lives, our Fortunes and our sacred Honor."

(trad.)
"Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, en Congrés General, apel · lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l'autoritat del bon poble d'aquestes Colònies , solemnement fem públic i declarem: que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per dret, Estats lliures i Independents; que queden lliures de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota connexió política entre elles i l'Estat de Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com Estats Lliures o independents, tenen ple poder per a fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els actes i providències a que els estats independents poden per dret. I en suport d'aquesta Declaració, amb una ferma confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida cada un d'altres, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor. "

Nosaltres ho fem via twitter #adéuespanya #tenimpressa ja que de moment els nostres 365 reprentants no estan gaire per feina. 
Però, nosaltres el poble, de moment ja estem 51% - 21% -21%. Recordeu que de mica en mica s'omple la pica. I que el mateix Thomas Jefferson escrivia mesos avans del July 4th, 1776

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.
—Thomas Jefferson, November 29th, 1775

"Creu-me, senyor: no hi ha en l'imperi britànic  un home que estima a una més cordial unió amb la Gran Bretanya que jo. Però, pel Déu que em va fer, que deixaré d'existir abans de cedir el pas a una connexió en els termes que proposa el Parlament britànic, i en això, crec que parlo dels sentiments dels Estats Units."



Com diuen a la cançó, Ja és massa tard per a les disculpes.



I mireu quina joia!! Famosos llegint el text íntegre de la Declaració.

11 comentaris:

  1. Ells ho tenien més fàcil, estaven a més de 10.500 km de la capital de l'imperi i els vaixells d'aquell temps trigaven tres mesos en arribar...tot i amb això si vols t'ajudo a tirar el té al mar*

    ResponElimina
  2. És cert, les seves circumstàncies no són les nostres. Però ens agradi o no, el model que van crear el 4 de juliol és el pare del que vivim i a ells els funciona des de fa més de 200 anys.
    El dia que vulguis llencem a te al mar! Barcelona tea party!

    ResponElimina
  3. Les distàncies són importants i més en aquells temps però si realment no hi ha una voluntat real de dir adéu, un no se’n va. Aquí, la poca distància no crec que sigui el problema, és la por que té molta gent a dir adéu perquè es creuen que entrarem en un caos i farem marxa enrere, creient que som nosaltres qui necessitem l’imperi.

    El pitjor enemic d’un país, a vegades, sol venir de dins, de la seva gent, dels infiltrats i dels resignats. Malgrat els bons auguris, crec, que encara ens falta molt per marxar. Però de mica en mica s’omple la pica...

    ResponElimina
  4. Per desgràcia, Quadern de mots té tota la raó. Un dia parlant sobre política amb la família ídem (tema que potser mereixeria un o dos apunts a part), el sogre va admetre que com a sentiment està molt bé, però que econòmicament seria molt dur i poc viable. La seva dona i jo vam estar d'acord ben ràpidament: potser seria dur, però seria la nostra duresa, el nostre esforç, i el fet de no haver de mantenir una colla de podrits que viuen a costa nostra. Només amb això n'hi hauria d'haver prou per fer una passa endavant, sacrificar-nos pel país i engegar Espanya a prendre pel cul.
    Per cert, observin la diferència entre països units voluntàriament (Anglaterra, Gal·les i Escòcia) i països conquerits (com ara nosaltres): ells es volen separar i ho faran triar al poble (i ho aconseguiran, no ens enganyem); nosaltres fins que no en passi alguna de grossa, no ens deixaran marxar, aquesta gent ens necessita com els putos esclaus que som: treballar i pagar impostos per pagar AVE de merda amb xofer particular.
    A la merda tot!
    Me'n vaig a buscar uns trankimazins, ara torno. El cafè del matí ha fet molt mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona l’atreviment, tinc una petita discrepància amb el teu sogre. Crec, realment, que econòmicament NO seria inviable, si una mica dur al principi, fins a posar cada cosa al seu lloc i mirar ja no a la “meseta” sinó al centre d’Europa. Som un país potent en molts sentits.

      Elimina
    2. No, si tens tota la raó! Jo ho veig totalment viable, els calers que actualment marxen es quedarien aquí, només amb això suposo que ja podríem anar tirant...
      El problema és que molta gent pensa com ell, i que la independència no arribarà pel sentiment, sinó per l'oportunitat (com a Txèquia i Eslovàquia, o bé les repúbliques bàltiques, en un moment de debilitat russa van pronunciar l'Hasta luego Lucas).

      Elimina
  5. Jo també vull la independència! està bé recordar la data ...diferencies apart l'exemple més recent Kosovo....perquè no nosaltres, un 51% pot seguir augmentant, al pas que anem cada dia acumulem més raons

    ResponElimina
  6. nosaltres farem el possible per combinar independència amb intendència, decència i excel·lència...de moment hem passat a ocupar balcons claus...

    ResponElimina
  7. tornes a can bogarde? t'esperem molt!

    ResponElimina
  8. i avui, RESCATATS... no anem bé :(

    ResponElimina